Una mutació que allibera i confon

Sense brillantor però amb solvència. Amb minuts de joc combinatiu, minuts de joc directe i minuts de replegament i contraatac. El Barça segueix mutant la seva pell, acomodant-se als diferents moments que el partit li ofereix. Alguns els provoca. En altres, sobreviu.

El Barça no imposa la seva llei cruel d'abans però guanya i ho comença a fer amb una contradictòria facilitat sense pilota. L'Almeria en cap moment va saber què fer amb la versió blaugrana que va trobar-se ahir al Juegos del Mediterráneo. Preparat per robar i sortir, va haver de gestionar alguns atacs posicionals que l'engrescaven, que l'animaven a creuar el mig del camp amb més efectius dels que era prudent. No s'ho esperava i va fer la sensació de no estar preparat per assumir tant de pes en el partit. Al Barça ja li va anar bé, potser era el que buscava.

Els de Martino no van renunciar a sortir jugant des dels centrals, però tampoc van estar-se de mirar el moviment profund de Pedro i Alexis quan Valdés blocava. Si l'opció llarga no tenia continuïtat, el Barça valorava l'opció d'anar a pressionar a dalt o es recollia a tres quarts de camp. Si Valdés preferia arrencar en curt, s'activava la maquinària de sortida amb els centrals.

El replegament defensiu de l'Almeria esperava l'inici de la jugada blaugrana amb dos puntes que bloquejaven qualsevol opció de passada interior i una línia de quatre migcampistes intensa. Estava prohibit accedir per dins a Busquets, Iniesta o Cesc, que podien fer poca cosa més que aparèixer i tornar de cara. La solució va ser, ja amb Xavi sobre la gespa, estirar més la posició d'Alves per obrir un forat a la dreta on el de Terrassa podia rebre amb cert aire per girar-se i construir. Va ser a la segona meitat quan l'automatisme va sortir millor i va permetre al Barça controlar l'avantatge.

Alves, desequilibri i equilibri

El Barça va trobar la seguretat en el seu nou jo camaleònic. Va controlar el joc directe de l'Almeria sobre la zona d'Adriano i va protegir-se de la pressió amb una barreja de desplaçaments llargs i rondos segurs a camp rival. Va acumular jugadors per desequilibrar amb parets, va exhibir mobilitat a dalt i va atrevir-se amb conduccions interiors per desencallar moments pausats.

Va ser un, i van ser diversos Barça. Va ser consistent i inconsistent alhora. Una barreja estranya. Però efectiva. I va tornar a deixar aquella sensació que no saps si s'avança o es retrocedeix. Si agrada o fa mal.