Les quatre estacions de Valverde

El tècnic valora l’evolució del seu Barça posant el punt de partida a la Supercopa d’Espanya de l’estiu

“La Lliga és una competició llarga, és la que et diu exactament qui ets i on ets. No la guanyes ni la perds per un partit. Des del mes d’agost ha plogut molt, han passat molts partits, moltes situacions. S’ha de passar la tardor, el cru hivern i després arriba la primavera i ho celebres amb la teva gent”. Fins que no va tenir la Lliga al sac, Ernesto Valverde no es va permetre el luxe de fer festa. Sempre amb prudència, va anar receptant calma, concentrat només a mantenir l’equilibri que li estava donant solvència a l’equip. A Riazor, quan la calculadora ja va donar el títol al Barça, va atrevir-se a explicar les claus del triomf: “El que he intentat és que l’equip estigués junt en les dificultats, per al que és bo i per al que és dolent. Al mes d’agost, al primer partit contra el Betis, les coses no estaven tan bé. Acabàvem de perdre una Supercopa i l’ambient no era el millor; ningú podia imaginar-se que seríem aquí”. Aquí vol dir campions a quatre jornades del final, en la prèvia d’un clàssic intranscendent i parlant de la negativa del Madrid a fer el passadís d’honor al campió.

Des del primer dia, el missatge de Valverde ha recuperat l’inici convuls del seu projecte, com si fos un punt de partida decisiu per explicar l’evolució de l’equip. La fugida de Neymar i la doble derrota contra el Madrid a la Supercopa d’Espanya van marcar els primers dies de projecte tenyint-lo d’un pessimisme que els bons resultats van aconseguir capgirar. Però del discurs del tècnic es desprèn que, sense aquestes dues ensopegades, potser el desenllaç no hauria sigut el que s’ha produït. “Hem sigut un equip molt competitiu i molt compacte. L’equip no ha estat gaire brillant, és cert que en cada roda de premsa m’heu fet la mateixa queixa. Però hem intentat trobar l’equilibri en el nostre joc i el que hem fet sempre és donar la cara, fins i tot si ens ha tocat remuntar”, va insistir diumenge.

L’orgull de Valverde és màxim després d’una Lliga que, de moment, té el mèrit d’haver-se aconseguit sense que cap adversari hagi pogut derrotar el Barça. Un Barça que ha avançat amb convicció en el llarg recorregut de la competició de la regularitat, desafiant la cantarella derrotista que el perseguia des de l’agost. “Una Lliga no és la feina d’un dia, és la de molts dies”, va repetir el Txingurri, satisfet, incapaç d’esborrar del seu record la grisor posterior a aquell 16 d’agost, quan el Santiago Bernabéu se li va fer immens al Barça i s’augurava el canvi de cicle madridista. Però la melodia que ha omplert els nou mesos següents -les quatre estacions-, ha sonat ben diferent.

ESTIU. "A l’agost les coses no estaven tan bé. Acabàvem de perdre una Supercopa i l’ambient no era el millor"

L’inici del projecte d’Ernesto Valverde al Barça no va ser, precisament, esperançador. Després d’una pretemporada amb soroll sobre el futur de Neymar, es va confirmar l’adeu del brasiler just enmig d’una Supercopa d’Espanya que va decidir-se a favor del Reial Madrid. La doble derrota contra el màxim rival només va confirmar el que ja s’havia escampat durant els mesos sense competició: que l’equip de Zidane, pletòric després del doblet del curs anterior, marcaria un canvi de cicle rotund. Es va analitzar la joventut i profunditat de les dues plantilles i la cosa no pintava bé a Can Barça. A la pràctica, però, les conseqüències de la Supercopa no van dibuixar un domini blanc a la Lliga. El Barça va encadenar quatre partits sense encaixar cap gol i, des d’allà, va establir les bases de la que seria la gran virtut col·lectiva durant la temporada: la fermesa defensiva. En canvi, al Bernabéu tot era inestable, amb dos empats seguits i una primera derrota a casa, que va distanciar el Madrid del capdavant de la taula ja a les primeres cinc jornades de Lliga. L’estiu s’acabava ben diferent de com havia començat.

4 PARTITS SENSE REBRE GOLS DEL BARÇA
7 PUNTS ES VA DEIXAR EL MADRID EN LES 5 PRIMERES JORNADES

TARDOR. "He intentat que l’equip estigués junt en les dificultats, per al que és bo i per al que és dolent"

Contra pronòstic, el Barça va superar el primer mes de competició amb bona nota i va entrar de ple al mes de setembre, quan comença a atapeir-se el calendari. L’equip es va anar trobant bé, traient excel·lents resultats que el van catapultar a la zona alta de la classificació. En plena tardor, a més, l’equip va salvar la primera prova de foc al Wanda Metropolitano amb un valuós empat a un. Era un dels molts partits en què la plantilla va exhibir recursos per capgirar marcadors adversos. En Champions es van anar tapant ferides antigues fora de casa amb un zero a la porteria que donava confiança. A 600 quilòmetres, la famosa segona unitat del Madrid no resolia els partits com havia fet la temporada anterior. Els blancs van caure a Montilivi i van punxar dos cops contra el Tottenham en Champions. Les coses no rutllaven al Bernabéu i es va qüestionar la gestió de Zinedine Zidane, que va trobar el bàlsam en el refugi de sempre: la capacitat competitiva de la seva plantilla quan ha d’afrontar una final. El Mundial de Clubs, al desembre, va ser la cirereta (i la cortina) d’un any 2017 pràcticament impecable.

11 PUNTS SEPARAVEN BARÇA I MADRID AL DESEMBRE
1-1 AL WANDA VA CONFIRMAR LA FORTALESA DEL BARÇA

HIVERN. "Potser l’equip no ha sigut gaire brillant, a vegades, però hem sigut competitius i compactes"

L’últim partit de l’any posava a prova el Barça al Bernabéu, on encara es recordava el 2-0 de la tornada de la Supercopa. Però quatre mesos després l’equip blaugrana va desplegar-se amb ordre i convicció. Era un equip refet, amb les ferides curades i la lliçó de l’agost apresa. Després d’aquell clàssic, el Madrid va perdre dos partits a casa, contra el Vila-real i a la Copa davant del Leganés. Va caure eliminat i va seguir amb la seva deriva que, a l’acabament de la primera volta, el deixava a 16 punts del Barça. Esperonat per aquesta empenta al feu rival, el Barça va iniciar l’any amb la mateixa inèrcia que portava el 2017. L’entrada en joc de la Copa del Rei no va distorsionar la fiabilitat d’un Barça que durant l’hivern va resoldre els desplaçaments difícils a Anoeta o al Villamarín i també el pas per Stamford Bridge.

16 PUNTS DISTANCIEN ELS DOS RIVALS A LA PRIMERA VOLTA
1-2 EL LEGANÉS SORPRÈN EL MADRID A LA COPA

PRIMAVERA. "La Lliga és una competició llarga, que et diu exactament qui ets i com ets"

La tardor i l’hivern descarten el Madrid de la Lliga i al Camp Nou ja només es busca la data per celebrar el títol per davant de l’Atlètic. La primavera agafa el Barça en plena embranzida i l’afició fins i tot visualitza el triplet. Res a veure amb el que es projectava vuit mesos abans. Vist amb perspectiva, els ensurts a Las Palmas i Sevilla servien d’avís del que, ja a l’abril, va condemnar el Barça a Roma, després d’un enganyós resultat a l’anada. Serà l’única taca d’una temporada amb doblet per a Valverde. L’himne de la Champions, en canvi, mostra la millor cara del Madrid. Tampoc és una cara exhuberant, però és una versió prou poderosa per fer-lo somiar amb la tretzena. Novament, i encara que sigui de manera agònica, els blancs s’aferren a Europa i a una bona actuació al clàssic. Com nou mesos abans.

4 JORNADES ABANS, EL BARÇA ÉS CAMPIÓ
13 PODEN SER LES CHAMPIONS DEL MADRID