Publicitat
Publicitat

Un tràmit amb pistes de futur

Vermaelen debuta, el lateral canvia de noms i els joves llueixen ambició

Un immens mosaic ja celebrava un festiu “campions” abans de començar. Ahir no es decidia res, ja estava tot decidit. Fins i tot l’adéu de Xavi. El Barça-Deportivo interessava poc i els únics al·licients, a l’ombra del comiat del capità, van venir de l’alineació de Luis Enrique, que va inventar-se una motivació amb el debut de Vermaelen i altres decisions que podien llegir-se en clau de futur, sobretot mirant de cara al possible relleu de Dani Alves, a l’aportació dels joves migcampistes ara que faltarà el terrassenc i al rendiment d’habituals suplents.

Vermaelen, sobre segur

El belga busca sensacions amb intensitat però pren pocs riscos

Ja en la primera acció, Thomas Vermaelen va demostrar que tenia moltes ganes de jugar. Moltes ganes d’ensenyar que està recuperat, d’exhibir tots els detalls que pogués al Camp Nou. Va estar actiu, dinàmic, intens. Sempre amb aquell mig metre de seguretat en la cobertura i en el marcatge, el central va buscar sensacions sense amagar-se. Però el partit tampoc li va permetre lluir-se gaire. Poc exigit, amb prou feines va haver d’intervenir defensivament en algun salt (molt potent), en algun tall (preventiu, amb bona visió) o en algun replegament (concentrat, provocant fores de joc). En accions a l’àrea, va intentar defensar bé tant l’espai com l’home, i només va perdre un duel en què se li van anticipar al final del primer temps. Amb pilota, va evitar arriscar-se i es va repenjar en el suport de Xavi per no perdre una pilota interior. La superioritat blaugrana era tan alta que en molts moments va semblar que actuava gairebé de lateral esquerre. Va jugar 61 minuts.

Recanvis al lateral

Adriano fa d’Alves una hora, i Mathieu i Douglas tenen minuts

Que la renovació de Dani Alves s’hagi encallat va donar rellevància a la presència d’Adriano al lateral dret, perquè el brasiler pot ser una alternativa si marxa el seu compatriota. Sense brillar, va donar profunditat, va viure a camp rival i va compensar la mobilitat de Messi per espais interiors. L’entrada de Douglas, que va estar a punt de fer gol a la primera intervenció, gairebé l’única destacable que va fer en una mitja hora de més paròdia de l’afició que d’accions de mèrit, el va enviar a l’altra banda, per recordar la seva versatilitat. A l’esquerra és on havia jugat Mathieu, però el francès, abans d’acabar de central, va tornar a ensenyar aquella versió dispersa que desespera. Va estar contemplatiu en el marcatge, irregular amb pilota i motivat a estones amb pujades per la banda. Va ajudar a fer l’1-0 però després es va deixar anar.

Intensitat diluïda

Sergi Roberto i Rafinha sumen minuts de competició

L’escenari era poc engrescador, per la passivitat calculada d’un Dépor que va acabar amb premi, però Sergi Roberto, de migcentre, i Rafinha, d’interior més ofensiu que mai, van intentar fer seu el partit. Tenien ganes de no desaprofitar-lo, en un dia que els marcava especialment com a guies de futur. Sergi Roberto va estar dinàmic i prou sobri en el seu nou rol entre centrals i Rafinha va treure la versió més descarada prop de l’àrea, amb regats i intents de remats acrobàtics. Com ells, Bartra i Pedro van intentar competir per convèncer, però un va acabar lesionat i l’altre poc assistit.

Històries de superació esportiva