Les 3 claus del Girona-Barça

BarcelonaEl Barça, tirant de contundència a l'àrea, derrota un Girona valentíssim a Montilivi. El 0-2 manté els blaugranes amb diferència sobre l'Atlètic de Madrid al capdavant de la classificació.

Buscant l'home lliure en la pressió

El Girona i el Barça van traçar pressions altes que exigien precisió en els mecanismes de sortida de pilota.

Els blaugranes van trobar en Ter Stegen l'home lliure per alliberar un dels centrals i progressar. Van agrair els espais que generava cada salt dels gironins, que fins i tot amb un menys van insistir en anar a dalt a pressionar.

Per construir els seus atacs, Eusebio va buscar Granell, beneficiat pel desajust que Suárez i Messi tenien en la cobertura sobre el pivot. Semedo no sempre arribava a temps sobre Valery.

El regal d'un atac amb espais

El plantejament del Girona assumia el risc de cedir metres al darrere si se superava la pressió. L'equip d'Eusebio no sempre va poder ajustar la distància entre línies i no va poder impedir que el posseïdor de la pilota per dins, sovint Messi però també algun altre llançador, tingués temps per pensar i repartir assistències.

Els blaugranes van saber ocupar bé els espais profunds per fer mal al Girona, insegur per la lentitud d'Alcalá i Bernardo. També el Girona va gaudir d'atacs clars, però va fallar en la rematada.

Efectivitat, conviccions i nervis

La victòria a Montilivi, però, s'explica des de l'efectivitat golejadora del Barça, que a la primera ocasió ja ha vist porteria. Messi es movia sabent que en tindria al menys una de claríssima.

Això va donar seguretat a l'equip davant de les incomoditats d'un partit que anava d'àrea a àrea. El Girona patia, per cames, però mai va deixar d'anar-hi, ferm en el seu pla de partit. Tanta convicció va afegir nervis a un Barça que va necessitar de les arts per amagar la pilota d'Arthur per calmar el partit i sentenciar-lo.