Publicitat
Publicitat

El nen “de les dues cosetes” que va fer emprenyar Florentino

Munir, per qui el Barça va apostar a contracor quan era cadet, jugarà cedit al València

Tots els fitxatges són apostes, però el cas de Munir va ser gairebé un desafiament. Del Barça a Florentino Pérez. De José Luis Colomo, l’observador que el club blaugrana té a Madrid, amb la resta de scouts de la zona. “On vas amb el moret? -deien a Colomo els seus companys de professió, en to despectiu, quan s’estava gestant el seu traspàs-. ¿Fa dues cosetes amb la pilota i ja t’enamores i te l’endús?” Aquest rum-rum crític no va fer trontollar Colomo, que va insistir en el fitxatge fins que el Barça el va incorporar a La Masia quan era cadet, procedent del Rayo Majadahonda.

A l’entitat destaquen que Munir és l’únic jugador que porta directament el segell de Colomo. Fins ara l’observador havia anat dient “no” a molts futbolistes que, després i malgrat el seu consell de no fitxar-los, van acabar a La Masia, d’on van marxar sense triomfar i sense ni tan sols ser professionals. La vinculació de Munir amb el Barça obre ara un parèntesi que allunyarà el davanter d’origen marroquí perquè jugui cedit al València, amb una opció de compra de 12 milions d’euros al final de temporada. A més a més, el Barça s’ha assegurat el dret de tempteig en una hipotètica venda del futbolista.

“Costa mullar-se amb els possibles fitxatges, sobretot si poden implicar una guerra a Madrid”, expliquen des de l’àrea de scouting, per afegir perspectiva a l’impacte que va tenir l’aposta catalana per Munir. La capital espanyola sempre ha sigut una zona delicada per al Barça. Però l’instint de Colomo li aconsellava ser tossut. Al maig, després de reclamar l’inici de la paperassa des del desembre, fins i tot va anar a l’hotel on s’allotjava el juvenil de Sergi Barjuán, que estava participant en un torneig de l’exmadridista Sanchís, per convèncer-lo del fitxatge. Era l’últim intent, després que García Pimienta hagués elaborat un informe no concloent sobre Munir en una de les seves visites a la capital espanyola.

Finalment, després de moltes trucades i esbroncades, el Barça va tancar l’acord per Munir, que poc abans havia rebut la negativa de l’Atlètic, que va declinar la seva incorporació després de quatre dies a prova. Pels camps de Madrid s’ensumava el talent de Munir, tot habilitat i caràcter, però es dubtava de la seva disciplina. “Quan se li acabin les filigranes, te’n penediràs”, advertien a Colomo. La broma va sortir cara als scouts madrilenys perquè, quan Munir va eclosionar, l’estiu del 2014, Florentino va ordenar les destitucions dels responsables de captació al futbol base, Paco de Gracia i els seus ajudants Arkaitz Mota i Julio de Marco, ja que no podia tolerar que s’escapés cap perla de “la seva zona”. Les mateixes conseqüències va tenir el cas a l’Atlètic. L’evolució de Munir va provocar la destitució del director del futbol base, José María Amorrortu, que havia descartat el seu fitxatge. Munir no era el típic jugador que agradava a la primera. Per assegurar-se el tret al Barça, Colomo va anar a veure l’adolescent Munir uns dies abans de viatjar cap a Barcelona i va comprar-li unes sabates i va fer-li tallar els cabells. Havia de causar bona impressió.

L’aposta de la seva vida

L’adaptació a La Masia no va ser fàcil, però Munir s’ho va prendre com l’aposta de la seva vida i, quan li va arribar el gran moment al primer equip, va aferrar-s’hi amb un desig tan fort que va acabar convencent Luis Enrique, valedor de la seva renovació fins al 2019. Marxarà del Barça amb gairebé una cinquantena de partits en dos anys. La irrupció de Munir va ser molt abrupta l’agost del 2014. Gairebé traumàtica per a ell. En poc temps, va haver de pair la convivència amb el millor trident de la història blaugrana amb les presses de Del Bosque per fer-lo debutar amb la selecció absoluta als 19 anys. A la seva edat, no va ser fàcil gestionar-ho. “En aquests casos, el tema no és tant com canvia el jugador, que també, sinó com canvia la gent al seu voltant”, apunta Jaume Marcet, especialista del futbol base a Barça TV. El psicòleg Pep Marí completa la visió: “Va viure un repte gegant, però no crec que fos una situació estressant. Tenia poc a perdre i molt a guanyar. La gent podia reclamar-li el que volgués, però ningú esperava que tragués les castanyes del foc ell”, comenta. Potser a Mestalla l’exigència serà diferent.

Però assumir galons no serà un problema per a Munir, àvid de protagonisme. Eusebio Sacristán va ser qui va gestionar aquell any d’eclosió i els posteriors salts entre les convocatòries amb el primer equip i el B el curs 2014-2015. En una conversa amb l’ARA, abans de fitxar com a tècnic de la Reial Societat, explicava que el jugador “va portar molt bé la situació que va viure, amb serenor i naturalitat”. “La seva mentalitat sempre va ser molt bona, sap què vol i sap que pot aconseguir-ho. És molt atrevit, no es deixa espantar. Al contrari, és descarat, no té por d’assumir responsabilitats. No s’amaga, vol resoldre. Té les idees molt clares i vol ser important”. Amb el B, va marcar gols decisius en les seves primeres aparicions, quan encara no tenia continuïtat. “Tenia la personalitat per destacar, és un d’aquells futbolistes que diu «Aquí em teniu», perquè sap que és capaç de fer golassos i decidir un partit”.

És la pressió amb la qual ha conviscut Munir des que va entrar en el món del futbol professional i que, en el duel amb el seu company de generació Sandro Ramírez, va demostrar que l’ajuda a rendir millor. “El seu no era un cas en què pensessis que avançar-li l’aparició pogués ser un error. La pressió no pot amb ell, no pateix nerviosisme. En tot cas, pot pecar per excés de ganes de fer coses”, exposava Sacristán. Julen Lopetegi, quan dirigia la selecció sub-21, va tenir converses amb Carles Busquets i el mateix Eusebio per conèixer millor què podia aportar Munir. A poc a poc, i aprenent dels millors, Munir ha anat apagant el xiuxiueig que el tensava i el va tenir moltes jornades sense marcar, al principi. Ara ja ha trobat la manera de fer, en camps d’elit, aquelles “dues cosetes” que van convèncer Colomo i que ara intentarà seguir fent a Mestalla per seduir l’exigent públic xe.

Històries de superació esportiva