Comença a ser molt més que una casualitat que les medalles de natació se les pengi una dona i que els homes es quedin fora del podi. L’Europeu de Berlín, amb les 13 medalles (12 de catalanes) aconseguides per nedadores, va tornar a confirmar una tendència que s’ha normalitzat els últims anys. La papallona de Rafa Muñoz encara va donar un metall masculí a Hongria fa dos anys, però Alemanya ha subratllat una dinàmica que va més enllà d’una simple coincidència generacional. “La planificació d’entrenaments que s’està seguint està més preparada per a les noies, amb els nois encara no hem tocat la tecla adequada”, reflexiona el director tècnic de la Federació Catalana de Natació, Fernando Ibáñez.

Més qualitat i més quantitat

Hi té a veure, també, l’aparició de talents únics com el de Mireia Belmonte, guanyadora de sis medalles (dues d’or als 1.500 metres lliures i 200 papallona, dues de plata als 400 estils i 800 lliure, més dues de bronze als 400 lliure i als 5 km en aigües obertes). També la constància de Jessica Vall o l’ambició de Judit Ignacio. A l’ombra espera una altra perla, Àfrica Zamorano, de 16 anys i campiona d’Europa júnior als 200 i 400 estils. Són la conseqüència d’un augment de llicències de la natació femenina. A Catalunya, elles representen ara el 43,3% del total de llicències segons l’Anuari Estadístic, una xifra que ha crescut considerablement en 10 anys (36,1%).

L’èxit femení no és una qüestió de diferència de sacrifici o personalitat entre homes i dones. “Les mateixes hores d’esforç els estan donant més resultats a elles que a ells”. Ibáñez apunta a dos factors: el biològic i l’acadèmic. “Les noies fan el canvi físic abans i per això es donen més casos d’èxit precoç”. Londres va admirar la lituana de 15 anys Ruta Meilutyte i la xinesa Ye Shiwen, de 16. “Els campionats júnior són un gran termòmetre. En noies avisen de qui esclatarà en dos anys. Els nois en necessiten tres o quatre”, diu Ibáñez.

Quan es troba el clímax esportiu això també afecta el rendiment escolar i, de retruc, la competició. “El moment més important de l’esportista és entre el batxillerat i l’inici universitari. Si a la noia se li avança dos anys, l’agafa amb menys exigència acadèmica”, comenta el tècnic. Potser per tot plegat són elles, de moment, les que van omplint la vitrina.