Es va evitar el desastre per desig. Per intimidació. Per desgast, potser. Però a Almeria va tornar a veure’s que el Barça segueix sense trobar l’equilibri. No troba el punt adequat entre les ganes de perforar la porteria rival amb ruptures i mobilitat, i la necessitat de protegir-se dels contraatacs rivals. Fa la sensació que l’equip reclama massa gent a tot arreu: la voldria al camp rival per superar l’entramat defensiu de l’adversari, la voldria a les zones de remat per donar utilitat a la superioritat que se segueix trobant per fora però, especialment, l’exigeix en el balanç defensiu, en la zona de Busquets, per no quedar despullat en la transició rival. Com si, en part, Luis Enrique volgués el doble de jugadors i el doble dels jugadors.

Teranyina per dins

Com altres rivals, l’Almeria es blinda pel mig i espera el Barça

L’Almeria va adoptar la fórmula de l’embut interior per convidar el Barça a arriscar-se per fora, a buidar-se per dins. Els andalusos esperaven al seu camp en un 4-3-2-1 que va acabar portant l’equip blaugrana a acumular molta gent en zona 3, acceptant que no podria arribar a dalt pas a pas a través dels migcampistes. Calia anar directe, connectar amb els homes més avançats sense arriscar-se a pèrdues en la zona d’enllaç. El Barça es va estructurar en un arriscadíssim 3-2-5 (en molts moments era fins i tot un 3-1-6) que va retocar-se en la segona meitat. Busquets, inicialment entre centrals, no era útil tan enrere i va avançar la seva posició després del descans.

Profunditat dels interiors

A Rakitic i Rafinha se’ls exigeix un recorregut d’àrea a àrea

El retoc era necessari, sobretot, perquè des de la primera fase del joc, el Barça perdia l’equilibri. Acumular tanta gent en zones profundes deixava l’equip sense passada de seguretat. Sense pausa ni control. Pràcticament no hi havia opció a repensar-se la jugada i madurar-la millor. Tot semblava abocat a acabar-se a la primera. Els interiors del Barça, seguint la consigna de sumar-se a l’atac, d’arribar al remat i cobrir l’espai entre àrees, van buscar ruptures constants. Rakitic i Rafinha van agrair l’entrada de Xavi al segon temps, que va fer de punt de base, de bomba d’oxigen. D’aturada.

Sense xarxa de seguretat

La pèrdua que propicia l’1-0 mostra un gran forat defensiu

La verticalitat dels interiors, sumada a la que donaven els laterals i els davanters, va dividir el Barça en rematadors i defenses. Entre línies faltava gent que ocupés un espai per on el Barça va tornar a ser vulnerable, gràcies a la bona lectura de les transicions d’un Almeria veloç i potent. La pèrdua de Messi en l’1-0 de Thievy va fer evident que l’equip atacava sense xarxa de seguretat.

Qualitat i desig

Luis Suárez i Neymar van ser la revolució d’emergència

El marcador desfavorable va acorralar un Barça que no trobava joc però es mirava amb ràbia. Amb orgull. Tenir Luis Suárez, que va sortir com a nou fix, i Neymar de revulsius va donar esperances a l’equip. Luis Enrique va admetre que les correccions no van millorar l’actuació col·lectiva. Va ser l’ambició. I és que al Barça ahir en tot moment li van faltar més esglaons entre línies. Més jugadors.