Un tràmit que reforça Messi i lesiona Neymar

Enviada especial a GetafeAmb molt més que professionalitat, el Barça va resoldre a Getafe part dels deures que va anar a fer-hi. No es va deixar dominar per la mandra d'haver d'allargar 90 minuts el 4-0 que ho havia deixat tot decidit a l'anada al Camp Nou, va combatre el fred trist de Getafe i va superar l'eliminatòria de vuitens de final de la Copa del Rei amb solvència, gràcies a dos gols de Messi, que no va desaprofitar la titularitat que va regalar-li Martino per seguir sumant bones sensacions que li facin pujar l'autoestima.

Però al Barça el tràmit incòmode del Coliseum Alfonso Pérez va sortir-li car. Molt car. Després d'una bicicleta i un intent de centrada forçat, Neymar va lesionar-se el turmell dret en una acció que, pels gestos de dolor del jugador -que de seguida va reclamar l'atenció dels companys i la banqueta- i per com va abandonar el terreny de joc -amb l'ajuda de dos membres del cos tècnic-, feia molt mala pinta. Les primers exploracions mèdiques al vestidor van diagnosticar un esquinç als tendons peroneals del turmell dret. Serà avui, ja a Barcelona, quan se li faran més proves per precisar l'abast exacte de la lesió i el temps de baixa. Era el minut 22 de partit.

Va ser la notícia que va eclipsar el duel i, després, va interessar ben poca cosa més. Tots, des dels jugadors a la gespa fins a Gerardo Martino a l'àrea tècnica i fins i tot Andoni Zubizarreta a la llotja, estaven més pendents de saber com estava Neymar que d'un partit amb pocs al·licients. Ben pocs, de fet. Un dels únics era veure la connexió del brasiler amb Messi, ahir titulars, però la societat només es va poder entrenar vint minuts. Van buscar-se, van entendre's, van combinar bé, però van tenir poc marge per treure conclusions perquè la lesió va frenar el que havia començat de manera il·lusionant. Potser el més destacat va ser el gest amable amb què Messi va intentar calmar el dolor del seu company, estès i desfet sobre la gespa.

Pocs ànims a Getafe

Ja des del començament es respirava un ambient poc confiat en la remuntada al gèlid i silenciós Coliseum Alfonso Pérez. El Getafe, amb coratge però sense gaire esma, va intentar plantar cara al Barça, però ho va fer des de la prudència defensiva. Amb més ganes de no sortir escaldat com en els últims dos enfrontaments que d'aixecar el marcador. Va haver de ser el Barça, de fet, qui donés ritme al partit, qui hi posés intensitat. I els homes de Martino van respondre amb entrega i caràcter. El resultat no els exigia, però sí l'escut, malgrat l'inevitable trot espès que algun futbolista va ser incapaç de treure's de sobre.

Feia mandra. Feia fred. I era impossible oblidar que el 4-0 de l'anada convertia la tornada en un tràmit prescindible. Martino va intentar activar la motivació dels seus futbolistes a través de l'alineació, però part dels seus esforços els va trencar el mal gest de Neymar al minut 22, que va recordar amb crueltat l'inoportunisme del partit.

Tot i així, les ganes d'exhibir-se després de la renovació de Marc Bartra, l'enèsima avaluació de l'estat de forma de Carles Puyol, l'esperada reacció de Sergi Roberto després del missatge engrescador de Martino en la prèvia i el seguiment amb lupa a Cristian Tello eren prou argument per tenir ganes de Copa del Rei.

L'electricitat de Messi

I, per sobre de tots ells, Messi. L'argentí, que finalment va sortir d'inici, va completar tot el partit, gestionant-se els esforços però sense censurar-se cap eslàlom productiu. Va obrir la llauna amb una rematada àgil després d'una centrada de Tello des de l'esquerra, i va seguir deixant detalls que confirmen que ha tornat amb la mirada assassina. Amb aquella espurna que l'accelera entre rivals, amb aquella jerarquia que el fa ser receptor de totes les combinacions d'atac de l'equip.

Abans que Neymar hagués de marxar per lesió, Messi va rematar fora una centrada seva i va regalar-li una assistència màgica, picant la pilota per sobre de dos defenses, perquè el brasiler entrés a l'àrea en una acció de córner en curt.

El millor de Messi, de tota manera, va arribar a la segona meitat, quan el partit va moure's en aquella fase REM en què només passaven coses quan la pilota tocava les seves botes. Com si el rival li suggerís dríblings sublims a l'estil Maradona, com el que va fer el 2007 davant dels madrilenys, Messi va traçar una altra jugada de videojoc per sentenciar el partit. Va desfer-se de fins a cinc rivals, inclòs el porter Codina, i va enviar la pilota a la xarxa amb suavitat. Amb delicadesa. Assaborint el goig de tornar a desequilibrar. Assaborint la grandesa d'uns moviments que li tornen a sortir naturals. Espontanis. Fàcils.

Messi, que va saber conviure amb la por de lesionar-se després de veure marxar coix Neymar del camp i de rebre un parell de trompades perilloses, encara va tenir temps de provar més aventures. Pel centre. Des de la banda en diagonal. La més clara la va salvar Codina a cinc minuts del final per evitar que l'argentí respongués a la Pilota d'Or de Cristiano amb un primer hat trick.

A l'ombra de les genialitats de Messi, el partit també va fer lluir Pinto. El 0-2 farà que no es recordin les seves intervencions, però l'andalús va treure dues mans magnífiques per mantenir la porteria a zero. La primera, a Sarabia al minut 19, després d'una rematada a boca de canó que hauria pogut rescatar algun vell fantasma de remuntada. El segon, a Colunga a l'àrea petita després d'una centrada per la dreta que Adriano no va acabar de defensar bé.

Mascherano aprofita el viatge

El partit de Getafe va ser un entrenament encobert, va servir a Martino per repartir minuts i descansos amb aquella precisió matemàtica que pesa els desgastos i equilibra les forces. Qui més va aprofitar el desplaçament va ser Mascherano, que va quedar-se exercitant-se a la gespa, sol, quan el partit es va acabar. Per donar sentit al tràmit.