LLIGA

Un esprint ple d'orgull deixa Cornellà amb un punt agredolç

Un gol de Sergio García en l'afegit neutralitza el 2-3 de Soldado

Un intercanvi de cops desesperat en els últims minuts va fer embogir el partit entre l'Espanyol i el València, després de 90 minuts d'ocasions de gol, forta pressió i protestes a l'àrbitre. Sergio García, amb un gol in extremis , va neutralitzar el cop que Soldado havia donat sobre el temps reglamentari i va deixar així un punt al caseller de cadascun dels equips. Pel caos final, tant Aguirre com Valverde van acabar celebrant un 3-3 divertit i emocionant.

L'Espanyol va aconseguir que durant bona part del primer temps no passés gairebé res. Ben agrupats i coordinant totes les ajudes, els periquitos van frenar els primers intents del València. Jonas, ràpid per la dreta, va ser una de les amenaces del conjunt xe, que també va agafar-se a la qualitat entre línies de Canales i Parejo per intentar foradar l'espessa defensa periquita. De mica en mica, l'Espanyol va anar animant-se, traient-se la disfressa d'equip només defensiu per dissenyar transicions ofensives àgils en pocs tocs. Empès per l'ímpetu de Forlín i Víctor Sánchez, molt agressius i encertats en la pressió, l'equip blanc-i-blau va començar a trepitjar l'àrea valencianista. En dos minuts l'equip d'Aguirre va perdonar tres gols. Primer Sergio García, després de pispar la cartera a un adormit Parejo, va fallar davant Guaita, que va salvar l'1-0 després d'una rematada de Stuani. Héctor Moreno, poc després, va xutar massa alt.

El València no es va treure l'ensurt de sobre i l'Espanyol va abocar-se a l'atac, esperonat i convençut. Els blanc-i-blaus van asfixiar els xe al seu propi camp per robar-los totes les pilotes. Fent mèrits al millor futbol, Wakaso va obrir el marcador en la penúltima acció del primer temps, després de rematar de cap al segon pal una mil·limètrica centrada de Sergio García des de la dreta.

Però l'esforç dels primers 45 minuts va acabar tenint poca recompensa per a un Espanyol que va patir per mantenir la intensitat en el segon temps. El València, desitjant la Champions, va anar cap amunt i, gairebé en la primera acció trenada, Canales va empatar amb una definició rasa que a Kiko Casilla se li va esmunyir entre les cames. Soldado, poc després, va estavellar una rematada al pal i va perdonar l'1-2.

El partit es va obrir. Les decisions arbitrals i la sensació que se li escapaven els punts va fer reaccionar l'Espanyol, que va reclamar tres penals i va veure com Mattioni marxava lesionat. D'una cavalcada de Wakaso, Verdú va fer el 2-1 que semblava definitiu. Però res ho va ser en un final de bogeria. Jonas, amb un xut ras i creuat, va tornar a empatar per a un València que, al minut 90, va atrevir-se a celebrar el triomf després d'una genialitat de Soldado, en una acció al límit del fora de joc. El talent de Sergio García, el millor del matx, va fer justícia al temps afegit per fer delirar Cornellà-El Prat.