31/03/2013

El veloç que estira, el disciplinat que espera

3 min

Dos errors de basculació en defensa van condemnar el Barça a un empat frustrant a Balaídos. Amb el gran partit de Tello i la fam de Messi no n'hi va haver prou. Ni tampoc la millora de Song com a peça que equilibri el Barça durant les transicions. Les presses per corregir una mala passada de Bartra van desajustar-lo en l'acció de l'1-0 d'Insa i l'excitació d'un hiperactiu i altruista Alves van deixar Oubiña rematant sol de cap per batre Pinto en el temps afegit. Al final, 2-2 i dos punts que s'escapen de Vigo i que no permeten al Barça acabar d'aparcar la Lliga, tot i seguir-la dominant amb suficiència.

El Celta, esprement les seves limitades armes, va treure petroli d'un partit disciplinat i va evidenciar per què l'onze de gala de Tito Vilanova i Jordi Roura admet poques discussions a aquestes alçades de temporada. L'aportació de Thiago i Cesc al mig del camp va ser discreta, encallats en un escenari que els reclamava precisió en la passada, claredat en la gestió de la possessió i verticalitat en la conducció. Alexis, interessant com sempre en els moviments sense pilota, estirant l'equip i desajustant la línia defensiva del rival, va sortir perjudicat de l'encert de Tello per la banda esquerra, per on el Barça va acabar carregant el pes del seu atac. I Montoya i Bartra, seriosos però prudents, van complir les seves obligacions sense poder reivindicar gaire més.

Espais a l'esquena

El partit que el Barça havia imaginat va ser, en molts moments, el partit que va existir a Balaídos. Si Alexis i Tello van ser els escollits als extrems era perquè Vilanova i Roura intuïen que el Celta regalaria espais a l'esquena de la seva defensa. Al primer temps això va fer-se especialment evident, però el Barça no va trobar en cap moment la manera d'acabar d'aprofitar-ho. Va caure en fores de joc, va fallar passades verticals, va precipitar-se amb alguna pilota entre línies. L'equip d'Abel Resino, exhibint els fruits d'haver tingut dues setmanes per preparar el partit, semblava tenir el Barça ben controlat. El pressionava estratègicament, provocant errades en zones conflictives i intimidant Pinto de tant en tant. Quan va preveure que podia fer mal al Barça, va saltar a pressionar-li la sortida, però també va deixar que fes circular la pilota, regalant-li els espais que volia i quan volia. Messi, com si no hagués patit l'altitud de Bolívia, demanava pilotes entre línies i buscava conduccions directes a barraca per desembussar el seu equip. Tello, ben obert, també oxigenava l'equip, com intentava fer-ho Alves apareixent a l'espai.

Bones idees, falta de ritme

Al Barça, però, li va faltar ritme per interpretar millor el partit: va provar conduccions interessants al mig del camp per buscar verticalitat, va combinar les triangulacions curtes amb canvis d'orientació en llarg per desarticular l'acumulació d'homes del Celta, i va utilitzar el joc en bandes per fer centrades buscant rematador. En definitiva, va intentar variar per atacar bé. Però mai va ser prou ràpid o prou precís per fer mal al Celta, sempre protegit.

L'entrada al camp d'Iniesta, Villa i Busquets va afegir confiança al pla ofensiu del Barça, un punt d'inèrcia guanyadora. Tello va créixer, es va fer encara més important i de la seva valentia en el duel en va néixer l'1-2. El partit va passar al mode control que tant domina el Barça però es va trencar en una última distracció després d'un servei de banda.

stats