Les variants ballen en sintonia per golejar

Partit ric i complet del Barça. Exhibició de força i alegria. Resposta contundent a la victòria que, dues hores abans, havia aconseguit amb solvència l'Atlètic de Madrid a Vallecas. Davant el Màlaga, l'equip de Martino va ajuntar les seves millors essències per fer-les brillar en sincronia. Per fer-les ballar en sintonia. El d'ahir va ser un partit obert, però controlat. Dinàmic, però estable. Vertical, però amb l'habitual monòleg de pilota.

Espai entre les dues línies

Tot va tenir l'equilibri que ja fa moltes setmanes que el Barça aconsegueix tenir contra rivals que, cadascú a la seva manera, li plantegen escenaris diferents. El 4-5-1 amb què el Màlaga va intentar-se recollir aviat es va trencar. Bernd Schuster no va voler que els seus homes s'enfonsessin davant de la frontal de l'àrea i va situar la línia defensiva força lluny del porter. Però va ser en la segona fila de jugadors on el Màlaga va obrir l'escletxa que el va condemnar. Camacho i Tissone, els pivots, van empènyer els seus companys al mig del camp a mossegar el Barça amunt, a rondar la zona de Busquets i inquietar-lo en l'inici de la jugada. Tampoc volien que Xavi jugués còmode al cercle central. Però el Barça va ser àgil en la circulació de la pilota i va trobar sempre la superioritat numèrica que li va permetre sortir de la cova amb pilota controlada. Si no eren alternatives exteriors, amb Jordi Alba i Alves des del lateral, era Messi a la base, prop de Xavi, qui donava suports curts per no rifar la pilota.

Alba imita Tello

El Barça va poder progressar en el joc amb facilitat, travessar el mig del camp i trobar espais per atacar. Pedro i Alexis, molt dinàmics a l'extrem, es van saber moure per dins coordinats amb els interiors, buscar ruptures, gestionar el dos contra un quan rebien el suport dels laterals i van acompanyar un rombe interior que va ser decisiu. Entre Messi, Xavi i Cesc, el Barça va trobar sempre una peça prou profunda per mantenir els centrals lluny dels pivots i trobar espais per combinar per darrere de la línia de migcampistes. Com a València fa uns dies, però amb Jordi Alba fent de Tello, el Barça va trobar l'automatisme de la rosca picada de Messi sobre la carrera d'un velocista per la banda esquerra. L'argentí va rebre bé entre línies i va traçar els seus eslàloms habituals. Quan Messi divideix, tornen a passar coses. Moltes coses. I, quan l'equip troba espais, només es lamenta la falta de punteria.