Barça
Misc 24/02/2020

Les claus de la prèvia del Nàpols-Barça

Gattuso vol protagonisme del pivot, carrega més joc pel sector esquerre i tira de mobilitat a dalt

i
Natalia Arroyo
5 min

BarcelonaLa dificultat de l'anàlisi dels vuitens de final de la Champions té molt a veure amb el fet que els últims partits a Europa queden tan lluny, que d'un equip t'has de quedar més amb la cara domèstica que amb el que va intentar a la màxima competició continental abans de l'hivern. Sobretot, si del desembre a ara s'hi ha produït un canvi de tècnic i si aquesta substitució va unida, a més, a una idea de joc lleugerament diferent; en esquema i en conceptes. Gennaro Gattuso prefereix el 4-3-3 al 4-4-2 i potser és menys pragmàtic que Carlo Ancelotti, tot i que caldrà veure quin vestit reserva el tècnic per al seu Nàpols ara a Europa i, per tant, en una ronda de KO. Entre altres coses perquè a Can Barça també s'han mogut peces a la banqueta i també s'ha revisat la idea de joc per guanyar protagonisme amb la pilota.

Saber si el Nàpols voldrà ser aquest equip que a la Serie A ha d'acceptar portar sovint el pes del partit a través de la pilota –ajuntant els seus jugadors de més talent– o si preferirà recular i ordenar-se en defensa i esperar el seu moment a la contra és una de les grans preguntes de l'eliminatòria contra el Barça. El conjunt napolità varia molt els percentatges de possessió en funció de si juga a Itàlia o no: mentre que a la Serie A ronda el 57%, a Europa no ha passat del 50%. Falta per veure si és cosa de l'estil d'Ancelotti o és una maniobra de competitivitat i defensa de l'equip en un context més exigent.

Si vol ser mínimament dominador…

Participació clau del pivot

En sortida de pilota, el Nàpols minimitza la gestió de riscos dels centrals i de seguida delega la pilota al pivot (especialment Demme o Lobotka). El migcentre es crea la base d'operacions en zones baixes i pròximes a la pròpia porteria. L'ajuden els laterals, que no acostumen a agafar gaire profunditat en la primera fase del joc i configuren un primer engranatge de seguretat. L'equip es parteix en dos blocs diferenciats en funció del rol: els encarregats d'iniciar trepitgen camp propi i els encarregats d'atacar esperen el seu torn el més lluny possible de pilota.

Demme (pivot) s'ajunta amb la línia defensiva i parteix l'equip en dos blocs per sortir

Dreta inicia, esquerra progressa

En aquest escenari de portadors i receptors, el paper dels laterals també és lleugerament diferent en funció de la banda d'acció. La primera acció tendeix a generar-se per la dreta (a través de Di Lorenzo o Hysaj), amb l'objectiu de canviar d'orientació i que sigui Mário Rui qui condueixi o progressi pel carril exterior esquerre. De fet, el Nàpols té un punt d'asimetria i genera més pel sector esquerre (40% del joc) que pel dret (32%).

La primera passada tendeix a buscar el lateral dret: l'objectiu és acabar activant banda esquerra
Demme (pivot) entra a l'àrea i l'estructura manté a Di Lorenzo (lateral dret) en posició baixa

Llibertat i poques referències

Un cop se supera el primer entrebanc i s'ataca camp contrari, l'ànima tocadora de l'equip s'activa i comença el caos. Un grapat de jugadors s'acosten a demanar pilotes al peu, generant situacions d'acumulació de futbolistes en un mateix sector. Elmas o Zielinski s'estiren endavant o s'obren cap a fora, Fabián es desenganxa del seu pic al triangle contrari i també s'ofereix a rebre a la zona de pilota, i els de dalt, ja sigui Insigne o Mertens (o tots dos), també busquen participació.

L'equip es concentra en un mateix costat i perd la referència d'un jugador ubicat en punta. Sap que aquest punt de dinamisme li suma més que li resta, i acaba generant en el rival una situació defensiva de certa incomoditat. En aquesta realitat d'atracció, l'element essencial és Callejón, que assumeix la responsabilitat d'anar trencant la monotonia amb moviments a l'espai i accions més verticals.

L'atac del Nàpols progressar per esquerra, on s'ajunten la majoria de peces (inclòs el punta)
Acumulació d'atacants al terç esquerre del Nàpols

Si el Barça agafa les regnes…

Doble tanca a l'atac dret

Potser el context que s'assumeix com a més probable és el d'un Nàpols sense pilota i relativament reactiu. No acostuma a plantejar pressions gaire altes i prefereix esperar-se en un bloc mitjà, reorganitzat en un 4-5-1. En funció de la circulació del rival, afegeix una peça interior en la pressió als centrals (i salta Fabián) i tanca files per la seva banda esquerra, amb el lateral pròxim al central i l'extrem (Elmas o Insigne) tapant a l'alçada del pivot, fent gairebé de carriler/lateral. Aquesta mena de doble protecció per la dreta que ataca el Barça no hauria de blindar el Nàpols contra Messi, perquè l'argentí rep pocs cops obert a banda.

Organització defensiva en 4-5-1, amb predisposició d'un interior a saltar (4-4-2)

Contra una paret a la frontal

El que sí que buscarà reforçar el conjunt italià és el seu múscul a la frontal de l'àrea, la sensació de mur impenetrable en la parella de centrals (on Manolas voldrà tornar a fer-se gegantí contra Messi com va poder fer a Roma). El Barça haurà d'estar molt fi i àgil en la circulació de la pilota al carril central per accedir-hi havent desgastat prou el Nàpols. A ritme baix i abusant del joc frontal sembla difícil superar-los.

Situació de densitat defensiva a la frontal de l'àrea

En aquest sentit, caldrà vigilar les pèrdues de pilota en zones interiors, sobretot si Gattuso repeteix la fórmula que va donar premi a Ancelotti a Anfield i ubica dues o tres opcions ràpides i verticals a l'alineació. El Nàpols ataca amb jugadors petits i elèctrics que poden ser un corcó per a la defensa del Barça si l'enganxa a mig desplegar. També Milik serà un problema, per la seva mobilitat i participació en el joc combinatiu de l'equip.

Context de contraatac, amb dos davanters dinàmics (peu i espai)
stats