La bona educació
Diumenge passat una dona que formava part de la mesa electoral va decidir no donar-li la mà a la candidata Inés Arrimadas i va posar sobre la taula el tema de la bona educació. Tant és si a la campanya s’havien perdut totes les formes. Una cosa no treu l’altra. En política, tot s’oblida amb una rapidesa extraordinària. A les xarxes, com sempre i a l’instant, cadascú hi diu la seva i els comentaris van des dels qui es posen les mans al cap fins als que se senten representats per aquesta ciutadana. De totes les obligacions que corresponen a una persona a qui li ha tocat formar part d’una mesa, que jo sàpiga, no hi ha la de donar la mà a la gent que vota. Per tant, es considera una qüestió de bona educació el fet de fer-ho. Però no es pot considerar un gest de mala educació no fer-ho. Que la política professional consisteixi a barallar-te amb els teus adversaris i després baixar al bar a fer un cafè, no vol dir que la gent que no s’hi dedica ho visqui de la mateixa manera. Qui té raó? La bona educació és un concepte que s’ha de redefinir constantment i mai no ens posarem d’acord. És com el mal gust. “Has de ser una nena educada”, ens deien de petites. Però “educada” volia dir que no havies de donar la teva opinió i que havies de fer el que et diguessin. Entre la bona educació i la submissió hi ha una frontera prima com una coca de vidre.
L’endemà de les eleccions espanyoles va tornar el judici i no es va veure que, en un gest de bona educació, els tribunal felicités els candidats pels seus resultats. Deu ser per allò de la independència del poder judicial. El que sí que hem vist és com Pablo Casado ha perdut les formes i ara titlla Vox d’extrema dreta, després de mostrar-se molt ben educat amb la formació feixista abans de perdre estrepitosament. Casado perd les formes però no el càrrec. La gràcia de no tenir els màsters acabats és que no et cal dimitir. I fins i tot pots fer veure que et centres. Un que (també) està fins els nassos de la mala educació dels catalans és Enric Millo, que s’ha fet andalús i s’emporta un pot de Fairy a Europa. Tampoc la Junta Electoral Central ha entès que no és educat prohibir que els polítics exiliats es presentin a les eleccions europees però sí que es puguin presentar aquí. De la mateixa manera que és un signe de molt mala educació que tanta gent a l’estranger no pugui votar per correu encara que vulgui. Així que ja ho veieu, es fa difícil donar la mà a moltes persones, candidates o no.
Anant molt amunt, tampoc s’intueixen signes de bona educació a les muntanyes. Les capes de gel es desglacen a l’Everest i sobresurten les tones d’escombraries que els muntanyencs han anat deixant a la natura mentre assolien reptes personals. Al final, tot se sap. És com fer-se pipí en una piscina. Per això ara es munten expedicions només per anar a recollir la brossa i s’hauran de posar tanques a les muntanyes per deixar-ne alguna de polida, com a record per a les generacions futures. El cicló que ha arrasat Moçambic, en canvi, ha posat al descobert la mala educació dels funcionaris que exigeixen sexe a les dones a canvi de donar-los menjar. L’ajuda humanitària es converteix en un nou episodi de violacions contra les dones i s’imposa aquesta crueltat acarnissada contra les que pateixen sempre. També és de molt mala educació deixar lliure un home a qui acaben de sentenciar a 21 anys de presó per haver abusat durant anys de menors als maristes. Però els misteris de la injustícia són inescrutables.
Ja em perdonareu si dono un cop de porta per tancar una estona el món. Així, en sec, sense cap tipus d’educació.
