01/04/2013

Un empat agredolç i un partit que a l'Espanyol se li fa llarg

3 min
Simao lluitant amb Martínez en l'empat entre l'Espanyol i la Reial Societat.

Cornellà De LlobregatReduir l'atzar del futbol i jugar cada diumenge el partit que imagines durant tota la setmana. Això és el que està fent Javier Aguirre amb el seu Espanyol i és el que l'està allunyant del descens a ritme constant. Ahir semblava que tornaria a sortir victoriós contra la Reial Societat a casa, però un autogol de Javi López a quinze minuts del final va fer que s'hagués de conformar amb l'empat. La situació de l'Espanyol, a dotze punts del descens, és tan bona que un 2-2 contra un rival de zona Champions sembla poc premi i frustra una afició que en alguns moments s'atrevia fins i tot a somiar a mantenir la ratxa i colar-se a Europa. Però aquesta fita encara és molt lluny d'un Espanyol que se segueix sentint còmode només en els partits que li reclamen ordre defensiu i contraatacs. La Reial Societat, un rival fet a mida per jugar a això, va estar a punt de ser una altra víctima innocent que queia al parany blanc-i-blau a Cornellà-El Prat, però en una acció afortunada de Griezmann va acabar enduent-se el premi que la seva proposta futbolística mereixia.

Enganyosa superioritat

En algun moment el gran mèrit dels homes d'Aguirre va ser deixar-se dominar, però imposant les regles del domini. L'Espanyol va permetre a la Reial Societat tenir la pilota i sortir jugant amb relativa comoditat, però va limitar el seu potencial ofensiu a possessions sense profunditat. A control fals. A iniciativa estèril. Sobretot en el primer temps. Els centrals donostiarres creuaven el mig del camp en conducció, connectaven amb Bergara o Illarramendi amb passades interiors i avançaven posicions sense aparent oposició. Però a partir de tres quarts de camp l'engranatge defensiu periquito impedia que la superioritat amb pilota dels txuri-urdin anés més enllà i trobés Zurutuza entre línies o la qualitat exterior de Griezmann i Xabi Prieto. Agirretxe, molt mòbil, intentava aportar llum a l'atac però podia fer poca cosa més que donar continuïtat al rondo.

De la mà del tècnic mexicà, l'Espanyol és un equip pacient i realista. Miraculosament pràctic. Evidencia falta de recursos en els atacs estàtics, però és una màquina pràcticament perfecta en els contraatacs ràpids. Verdú i Sergio García es busquen i es troben. Els socis que els ha trobat Aguirre, a més, són treballadors senzills, humils. Stuani, reciclat en banda dreta, compleix esperant la jugada que li permeti demostrar que és davanter. I ahir la va tenir en el decisiu 2-1 abans del descans, anticipant-se a De la Bella per posar la punta de la bota i batre el porter. Abans Simao havia tret petroli de l'únic duel guanyat al seu marcador amb una assistència magistral a Sergio García per fer l'1-0.

El gol de la Reial va ser un miratge, un petit parèntesi en una primera part impecable. Zurutuza, recollint un refús de Kiko Casilla, que havia sortit amb els punys per evitar una rematada d'Agirretxe, va empatar amb una precisa vaselina. Però la seguretat amb què es mou aquest Espanyol d'Aguirre l'ha tornat indiferent als obstacles. Com si l'1-1 no l'inquietés, conscient que el pla era el correcte.

La missió de frenar la qualitat de la Reial es va fer més difícil després del descans. Els homes de Philippe Montanier es van estirar, van arriscar, il·lusionats com estan a la zona alta de la taula. Agirretxe, primer en un mà a mà i després amb una volea a boca de canó, va fer lluir Kiko Casilla, que va veure com Verdú perdonava la sentència quan faltava mitja hora. Entre els punys i la cara, va aturar una falta potentíssima de Griezmann al minut 70, però no va poder fer res en l'autogol de Javi López. Tot i els esforços finals de Petrov, el 2-2 ja no es va moure.

stats