FUTBOL FEMENÍ
Misc 23/08/2018

La confiança d’altres cites impulsa una generació d’or

La sub-20, amb set catalanes, opta al seu primer títol mundial contra el Japó

i
Natalia Arroyo
3 min
Les jugadores d’Espanya celebrant el seu triomf a la primera fase contra el Japó, el seu rival a la final del Mundial sub-20.

BarcelonaSi es diu amb veu massa alta, l’escenari intimida: la final d’un Mundial. Però la selecció espanyola ha anat reunint, temporada rere temporada, tants èxits en categories inferiors que arriba a la gran cita de França (19.30 h, Gol/Eurosport) amb una barreja estranyíssima per a un equip que mai abans havia arribat tan lluny en un campionat internacional. La sub-20, amb set catalanes a la convocatòria -tot i que una d’elles, Ona Batlle, va haver d’abandonar la concentració per una greu lesió al turmell en la primera jornada- es refugia en la seva falta de currículum mundial per esquivar el cartell de favorita a la final de Vannes. Però dins del vestidor les sensacions són unes altres. I ja no només perquè a la fase de grups ja hagin derrotat el seu rival d’avui, el Japó, sinó perquè al coll de les protagonistes del dia ja s’hi han penjat medalles d’or altres vegades. Per contra, al conjunt asiàtic l’avala que ja sap què és guanyar un Mundial en categoria absoluta i que en els creuaments previs ha derrotat la rojita diverses vegades.

De les 21 integrants de la plantilla, 11 van caure en semifinals del Mundial sub-17, el 2016, contra les nadeshiko (0-3), i les quatre més veteranes tenen la ferida més profunda, perquè van perdre dos anys abans en la final del Mundial sub-17 a Costa Rica (2-0). Però l’equip, anys més tard, se sent més madur. Més fet. Ho reconeix la seva líder al mig del camp, la blaugrana Patri Guijarro: “Llavors no teníem la intensitat que ens demanava el seu joc. Ens van passar per sobre; eren molt ràpides, molt tècniques. Però hem millorat”. Ella, la primera, entre altres coses perquè ja acumula molts minuts a la Lliga Iberdrola i Champions a les cames. El seu gol va permetre a Espanya superar l’amfitriona, França, en unes semifinals “molt dures” que creu que reforcen el grup.

No és l’únic estímul de confiança que impulsa l’equip. També es nota que l’equip ha après a guanyar. Que no s’espanta dels grans escuts que té davant. L’any passat part d’aquesta generació daurada ja va proclamar-se campiona d’Europa a Belfast, amb una doble remuntada davant França, amb Guijarro, precisament, de gran protagonista, juntament amb Damaris Egurrola, Carmen Menayo, Maite Oroz i Aitana Bonmatí, entre d’altres. La catalana serà la gran baixa de la final per culpa d’una expulsió per doble groga que la tindrà a la banqueta. “Jugant sense botes però amb l’ànima”, com ella mateixa va dir a Twitter. Sí que s’espera que juguin les centrals titulars, Laia Aleixandri i Berta Pujadas i, a dalt, les blaugranes Claudia Pina i Candela Andújar. Les quatre no van tenir tanta sort en el seu Europeu, el sub-17, tot i que també van trepitjar la final. Alemanya les va tombar als penals.

El paral·lelisme amb l’era Xavi

Més sort o menys, més encert o menys. Això és el que ha marcat la diferència de les altres finals que aquesta generació daurada, que reuneix jugadores que van del 1998 al 2001, ha anat jugant els últims anys, i que s’arrodonirà avui amb l’últim gran desafiament: la possibilitat de proclamar-se campiones del món. Seria la cirereta del pastís d’una selecció espanyola femenina que, en pocs mesos i amb moltes catalanes a les seves files, ja acumula dues corones europees en categoria sub-17 (on va ser protagonista la valenciana Eva Navarro, que avui també hi serà) i sub-19 (amb gol de la periquita Maria Llompart). Aquesta generació viu un paral·lelisme amb el primer èxit masculí, que també va arribar amb la sub-20, l’any 1999. Més d’una de les que jugaran avui a Vannes encara ni havien nascut, aleshores, i ara veuen com poden imitar l’itinerari de la generació de Xavi Hernández i Iker Casillas.

Barça i Espanyol no fallen a la Copa Catalunya

El Barça i l’Espanyol jugaran la final de la Copa Catalunya femenina després d’haver golejat el Pardinyes i haver superat l’AEM Lleida, respectivament, a l’estadi Joan Capdevila de Tàrrega. La primera semifinal, entre l’Espanyol i l’AEM Lleida, va començar amb domini de l’equip de Primera Divisió, tot i que les jugadores de l’AEM buscaven la seva oportunitat a la contra. Un xut creuat d’Elena Julve va avançar les blanc-i-blaves als 15 minuts, i abans del descans Paula Moreno va fer el 2-0. Les jugadores entrenades per Joan Bacardit van gestionar amb comoditat el resultat en una segona part en què un gol en pròpia porta de Nadia Dopico va significar el 3-0 definitiu. A la segona semifinal, el Barça va dominar sense problemes contra el Pardinyes (9-0). Andressa Alves, amb dos gols, i Carla van obrir el camí del triomf a la primera part amb tres gols. A la segona part, Andonova va fer tres gols seguits, i va situar el 6-0 abans del minut 75. Els tres últims gols del matx els va fer la mallorquina Mariona Caldeteny. La final serà demà dissabte, un altre cop a Tàrrega, a les 20 h.

stats