Publicitat
Publicitat

El futbol base del Barça, sota la lupa

El baix rendiment de l’any passat ha creat un clima de pressió que la Ciutat Esportiva intenta pair

“El Barça no es pot permetre no tenir cada temporada el millor equip del país”. “Això va per generacions: un any et sobra talent i el següent et toca patir”. “Voler resultats immediats prioritza el nen fort al nen amb talent”. “No tots els entrenadors respecten el model”. “Hi ha massa jugador de fora”. “Els adolescents d’ara s’acomoden en el toc i són menys competitius”. “Potser hem sigut massa permissius”. “El rival està cada cop més preparat”. “Ara no és tan fàcil convèncer el jugador i la família perquè fitxi, l’escut ja no ho és tot”. “El 2014 La Masia funciona perquè es guanya i ara, per un any dolent, ¿tot s’ha de cremar?” Són moltes les veus i més les maneres de mirar-se el que passa dia a dia a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, on s’intenta pair la pressió en un clima estable per seguir treballant amb exigència i naturalitat, fins i tot després que l’any passat es guanyessin la meitat de les lligues (8) aconseguides fa dos estius (14).

Fa mesos que el futbol base del Barça viu sota la lupa de l’anàlisi més crítica i el soroll més tòxic en un entorn futbolístic globalitzat, accelerat i obsessivament guanyador. Hi ha tant d’interès a dibuixar un panorama apocalíptic al planter blaugrana, com a protegir i reivindicar l’essència del que “no es toca”. L’afer FIFA, la mutació del primer equip o les conseqüències d’unes eleccions polaritzades han afegit arguments en un costat i en l’altre per allargar el fantasma que ha provocat el descens del Barça B i que, per a molts, serveix de resum per augurar un futur “complicat” en el futbol formatiu professional en els pròxims 2 o 3 anys.

A l’entitat admeten, tot i que amb veu baixa, que el nivell competitiu dels seus dos juvenils no va estar a l’altura de l’exigència de l’escut i això dificultarà que el filial refloti, patint ara a Segona B, en un període de temps curt. S’esperen un parell de temporades dures en l’últim esglaó abans d’arribar al Camp Nou, però no trontolla l’estructura, perquè el que empeny en edat cadet i infantil “té un nivell altíssim”.

L’esglaó professional

Que des de Pedro i Busquets -i Thiago, en menor mesura- els següents a pujar del planter estiguin patint per consolidar-se en el primer equip no és un símptoma que preocupi al club, perquè la maquinària formativa, diuen, “va molt més enllà” dels camins de l’èxit esportiu. Per si de cas, Josep Maria Bartomeu ha anat movent peces fins a reestructurar una àrea esportiva massa canviant en les últimes temporades. El retorn de l’entrenador i professor Josep Segura per controlar justament els passos que es fan al Miniestadi va directament enfocat a frenar aquesta dispersió del talent entre els 17 i els 19 anys.

Però ¿com s’ha arribat fins aquí? El maig de l’any passat, amb la marxa d’Albert Puig i Guillermo Amor, l’ARA va disseccionar les ferides obertes en el futbol formatiu blaugrana en un reportatge que recollia els mesos de lluites entre el bàndol dels dos tècnics que sortien i els de la corda d’Andoni Zubizarreta, Albert Valentín i Narcís Julià, fora del club des del gener. Ordres i contraordres però, sobretot, un clima de treball tens i incòmode en totes les parcel·les: tècnica, metodològica, formativa i directiva. “Faltava govern i valentia a dalt, ningú es mullava del tot mai -lamenta una de les peces del procés-. A més, es va donar el poder dels nens als intermediaris i el club es va empassar contractes plens de clàusules”. En aquesta línia, una altra peça de la cadena identifica que “es va viure una època d’excés de resultadisme” que va desvirtuar algunes plantilles en favor de la potència i en detriment del talent més pur. I, en aquest punt, els fitxatges procedents de la Fundació Eto’o centralitzen tots els cops, malgrat que siguin una realitat de fa anys (sobretot entre el 2005 i el 2008) amb poc pes ara (hi queden quatre jugadors: Bagnack, Kaptoum, Dongou i Ondoa).

Debat sobre el model

L’element futbolístic és el que genera més debat. Externament hi ha qui detecta un gir cap a un model menys elaborat i qui no percep cap canvi conceptual en la posada en escena del Barça, i totes dues visions se celebren i es critiquen a parts iguals. Es viuen dies de contradiccions, també dins el club. Alguns tècnics són més receptius que d’altres a l’hora de revisar l’estil per adaptar-lo millor al futbol actual i fer-lo “menys previsible”. “Però això ha passat sempre -diu un expert en futbol base-. Cap entrenador del Barça ha sigut exactament igual, cadascú ha aportat els seus matisos a l’estil”. El que passa és que des de Pep Guardiola el manual de joc ha tornat a centrar l’atenció.

És el mateix focus que ha provocat la sanció de la FIFA, que ha derivat en un inevitable comptar caps d’estrangers en totes les plantilles. La necessitat de respectar la normativa farà que la captació torni a tenir un to marcadament català i que es reforci la màxima que feia que cap jugador menor de 14 anys es convertís en resident de La Masia si no era “notablement millor” que el que ja es tenia a l’equip. “Mai s’ha descuidat el jugador d’aquí”, defensen al club, que insisteix en el seu sistema de fitxatges “radials” per prioritzar el talent pròxim al llunyà. De sempre, no d’ara. No és la mateixa visió que es té a l’Espanyol, on creuen que han recuperat terreny al màxim rival gràcies a una millora metodològica interna a Sant Adrià però, sobretot, a haver optimitzat la detecció del jugador local en la franja entre 14 i 17 anys.

Els scouters del Barça no han perdut presència en els camps de Catalunya, ni tampoc han descuidat l’observació d’altres perles a l’Estat, però cada cop és més difícil aconseguir els serveis del millor jugador de cada generació. A la dualitat Barça-Espanyol al territori s’hi estan sumant cada temporada clubs amb més recursos per tenir un planter potent, com la Damm o el Cornellà. El mateix passa a Espanya, on el Vila-real, el Màlaga, el Sevilla o el València s’estan “posant molt les piles” per seduir les famílies dels futurs cracs i allunyar-los del binomi Barça-Madrid que s’ho repartia tot. Si a això s’hi suma l’amenaça d’Anglaterra en edat cadet i l’omnipresència de representants l’escenari es complica.

Nova personalitat adolescent

Sense excusar-se en això, el Barça manté que, encara que cada any costi més reclutar els millors per a La Masia, s’ha de seguir exigint el màxim equilibri entre formació i rendiment. El problema paral·lel contra el qual està xocant el club és més aviat sociològic: la personalitat dels nous adolescents en una era de xarxes socials, poca cultura de l’esforç i prioritat de la imatge. “Potser han malinterpretat l’estil i s’ha perdut competitivitat i capacitat de ser regulars”, s’apunta des de dins, sobretot quan s’analitza l’actitud del juvenil A. “No pot quedar quart a 18 punts del campió!”, diuen els més crítics. El club busca solucions i, com explicàvem ahir en aquestes pàgines, segueix una rutina de disciplina a La Masia que va molt més enllà del terreny de joc, per evitar que qui arriba al Barça es relaxi i deixi de treballar “per merèixer quedar-s’hi”.

Guanyar perspectiva

Sense defugir l’autocrítica, a l’àrea tècnica també s’intenta refredar l’anàlisi per ampliar la perspectiva i no precipitar les conclusions. No hi ha cap crisi en el futbol base, però hi ha coses a corregir, sobretot en la línia d’augmentar l’agressivitat defensiva sense perdre creativitat. El Barça ha diagnosticat les noves debilitats i les vol gestionar, però entén que és un error voler desfer el mètode per una “mala tongada”. En part, es justifiquen els resultats del 2014/15 des d’una cadena de factors “que es van acumular” i van generar “una inèrcia negativa”: sanció de la FIFA, mala dinàmica del filial, lesions importants en moments clau de l’any o desequilibris en els equips per haver d’anar pujant i baixant jugadors d’emergència. Altres veus afegeixen un cinquè punt: la mala interpretació d’un curs anterior “en què es va arrasar”, i que hauria rebaixat l’autoexigència dels protagonistes.

De moment, excepte al Barça B, que espera poder fer alguns retocs “necessaris” al gener, la temporada ha començat força bé i a la Ciutat Esportiva s’assumeix que tornarà a ser un bon any a nivell de resultats. Suficient, com a mínim, per sortir del focus mediàtic que ha generat dubtes.

El procés electoral que el club va patir al juliol tampoc va ajudar a calmar els ànims i asserenar la planificació. La Masia va convertir-se en una arma llancívola per a tots els candidats i precandidats, amb arguments “generalitzats i poc específics”, que van crear un clima de desconfiança en l’aficionat blaugrana, sobretot en el que no trepitja mai Sant Joan Despí. “Qui digui que ara no hi ha talent o es juga malament, no ha vist un sol partit dels nens del Barça”, denuncia un habitual de la Joan Gamper. “Va quedar la sensació que tot s’havia desmuntat, sense que ningú analitzés desinteressadament el que estava passant”, se sent a les oficines. És el preu que s’ha de pagar per haver fet bandera d’una filosofia de club.

Històries de superació esportiva