Mundial de Rússia 2018

"L'efecte Guardiola" i 4 conceptes tàctics més que deixa el Mundial

La FIFA parla obertament d'una influència futbolística del tècnic en l'estil de les seleccions

"Del Mundial m'ha impressionat la pressió a alta intensitat i el que anomenem 'l'efecte Pep Guardiola': atacar amb la pilota i sense la pilota". La frase és de l'escocès Andy Roxburgh, membre del Grup d'Estudis Tècnics (GET) de la FIFA i un dels portaveus de l'organisme que va fer balanç fa alguns dies de les conclusions futbolístiques que deixa el Mundial de Rússia. Es poden resumir en aquests 5 punts, que inclouen la gran influència del tècnic de Santpedor en molts partits i seleccions.

L'estil Guardiola i la pressió intensa en la pèrdua

"Molts dels jugadors que han participat en el Mundial juguen la Champions als seus clubs i a Europa es nota clarament l'efecte de Pep Guardiola, des de la seva etapa al Barça fins al Bayern i ara al City –comenta Roxburgh–. Ha tingut un gran impacte en molts jugadors i en molts entrenadors. Es veu en la voluntat de sortir jugant des del darrere, de jugar bé al mig del camp i de tenir possessions en camp contrari. Però no són possessions de tenir la pilota per tenir-la, són possessions penetrants. Però, sobretot, l'efecte Guardiola és aquesta habilitat d'atacar combinadament amb la pilota i voler-la recuperar de seguida per tornar-la a conservar. Aquesta filosofia, aquesta manera d'acostar-se al joc, requereix molta capacitat tècnica i també molta velocitat de moviment i de pensament. I això està influint en molta gent".

Defensar a baix però amb opcions al contraatac

Lligat a aquest aspecte, Marco van Basten comentava que s'ha vist un increment de la capacitat de replegament dels equips en fase defensiva, una realitat que ha exigit més precisió als equips més creatius. Moltes seleccions, especialment les nòrdiques (com Dinamarca, Suècia i Islàndia, esmenta), han agrupat els deu jugadors al seu camp i han anul·lat qualsevol opció "de trobar espai entre línies" a l'equip dominador. La novetat és que aquesta fórmula per contrarestar adversaris més ofensius ara sembla més efectiva perquè els equips que reculen no perden capacitat de contraatacar. "Per atacar aquests deu jugadors tan ben organitzats necessites anar acumulant efectius en camp contrari, però això també eleva el risc que t'enxampin al contraatac. Les grans seleccions hauran de trobar solucions per lluitar-hi", reflexionava l'exjugador.

Varietat de propostes i flexibilitat tàctica

I el Mundial hi ha plantejat solucions diverses i variades. "Al futbol de clubs i a la Champions, per exemple, es podien veure sobretot tres grans idees de joc, però al Mundial s'ha vist una gran varietat d'estils, diferents escoles de futbol. Ha sigut excitant veure tota aquesta barreja", comenta Roxburgh, que destaca "la flexibilitat tàctica, tant entre partits com durant el mateix partit". "Abans potser teníem estructures més rígides", insisteix, i posa l'exemple del Bèlgica-Brasil.

Sobre aquesta riquesa tàctica que s'ha vist a Rússia, Emmanuel Amunike, també membre del GET, lamentava el baix rendiment de les seleccions africanes, a les quals segueix detectant "un enorme talent" però que està "en brut i per explotar". "Hem d'assumir més responsabilitat i dotar de formació i eines els països, per ajudar els futbolistes a entendre el joc i decidir millor", va afegir. Tot i així, del Mundial n'han sortit reforçades les seleccions menors, que han trobat a Rússia diferents arguments per ser "molt competitives".

"No n'hi ha prou amb el talent"

El tècnic brasiler Carlos Alberto Parreira, que ha dirigit cinc països en diferents etapes de la seva carrera, admetia en aquesta compareixença del GET que "és molt difícil ser campió del Mundial". "Necessites tantes coses: preparació, estructura, encert en el moment adequat... No n'hi ha prou amb el talent. Has d'arribar al Mundial ben preparat, tenir ambició, tenir passió, tenir compromís, tenir un bon pla i tenir experiència", comenta. És una afirmació que reforça la idea que els seleccionadors tenen ara més incidència que la que habitualment se'ls havia atribuït. També Marco van Basten parla d'aquesta necessitat de complementar el talent amb "un bon pla tàctic", apuntant al rendiment d'Espanya i a la falta de punteria d'Alemanya.

Gols al descompte i l'estratègia per desencallar

Afinant la revisió del Mundial es poden extreure dues conclusions sobre com s’han fet els gols. La primera és que Rússia 2018 serà l’edició amb més gols (19) en el temps extra. El de Neymar a Costa Rica, set minuts per sobre del temps reglamentari, és el que més s’ha fet esperar. L’altra dada és que en 30 dels 64 partits s’ha obert el marcador amb un gol a pilota aturada. D’aquí el valor immens que ha tingut l’estratègia per desencallar els partits.

Més atenció a la pilota aturada

De marcar no més del 25% dels gols a pilota aturada s'ha augmentat fins al 39% durant el Mundial. La influència dels córners, els penals, les faltes i els serveis de banda en la capacitat golejadora dels equips ha assolit nivells màxims que fan posar en alerta el món del futbol. "Les jugades a pilota aturada s’han revelat com una eina important en aquest Mundial”, insisteix Roxburgh, que destaca l'augment "d'eficiència" en l'execució dels llançaments de cantonada. De 45 córners que calen a la Champions League o a l'última Eurocopa per fer un gol, s'ha baixat a només 30 durant el torneig de Rússia. Unes dades que caldrà veure quina continuïtat tenen en el dia a dia dels clubs.