A l’aparador o a examen: Valverde fa ús de les últimes jornades

Cada alineació s’analitza en clau de futur, per a sortides o per al seu segon any

Ara que no hi ha punts en joc, la gestió d’Ernesto Valverde ha agafat una altra dimensió. A banda d’equilibrar els minuts de la plantilla donant descans als jugadors de més pes durant l’any i regalant petites dosis de protagonisme als habituals suplents, convé analitzar quina funció assigna el tècnic als partits que queden. ¿Són només tràmits després d’un any dur o són una mena de pre-pretemporada?

Acceptar que pugui ser la segona opció obre tot un ventall d’interpretacions que comencen a traçar les línies del segon Barça de Valverde. L’èxit de l’actual temporada s’ha erigit sobre unes bases que no podran repetir-se, íntegrament, la pròxima temporada. Entre altres coses, perquè la plantilla canviarà. I ja no només perquè caldrà gestionar el buit que deixarà Andrés Iniesta, sinó perquè, coneguda la dinàmica del club i superada la temporada d’estrena, el Txingurri s’atrevirà a modelar l’equip per fer-lo més a mida de la seva idea. Per compensar-lo. Ja ha testat els jugadors que heretava de l’era Luis Enrique i n’ha filtrat les virtuts i defectes que li poden fer servei. També ha vist què li reclama la competició i què necessita un vestidor que juga -i ha de guanyar- cada tres dies i mig. No tots els futbolistes d’enguany li fan el pes, ni tots estan disposats a repetir el rol de l’actual campanya. I la directiva té entre cella i cella l’enèsim cop d’efecte que resolgui, a cop de talonari, el bloqueig que està tombant l’equip en Champions.

Preparar el segon projecte

En les últimes hores hi ha una pregunta recurrent als cercles barcelonistes: cal fitxar Antoine Griezmann? De què jugarà? I, sobretot, per qui? Abans d’intentar resoldre la pregunta, cal entendre que la resposta no es troba en la lògica d’aquesta temporada. Però potser es podrà anar responent amb partits com el de dimecres contra el Vila-real, partits en què Valverde es permet retocs tàctics que la temporada no li ha deixat fer. El repte d’acabar la Lliga imbatuts mantindrà el to competitiu de l’equip, però el tècnic sembla decidit a experimentar en els 180 minuts que li queden pensant en la pròxima campanya. Per als jugadors, serà una manera de vendre’s, ja sigui per convèncer Valverde que mereixen una segona oportunitat, ja sigui per buscar-se nova destinació. Dos partits no pesen prou a la balança d’un tècnic que, com s’admet dins del seu staff, té bona intuïció per donar al jugador el millor context perquè s’expressi amb naturalitat.

Aquesta és la clau. El segon any de Valverde no serà com el primer perquè no avançarà des de la ferida (de la Supercopa). Es construirà des de l’autoestima de qui pràcticament no ha perdut, però també des de l’exigència de qui sap que no ha seduït malgrat els impecables resultats. Al Barça del doblet no només se li retreu la taca de Roma, sinó també la falta de brillantor futbolística. Que hagi sigut un equip més preocupat per l’ordre i l’esforç sense pilota que per desequilibrar els rivals. El que ha acabat sent la gran fortalesa de l’equip, la solidesa defensiva, s’ha construït sobre una realitat cruel: la falta de talent ofensiu més enllà de Messi. L’absència de Dembélé, les incompareixences de Deulofeu i la falta d’impacte de la segona fila (André, Aleix, Denis o Alcácer) van tancar el tècnic en un 4-4-2 que havia de concedir poc. Valverde va treure del seu manual la figura de l’extrem hàbil per encaixar-hi un migcampista fort, en un gest d’equilibrar-se a Messi i Suárez. Però les intencions de les últimes setmanes deriven cap a una essència més valverdiana, amb més focus de màgia ofensiva, per dins i per fora. I, en aquesta inèrcia, els que aixequen el dit per ser considerats són Dembélé i Coutinho. La lupa del tècnic els examina amb ulls de segona temporada mentre la pregunta ressona. Si Griezmann sí, Griezmann de què i per qui?