Els cinc primers minuts de joc no van ser el contundent cop de puny que s’esperava després del drama d’Anoeta. Tampoc el partit sencer, amb permís d’alguna fase d’encert ofensiu i voluntat de dinamisme. El Barça va poder derrotar l’Almeria perquè és millor equip, però no va desplegar un futbol brillant, inspirador ni alegre. L’equip va estar estàtic, fred, desconnectat. Fragmentat en peces. I en aquest ball d’individualitats, Neymar va seguir espès, Messi selectiu, uns quants concentrats però discrets i tres inquiets: Alves, Alexis i Cesc. I amb el seu inconformisme el Barça va construir una mínima actitud i forats en atac. Argument suficient per vèncer, tot i que entre alguns xiulets.

Poca pressió

L’Almeria va oposar poca resistència, passiu en la pressió, esperant el Barça a tres quarts de camp en una estructura de 4-5-1, amb el punta pivotant la zona de Busquets i dues línies força juntes. En aquesta parcel·la, l’equip blaugrana va optar per passades segures per fer bascular el rival fins a trobar l’esquerda. Per l’esquerra, generalment ben obert, el Barça va trobar Neymar, però el brasiler no va saber driblar Rafita, a qui pocs cops va superar amb pilota controlada. Les diagonals cap a dins de l’ex del Santos tampoc van aportar gaire cosa. De fet, Neymar va necessitar una aparició pel carril central per desbordar. Adriano va aparèixer poc i va ser Cesc, entrant des del darrere, qui va donar opció al dos contra un. D’una combinació entre ells es va fabricar el primer gol.

La mobilitat de Cesc va ser clau. El d’Arenys va fer diverses funcions, movent-se en L per baixar a l’altura de Busquets a ajudar en la sortida a Puyol i Mascherano, per trobar connexions a la dreta o l’esquerra en funció de Xavi, i ocupant espais profunds per donar verticalitat.

L’obrellaunes, a la dreta

El dinamisme de Cesc va trobar resposta en una altra parella inquieta, impacient. Alves i Alexis van ser aire pur per la dreta, el principal estímul ofensiu d’un Barça apàtic. El moviment del xilè per arrossegar defensors el va aprofitar Alves, com en les seves millors nits. La imprecisió del brasiler, però, va fer que es tragués poc petroli de les incursions a l’àrea. L’ambició del xilè va afegir tensió fins al minut 70 (Pedro va seguir la seva feina 20 minuts més) per no deixar escapar un triomf que, altre cop, la passivitat defensiva en l’estratègia va fer perillar.