Un vestidor al ritme serè de Tata Martino

BarcelonaEl seu discurs té la gravetat de l'experiència, la pausa de la responsabilitat i la riquesa de la precisió. En la seva mirada hi conviuen la intensitat i el cansament, la il·lusió i el rigor. No fa ni cinc setmanes que Gerardo Martino dirigeix el primer equip del Barça, però ja ha ensenyat la seva manera de fer com a tècnic després de cinc partits oficials i un parell d'amistosos. Tata és un home tranquil, però clar. Seriós, però irònic. Pròxim, però exigent. Directe, però flexible.

El ritme ferotge de la competició a Can Barça l'està obligant a adaptar-se a corre-cuita a Europa i a l'entitat blaugrana. Però el vestidor, un mes després, sembla que l'ha acollit bé, a ell i a les seves idees. La majoria, conegudes pel grup. La seva visió externa del cicle esportiu iniciat amb Pep Guardiola el 2008 i mantingut amb Tito Vilanova fins fa dos mesos li està permetent, d'una banda, ser prou crític per incloure canvis necessaris i, de l'altra, tenir prou llibertat i autoritat per rescatar dinàmiques diàries que s'havien perdut pel camí.

Conceptes de joc

Des del debut, Tata recorda que no farà res nou i mantindrà l'estil

Trobar un entrenador que preservés l'estil de joc del Barça és el que més preocupava quan se li buscava substitut a Tito Vilanova. Era, de fet, la principal condició per considerar vàlid o no el futur entrenador del Barça. L'aposta per Tata Martino va sorprendre, perquè és desconegut a Europa, però el pas dels partits ha confirmat que és un tècnic que s'expressa amb el mateix futbol ofensiu i protagonista dels blaugranes. "Sóc un enamorat dels conceptes de joc del Barça. El meu deure és recuperar algunes de les coses que els nois van deixar de fer i que ells mateixos saben que van deixar de fer", va dir, com a carta de presentació, després de golejar per 7-0 el Llevant en el seu debut en Lliga.

És un discurs que repeteix des de la seva presentació: el Barça de Martino vol recuperar la pressió alta a camp rival, alternar les possessions llargues amb un joc més vertical, iniciar el joc des dels centrals i sorprendre l'adversari amb molta mobilitat en zones ofensives.

Diàleg i flexibilitat

Tot i tenir les idees molt clares, Martino accepta correccions

Dels primers dies de convivència de Martino amb els jugadors, hi ha dos detalls que descriuen especialment bé el caràcter del tècnic argentí. El primer l'han destapat els futbolistes: Tata és un entrenador dialogant i pròxim al vestidor. Vol conèixer les sensacions dels jugadors al camp i vol consultar algunes decisions tàctiques. Tot, però, sense perdre en cap moment la jerarquia. Després de guanyar la Supercopa d'Espanya, per exemple, Valdés va destacar que amb Martino es defensen els córners amb un marcatge mixt (en zona i individual), una estratègia que li resulta còmoda i que no va poder implantar amb Guardiola ni Vilanova. En una compareixença, Martino va reconèixer que aquest tema s'havia pactat amb els porters.

Va ser també en sala de premsa on ell mateix va confirmar la segona qüestió que el descriu: no és rígid i els partits marcaran les prioritats. "Ens hem d'acomodar a jugar partits diferents, a reconèixer-nos contra tota mena de rivals. No sempre podrem pressionar a dalt perquè els rivals no sempre començaran des de baix ni buscaran dividir. Hem de ser forts en la segona jugada quan ens juguin en llarg i, allà, recuperar la pilota i començar a jugar".

Messi, galons amb descans

La gestió dels minuts del crac argentí és el punt més atrevit

A més de ser un entrenador dialogant, Martino és un tècnic didàctic i convincent. En pocs partits ja va abordar una de les qüestions més polèmiques de les últimes temporades: fer rotacions amb Leo Messi. Va substituir l'argentí contra el Llevant perquè estava tot resolt, seguint el pacte que ha fet amb el jugador. "No estic boig i no trauré Messi del camp quan el partit estigui igualat -va afirmar-. Però, sempre que es pugui, intentarem que descansi perquè estigui tot l'any bé". Fins i tot, mimant-lo, va deixar-lo a la banqueta a la segona part del Vicente Calderón amb 1-0 en contra al marcador i va descansar contra el Màlaga per unes molèsties que altres cops no l'havien deixat fora.

Que Messi perdi part dels privilegis que, en altres anys, ha tingut, ajudarà Martino a guanyar credibilitat dins el grup. De fet, també ha suavitzat l'impacte de l'aterratge de Neymar, amb qui ha anat dosificant els minuts per integrar-lo en la dinàmica col·lectiva amb prudència i sense presses.

Rotacions de tothom

Iniesta i Busquets a la banqueta o Xavi desconvocat han sorprès

Seguint la línia de la gestió dels minuts de Messi o Neymar, Martino ha demostrat en els primers 40 dies que compta amb tota la plantilla i vol moure-la des del primer dia per proposar sempre l'onze més fresc i més vàlid per a les característiques del rival. Iniesta, penalitzat per la fluïdesa actual de Cesc, ha començat dos partits a la banqueta. Busquets va descansar a Màlaga per deixar lloc, d'inici, a Song. I Xavi ni tan sols va viatjar a València, com tampoc ho va fer Alexis malgrat estar en un bon moment de forma. La justificació és un repartiment de minuts equitatiu entre els membres de la plantilla. A aquestes altures d'any, ja han participat en segones parts Tello, Dos Santos i Sergi Roberto.

Un 'staff' de confiança

S'ha portat a Barcelona dos ajudants: Pautasso i Paolorosso

Un dels aspectes més delicats de l'arribada de Gerardo Martino era la configuració de l'staff tècnic del primer equip. Acabat de contractar Joan Francesc Ferrer, Rubi , i després dels mesos d'urgències que va haver de gestionar Jordi Roura, el club ha hagut de fer-los lloc com a assistents al costat d'un Martino que s'ha portat de l'Argentina dos companys de confiança: el seu segon, Jorge Pautasso, i el preparador físic, Elvio Paolorosso, que porten el pes dels entrenaments juntament amb l'argentí. El cos tècnic ha crescut i, dimarts, Andoni Zubizarreta va afanyar-se a aclarir que tothom té alguna tasca a fer. "No he vist ningú que es quedi amb els braços plegats. És un equip ampli, però la sincronia entre ells és molt bona", va dir al costat de Josep Maria Bartomeu.

Martino, però, ha demostrat des del primer dia que no té intenció de fer res de cara a la galeria. En la seva estrena al Camp Nou, contra el Santos al Trofeu Joan Gamper, va fer seure Roura i Rubi (i Aureli Altimira, tercer en funcions en absència de Vilanova l'any passat) fora de la banqueta, en una de les graderies pròximes a l'àrea tècnica reservades als membres de l' staff . Conscient que era una decisió polèmica, la va explicar: "No té tanta importància qui s'asseu a la banqueta i qui no. No és res que em preocupi. Només portem una setmana de feina i encara hem de veure com ho fem, però tots parlem i treballem plegats". Va ser una resposta senzilla. Políticament correcta, però clara. Directa, calculada i educada. Una resposta made in Tata.