31/05/2017

Donar la cara físicament

3 min
Donar la cara físicament

Estem preocupades. Ho podrà resistir? Trobarà una excusa del tipus “Ho volia fer però el gos se m’ha menjat la presència física”? Per a aquest esdeveniment històric ja hi ha data. Afortunadament. Que no hi ha manera de fer quadrar les agendes. 26 de juliol. Mar o muntanya. Banyador groc transparent. Gelat de pistatxo i llimona. Estiu. A qui li importa el testimoni de Mariano Rajoy quan se m’ha acabat la crema factor protecció 50?

Testimoni en el judici pel cas Gürtel a l’Audiència Nacional gràcies a les acusacions particulars, el president espanyol haurà de passar per la sala, encara que la Fiscalia Anticorrupció hagi considerat prèviament que “no és útil ni necessari”. Potser si haguessin dit als d’Anticorrupció que la compareixença es podria fer a Panamà els hauria semblat més útil i molt necessari. Sigui com sigui, l’home de plasma ha de complir la llei. Qui, si no? Una de les raons que des del PP han argumentat per justificar el seu testimoni a través de videoconferència és la seguretat. Han calculat que hi ha d’haver un desplegament important de recursos públics. És casual que siguin tan primmirats a l’hora de calcular amb què es gasten els nostres diners. O tan desconsiderats que no ens pregunten si nosaltres preferim aquesta despesa abans que la dels viatges privats o els vestits. Els seus. És veritat que, a banda del que suposa moure el president fora de les muralles, cal afegir el que poden costar unes classes de reforç de parlar en públic. La manca de pràctica requereix refrescar-ho. Però serà a ple estiu. Ho agrairà. I digui el que digui, anirà a parar a l’“Aquest tema el desconeixia”, i així ampliarem l’enciclopèdia rajoyniana de la ignorància. Rajoy en persona tampoc donarà la cara. Quin llegat deixa aquest home tan absurd. O quin llegat tan absurd deixa aquest home. Per dir-ho en el seu llenguatge únic i indivisible.

El tribunal ha decidit que Rajoy haurà d’anar a declarar en persona perquè el seu testimoni és com a “ciutadà espanyol” i no com a president del govern. Imagino que això de “ciutadà espanyol” li deu haver arribat a l’ànima. No vull ni pensar com s’hauria sentit si haguessin dit “ciutadà gallec”. Quin mal. Per acabar d’imaginar, qui sap si li demanarà a Albert Rivera que l’acompanyi. O a Pedro Sánchez. Se’ls veu bé, a tots tres defensant el terra patri. I el que hi ha sota el terra. De passada, Soraya Sáenz de Santamaría pot agafar festa. Que vingui a Catalunya a fer unes braçades al mar. Nosaltres encara estarem buscant la crema protectora. Ni la veurem. Que prou feina tenim a no cremar-nos. El sol no té clemència. Això ho saben molt bé els vampirs.

Però abans que això passi i mentre tot està passant, en un univers paral·lel, al Parlament de Catalunya expliquen, com en un serial, els camins que porten a les clavegueres de l’Estat. L’Estat de Mariano Rajoy, el president del PP, que sí que s’ha tret de sobre la comissió d’investigació sobre Fernández Díaz al Congrés espanyol. Es tancarà precipitadament gràcies a les presses del seu partit i del de Ciutadans, que per ser marca blanca està tan ben trobada que en molt poc temps ja no es distingeix. De preu, si fa no fa. Surten totes dues caríssimes.

A Madrid, deia, tancaran l’operació Catalunya i a Catalunya hem de partir peres. No es poden assumir tantes desgràcies. Aprofitem ara que ja es van tancant dates per fer encara un forat a l’agenda. Que se’ns gira feina sense comptar el munt de paperassa per poder pagar la seguretat d’un president holograma. Paguem-li també una barba ben retallada. I una camamilla per si li agafa mal de panxa. Però no paguem més excuses ni el joc brut que enverina qualsevol confiança. Que hi hagi estructures jeràrquiques implica la responsabilitat de les altures. Que paguin.

Em guardo un parell de dies. Per si de cas. Convé deixar alguns forats. Per als imprevistos. Per al 26 deixaré programat el vídeo. Tot com es feia abans. Em pot passar que se’n vagi la llum i es desprogrami. Però compto amb la memòria. Que sempre compareix. Invisible.

stats