Les 3 claus del Leganés-Barça

L'esperit inquiet d'Alcácer

Tot i que el plantejament defensiu del Leganés feia pensar en la necessitat de buscar especialistes per obrir el camp i atacar en pocs metres, Valverde ha apostat pel mateix esquema que contra el Sevilla. Ha donat protagonisme a Alcácer, que ha buscat com guanyar-se la vida amb moviments habitualment incòmodes per al Barça. Molta gent per dins i pocs espais per progressar. El Barça ha buscat accions de joc directe i desmarcatges a l'esquena per esquerdar la defensa local i generar forats. Ha sigut lleig però efectiu.

Messi i la trampa del carril central

El peatge ha sigut una baixa participació de Leo Messi, que havia de buscar pilotes en zones allunyades d'on acostuma a ser més decisiu. L'excés de peces blaugranes al carril central tampoc ajudava a aclarir el panorama d'intervenció de l'argentí. Semblava que al Leganés ja li anava bé l'escenari, perquè provocava pèrdues de pilota que afavorien la sortida al contraatac, amb la velocitat de Szymanovski i Amrabat. Era un dels perills dels madrilenys, però el Barça ha sabut encaixar els cops i sobreviure-hi bé.

Afegir un extra per als duels directes

Si no n'hi havia prou amb l'avantatge físic que estava demostrant Amrabat en les recepcions d'esquena contra Piqué, Garitano ha afegit un segon element per inquietar els centrals blaugranes, amb l'entrada de Beauvue per Eraso. El moviment del tècnic del Leganés ha animat el joc directe dels madrilenys, conscients que el Barça estava patint en el cos a cos. El panorama ha trencat el partit i ha deixat un últim tram d'ocasions obertes i de carreres amunt i avall que afavoria l'últim impuls golejador de Suárez o Paulinho.