Si et portes bé

NATZA FARRÉ
NATZA FARRÉ Periodista

Vaig pel carrer i sento un nen plorant desesperadament. “Et vaig dir que et comprava una piruleta si et portaves bé. No t’has portat bé. Doncs no hi ha piruleta”, li diu el seu pare. I el nen continua plorant desesperadament. Normal. Què vol dir portar-se bé?

El Parlament ha escollit un nou president de la Generalitat, que serà el president de tothom però no podrà representar a tothom, com no ho pot fer ni fa cap president ni presidenta d’enlloc. Normes de la democràcia, en diuen. Abans de saber si seria investit president, els cants auguraven discrepàncies i amenaces gens sorprenents. Si no es porta bé, el 155 s’allarga. Haver fet un país quan tocava. El president Rajoy, obert al diàleg però incapaç de parlar, continua amb el single de “Dins els paràmetres que marca la llei que no penso canviar”, mentre que Ciutadans opta per la prevenció de mantenir-nos lligats perquè no se’n refien. Si ens portem bé, tot anirà bé. Si acceptem que no podem ser un país lliure i tornem al benestar autonòmic, no hi haurà cap article que calgui aplicar. De fet, cada dia ens poden donar una engruna en forma de piruleta. És un oportunitat per a tantes ovelles esgarriades que s’han passat massa temps belant. Es tracta de renunciar al que som i pensem. En general, això vol dir “portar-se bé”. Però no som criatures. De fet, ni tan sols a les criatures els podem dir que es portin bé perquè són uns paràmetres tan restrictius que l’únic que produeixen són adults plens de por i limitats per uns marges molt petits. Per això hi ha tant d’abús. Perquè portar-se bé vol dir, també, callar. Cal renunciar a la piruleta per poder existir com a ciutadania de ple dret. La servitud mai obté un premi. Només un ordre pervers. “És a les seves mans que el Govern no s’hagi de tornar a intervenir”, li diu Xavier García Albiol al nou president Quim Torra. Cal trobar noves respostes, per esquivar les mateixes amenaces de sempre. És impossible tornar d’on venim. Encara que sigui esgotador el viatge on sona repetidament la mateixa música.

“No hi va haver independència, ni hi va haver República, ni n’hi haurà”, diu Rajoy. Les previsions de futur prefereixo deixar-les en mans dels visionaris però certament no som independents i no vivim en una República. A la pràctica. Els caps van per lliure. Com el cor. Trobo difícil aplicar la Constitució als nostres pensaments, encara que les intimidacions es facin efectives i plani sempre sobre nostre una justícia arbitrària. Vull dir que ara mateix ja vivim en una República mental, que tants marcs i tants relats no ens han confós, que sabem què som i per arribar aquí ha calgut viure la història. I seguir fent-la, sigui quin sigui el rumb que triem entre tots. No crec que aquest nou pas sigui el millor ni m’agrada el nou president com a articulista i tuitaire ofensiu, defensant uns pensaments malaurats i profundament injustos. No m’agrada la paraula supremacista ni l’adjectiu dantesc. Tampoc el concepte de neteja d’Albiol a Badalona ni el vídeo promocional que Ciutadans va haver de corregir en què prometia mesures per defensar els espanyols davant dels delinqüents. No m’agrada la tendència a desacreditar els altres amb prejudicis que han fet tant mal al llarg de totes les històries.

Portar-se bé és reaccionar per provocar canvis que ens millorin com a societat. Trencar aquestes tendències que pretenen seguretat a canvi d’odi. Les que ens volen insegurs fins a dins de nosaltres mateixos, com si les idees fossin un virus del qual és necessari desprendre’s per continuar vius.

No m’agrada que em diguin que em porti bé. Prefereixo portar-m’hi sola.