Un fort cop al genoll de Gabi. Un recordatori de Juanfran. I un segon cop sec de Gabi. Que ahir cosissin a faltes Andrés Iniesta va ser molt més que un accident que va obligar Martino a fer un canvi al descans. Va ser un gir en la dinàmica del partit, va ser un fre al creixement del Barça quan ja s'havia tret de sobre la part perillosa de l'empenta inicial local. Que el Barça arrenqués el segon temps sense el que estava sent el seu millor jugador va refredar-lo i, inevitablement, va aplanar un partit que va acabar pactant un empat que agredia poc els dos grans candidats al títol de Lliga. La qualitat de Messi i Neymar, reservada a la banqueta, va reanimar el matx al final, però no va ser suficient. El partit ja feia estona que havia deixat de tenir llum. Des que Iniesta no era al camp.
Com s'esperava, l'Atlètic de Madrid va apostar per una bona organització defensiva basada en la intuïció, en l'olfacte. Atent i concentrat, l'equip matalasser va ensumar sang en cada passada interior del Barça i el va pressionar amb una intensitat ferotge, buscant la recuperació que el plantés davant Valdés en dues passades. Simeone va respectar el seu 4-4-2 i va deixar Diego Costa al costat de Villa, ben a prop de Busquets. Entre els dos van ofegar el migcentre i van limitar les opcions de sortida curta dels centrals, a qui esperaven recollits a camp propi. El Barça va haver d'assumir molts riscos des de l'inici i això va generar l'estrès que dóna ales al Calderón.
Cesc i la profunditat
Per calmar-se, el Barça va buscar una circulació llarga i la va acabar trobant amb l'ajuda de Cesc, que va abandonar la seva posició de fals nou per incrustar-se prop de Xavi i Iniesta. Va ser el manxec qui millor va interpretar el que tocava, qui movia l'equip i movia el rival. Qui va agafar les regnes. Qui va treure de zona Gabi, el punt d'ancoratge de l'Atlètic, i va fer l'únic forat en l'estructura defensiva local. De la seva lectura del joc van generar-se els espais per on el Barça va començar a trobar ocasions, sobretot per la banda esquerra amb Alba i Pedro. Però, de camí, va perdre profunditat.
El descans i la lesió d'Iniesta van trencar la dinàmica bona que portava el matx i en van obrir un altre de nou. Un de més pla. De menys valent. El moviment interior de Pedro o la conducció de Jordi Alba per empènyer endavant tenien menys sentit, sense Iniesta per accelerar l'últim atac. Les arrencades de Messi van insinuar un altre raig de llum però van ser massa aïllades. Al Barça li va faltar banda dreta. I al partit, al final, passió. El 0-0 va semblar un avís al Madrid. Com volent dir: aquesta Lliga serà cosa nostra i, com a mínim avui, no ens volem ferir.
