Les claus de l'Eibar-Barça

BarcelonaCamp petit? Doncs ritme de circulació àgil. No hi són Neymar ni Iniesta? Doncs més que mai, control posicional i desequilibri col·lectiu. Des de la lògica més pura, el Barça s'ha endut una victòria sòbria i incontestable a Ipurua (0-4), on ha completat 90 minuts de qualitat per anul·lar les il·lusions d'un Eibar desbordat, impotent, inferior. Amb dos gols al primer temps n'ha tingut prou per encarrilar un partit que ha deixat morir en una segona meitat de ritme més baix però de mateixa superioritat blaugrana. Al final, golejada per seguir sumant jornades sense perdre.

Conscients que quan juguen a casa són més perillosos, com si les forces s'igualessin, l'Eibar ha intentat imposar el seu pla per condicionar la proposta blaugrana. Però l'equip de Mendilibar no ha pogut evitar ser un espectador en molts moments, quan el Barça ha mogut la pilota a un ritme frenètic, inabastable per a l'intent de pressió guipuscoà. Sense despullar-se abans d'hora, l'Eibar s'ha organitzat en un 4-4-2 relativament alt. Una estructura que, entre moltes altres coses, pretenia encerclar Busquets per limitar el seu marc d'actuació, rodejat entre els puntes i els migcampistes.

No l'han pogut aïllar del joc i ho han pagat car. Com havia fet al Camp Nou, la idea de l'Eibar era embrutar la sortida de pilota dels blaugranes i portar al límit la paciència dels centrals. Mendilibar volia forçar una d'aquelles passades interiors delicades sobre la qual pressionar. Una recuperació a tres quarts de camp havia de permetre a l'Eibar sortir al contraatac i acostar-se a Bravo.

Però el Barça ha estat pacient, ordenat, segur. Tant Dani Alves com Jordi Alba han esperat el seu torn per participar en una posició molt més endarrerida que altres dies, gairebé en línia amb els centrals. Quan Piqué o Mascherano connectaven al peu amb el seu lateral pròxim, provocaven el salt a la pressió de l'extrem guipuscoà, que també rebia l'ajuda propera del davanter actiu. I era justament en aquest moment, quan s'aclaria la passada a Busquets, bloquejada des del centre. Cada recepció del migcentre ha accelerat l'atac blaugrana, que es movia amb tres o quatre peces rivals fora de combat.

L'Eibar ha trigat molts minuts a ajustar-se defensivament per deixar de facilitar l'inici del joc i, de fet, encara al segon temps era visible aquest mecanisme de sortida de pilota blaugrana.

I quan el Barça arrenca les jugades amb tanta comoditat, la seva eficàcia a camp rival augmenta. No ha sigut un d'aquells partits de viure eternament a terreny contrari, però quan ho ha fet, ha pogut acumular efectius per atacar l'última línia defensiva de l'adversari amb garanties, amb opcions a l'espai i opcions de continuïtat.

Messi és qui més còmode ha estat en aquest escenari, que li ha permès lluir tant el seu talent golejador com l'assistent, el de portar el rellotge de l'equip.

De res li ha servit a l'Eibar assumir més riscos en els últims minuts del partit, quan ha avançat les línies per buscar una pressió més alta, més agressiva sobre la figura de Busquets.

El marcador ja no obligava el Barça a proposar tant, perquè tenia la victòria a la butxaca, i els blaugranes han pogut conservar la possessió a prop de la seva àrea amb una fiabilitat i tranquil·litat que demostra l'estat de confiança que té l'equip actualment. Quan s'espolsaven la pressió, a més, es podia atacar amb espais, un panorama que ha permès imaginar una golejada encara més àmplia.