Analgèsics, ansiolítics, animalades
Fa dies que tinc un mal de cap persistent i el cos en tensió. Naturalment, el meu estat físic em condiciona el mental. I, naturalment, el meu estat mental condiciona el meu físic. No soc l’única. Fa dos mesos que ens vam tancar a casa i jo soc de les que surto poc perquè no entenc que la meva hora coincideixi amb la de ciclistes i corredors que suen i van sense mascareta. No hi tinc res en contra, sobretot que ningú s’ofengui, però no estic a favor de la barreja. Ni que fóssim una bossa de fruits secs. I mira que al carrer hi ha un sostre ben alt i diuen que els sostres alts van tan bé per fer front a la malaltia. Però jo no me’n refio. De què te’n pots refiar, a hores d’ara? De qui?
Hi ha qui ja només confia en déu. I hi ha qui confia que si creus en déu et pots saltar el confinament pel folre. És el cas de l’arquebisbe de València, el cardenal Antonio Cañizares, conegut per les seves oracions a favor de la unitat d’Espanya i contra l’imperi gai, entre altres pregàries. El cardenal va considerar que la Mare de Déu dels Desemparats havia de sortir el dia de la seva festivitat i la va treure a prendre la fresca en una franja horària que no li pertocava. Així que la Geperudeta va treure el cap per la porta de la basílica va provocar una aglomeració de feligresos que, segons diuen, no va ser premeditada. Jo no crec en déu però crec en les explicacions que donen els religiosos perquè la seva religió no els permet mentir. Només els autoritza a saltar-se el confinament. Com el rector de Lloret de Mar, que fa missa sol cada dia però que aprova l’entrada dels qui van a resar a l’església, on diumenge passat van aplegar-se 30 persones. La policia local les va haver de fer fora però el mossèn encara va repartir hòsties per la finestra. Sort que ara que ja no surten els militars ens queden els capellans. Només ens falten els toreros i podem donar per confinat el repertori.
Aquests dies tothom està aprenent tantes coses que et fan sentir inútil. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, la dels sostres alts, a més a més d’haver-se convertit en arquitecta hospitalària, ara també és científica. Ha afirmat que el coronavirus ha unit molt genèticament els espanyols amb els ciutadans llatinoamericans perquè afecta tots els organismes amb la mateixa virulència. No m’estranya que la seva directora general de Salut Pública, Yolanda Fuentes, dimitís. Es devia sentir tan inútil com jo per no poder arribar amb facilitat a tantes conclusions. És evident que Isabel Díaz Ayuso es manté en el càrrec per mèrits propis, però una altra que ha dimitit, també per mèrits propis, és la consellera de Salut de l’Aragó, Pilar Ventura, que va pensar, i ho va dir en veu alta, que per als professionals sanitaris va ser un estímul haver de fabricar-se ells mateixos els equips de protecció a l’inici de la crisi. Jo que no he estat capaç ni de cosir una mascareta penso en com deu ser d’estimulant exercir la teva feina en les condicions precàries amb què ha treballat tanta gent imprescindible. Em posaria a resar si no fos que ja ho fan altres i que tampoc és qüestió de saturar el cel amb oracions ara que, per fi, podem respirar.
Un estudi indica que a Catalunya ha augmentat el consum d’ansiolítics i d'antidepressius. Jo he augmentat el de paracetamol. És obvi que aquests mesos ens deixaran una ferida i que no ens la curarà una verge ni les teories esperpèntiques de tots els il·luminats amb càrrec. És normal que ens faci mal el cap. Estem confinats amb noves desconfiances. Dit d’una altra manera: és un bon estímul per a les migranyes.
