Setién, els escacs en confinament: "M'ajuden a evadir-me"

Barcelona“Els escacs són un magnífic pal·liatiu contra l’avorriment”. La frase la pronuncia Eloy Caballero, president del Club d’Escacs d’Alacant, que aquests dies de confinament pel coronavirus ha iniciat un projecte per “ensenyar a tothom a jugar escacs”. La iniciativa té un nom impactant i directe: Contra el coronavirus, escacs, i és una web que emet vídeos per iniciar com més gent millor en aquest esport. “Perquè els escacs són tot a la vegada: art, esport i ciència”, defensen.

"Els escacs m'han ajudat a evadir-me en moments de tensió, m'han servit per desconnectar dels problemes", reconeixia Quique Setién en una entrevista al diari Marca quan era entrenador del Las Palmas, l'any 2016. Tot i que és una resposta de fa més de quatre anys, ara sona oportuníssima per als dies de nerviosisme i incertesa que es viuen arreu per culpa del Covid-19. El tècnic del Barça, reconegut amant dels escacs, admet a l'ARA que no pot dedicar gaire temps ara als escacs i que només juga alguna partida "al seu ritme". I no és gaire de les partides online.

Rebaixar la impulsivitat

Setién va aprendre a jugar-hi amb el seu pare, tot i que no va ser fins anys més tard, ja com a jugador professional al Racing, que connectaria de debò amb la màgia del tauler. Va fer-se soci del Club Torres Blancas de Santander i va començar a practicar.

Va practicar tant que va passar una etapa de certa obsessió en què fins i tot es desvetllava a mitja nit amb un moviment al cap que havia de resoldre. Va perfeccionar el seu joc –quan era a l’Atlètic de Madrid li van regalar el Chess Challenger, una novetat tecnològica que va regalar-li hores i hores de pràctica solitària a l’autocar– i va madurar. "De jove era molt impulsiu i amb els anys t'adones dels avantatges de pensar a llarg termini, d'ampliar la perspectiva, de prendre't una estona per reflexionar encara que et sembli que tens les coses molt clares. Als escacs sempre és millor posar els braços sota de la taula per controlar l'impuls de moure mecànicament una peça. Aquesta pausa m'ha vingut molt bé".

Analitzar els dos mesos al Barça

Són dies de pausa, certament. Amb les instal·lacions i els entrenaments aturats i les competicions ajornades fins a nova ordre, Setién viu ara un període de reflexió que no va tenir quan va arribar d'urgència per ocupar la banqueta del Camp Nou, a mitjans de gener.

Analític com és ell, estarà revisant els dos mesos d'intensitat tàctica que ha viscut a can Barça –les coses que van funcionar i les coses que no van anar tant bé–, per traçar la millor estratègia de cara al que vindrà quan es reprengui tot –si és que es reprèn–. I ho farà amb l’equilibri i la serenor que sempre ha mostrat quan ha mogut les peces. “El meu concepte com a entrenador i als escacs és que s’ha d’atacar amb cert ordre i controlar la rereguarda. Pots ser molt ofensiu, però sempre has de controlar el que passa al teu darrere. No pots deixar peces soles, s’ha d’estar ben coordinat. L’equip ha d’estar sincronitzat, tothom ha d’estar connectat, s’ha de poder associar”, explicava.

“Setién és un jugador agressiu. Primer es reserva un temps per desenvolupar totes les peces i coordinar les forces abans de crear un atac”, el descriu Luis Fernández Siles, mestre de la Federació Internacional i director de Chess.com en castellà. Va analitzar a YouTube una de les seves partides antigues registrades per concloure que planteja un joc “agressiu” també amb l’escaquer. Fernández Siles també s’ha fet ressò d’algun dels enfrontaments especials que Setién ha protagonitzat amb ídols dels escacs, com Vladímir Kràmnik. L’entrenador càntabre també ha fet partides contra Garri Kaspàrov, la màquina Deep Blue Junior i, més recentment a Sevilla, davant Anatoli Kàrpov. “Mai a la vida vaig jugar amb tanta tensió com quan vaig participar als oberts de Benasc (anys 1992 a 1994). El cor m’anava a mil per hora!”, va admetre.

Va agafar distància dels escacs per dedicar-se professionalment al futbol. Diu que no tenia prou talent amb el tauler. “Sempre diu que només és un hobby”, reconeix José Antonio Fernández, membre de la Federació Andalusa d’Escacs i soci de la Penya Bètica. A Sevilla va organitzar diversos tornejos solidaris en els quals mai hi va faltar la col·laboració de l’entrenador. “Quan entrenava al Betis vaig tenir bastant contacte amb ell i fins i tot hem jugat algunes partides junts. És humil, pròxim, accessible, encantador i amigable”.

Fernández lliga el Setién que veu al futbol amb el Setién que ha tingut al davant en les partides. “Sempre juga amb el seu estil de joc. Utilitza el seu esquema i fa servir les mateixes obertures”. Té un estil ofensiu, arrenca obert i fa partides dinàmiques i vistoses. “Com en el futbol, als escacs has de dominar el centre del tauler, és com el mig del camp. No pots fer avançar els peons ràpidament. Els escacs et fan prendre consciència de les decisions que vas prenent. Afavoreixen la capacitat d’anàlisi i de càlcul, et donen visió espacial. T’ajuden a preveure plantejaments dels rivals i a resoldre problemes”.

El problema d’ara no el preveia ningú i serà un nou desafiament per a Setién. Potser el més difícil serà assumir un lideratge que no s’ha acabat de correspondre amb sensació d’autoritat damunt del terreny de joc. “El jugador d’escacs no pot permetre’s cap ego. Els seus resultats són registrats i ens donen una puntuació de la seva força: el rànquing Elo”, comenta per a l’ARA Ricardo Montecatine, jugador, expresident de la Federació Andalusa d’Escacs i redactor especialitzat en diferents mitjans escrits. És una eminència en el sector. “Setién té 2.055 punts Elo, que és una xifra molt respectable per a algú que no participa regularment en tornejos. Podria permetre’s un bon ego com a jugador d’escacs, però després el tauler et posa a prova”. La classificació és una cosa. Les sensacions, una altra. I Setién ho sap.

Al seu favor, Setién sap que compta amb “la peça més poderosa” del tauler: Leo Messi. “Seria la dama, la reina”, diu Fernández Siles. “És qui té més capacitat de moviment i, sovint, qui fa l’escac i mat”. L'argentí és el capità del Barça, tot i que no sempre s’ha sentit amb confiança aquesta temporada. Potser la distància del confinament el reactivarà quan la normalitat torni a l’agenda blaugrana. I a Setién, la perspectiva d'aquests dies de reclusió potser l'ajudarà a afinar millor els moviments de totes les peces de la plantilla. “El futbol es juga amb els peus i els escacs amb el cap, però si els futbolistes aspiren a ser bons, només ho seran si fan servir el cap”, conclou Montecatine. Caldrà recordar-ho quan toqui moure peça.