Els intocables

La democràcia espanyola no gasta un duro en electricitat, viu a les fosques

En aquesta tornada de vacances el que més he sentit és que tothom ha desconnectat molt. Potser és que aquestes han estat unes vacances més necessàries que habitualment. Certament, hem desconnectat. Els que hem pogut. I del que podem. De tornada, les mateixes remors s'han manifestat augmentades. Com si el soroll fos una virtut. Així doncs, l'únic que s'han acabat són les vacances.

L'estat espanyol, en un canvi de rumb sense precedents, continua acusant els líders independentistes de rebel·lió a través de la nova fiscal general i es continua criminalitzant els CDR per les seves accions legítimes i pacífiques. El govern de Pedro Sánchez està disposat a fer un referèndum sobre si preferim el pernil dolç o salat i la defensa de Llarena a Brussel·les costarà més de mig milió d'euros que pagarem entre tots. Mentrestant, el preu dels pisos es dispara a plaer dels especuladors i el cost de la llum és tan alt que aviat haurem de generar la nostra pròpia energia bufant per fer anar els electrodomèstics. Sort que el 'vintage' encara està de moda i es poden trobar fàcilment quinqués amb estil. Hi ha una afició extrema per la crisi econòmica, sempre que afecti la majoria de la població. No és el cas, per exemple, de la monarquia. I mira que als palaus els quinqués hi fan joc. Però l'únic que s'estalvia aquesta institució anacrònica és donar explicacions.

El Triangle de les Bermudes, és a dir, PP, PSOE i Ciutadans, ha decidit impedir que es pugui obrir al Congrés una comissió d'investigació sobre les presumptes irregularitats que hauria comès Joan Carles I i que es van conèixer a través de les converses entre el comissari Villarejo i Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Presumptes delictes de corrupció i d'evasió fiscal que, segons aquests tres partits, no cal investigar perquè potser creuen que la monarquia ja en té prou amb les seves crisis familiars. I amb cançons que els ofenen. I les portades de revistes satíriques. Però és clar que aquests miraments no només són sospitosos sinó que posen en evidència la permanent manca de democràcia i transparència de les institucions. La democràcia espanyola no gasta un duro en electricitat. Viu a les fosques. Als intocables no se'ls toca. Per això, ara que el ministeri de Defensa ha paralitzat un contracte d'exportació d'armes a l'Aràbia Saudita, argumentant que hi ha el risc que aquest armament s'utilitzi contra la població civil del Iemen, tampoc es parla de la relació de Felip VI amb la monarquia absoluta saudita, a qui el rei espanyol va visitar l'any passat per vendre-li vaixells militars. Per no parlar que el govern espanyol, si té un atac de pacifisme, el que ha de fer és deixar de vendre armament a qualsevol país, perquè sempre es corre el risc que aquest armament s'utilitzi contra la població civil. Si no, per a què es fabrica armament? I de passada, que posi en qüestió les relacions de la monarquia espanyola amb una monarquia absoluta com la saudita que no té per costum, en general –amb armament espanyol o sense–, respectar els drets humans ni els dels seus propis súbdits. Hi ha gestos polítics que són tan barroers i oportunistes que fins i tot ofendrien l'Ana Rosa Quintana.

De totes maneres, a mi el que més em preocupa és que aquest estiu s'ha arribat als 33 graus a Finlàndia. I que a Noruega han hagut d'imposar restriccions d'aigua. Si ens mirem el món des de la perspectiva climàtica, no hi ha intocables. Tots els països participen conjuntament en la destrucció del planeta. Llàstima que fins i tot parlar del temps deixarà de ser intranscendent. Com si ens sobrés lleugeresa.

Etiquetes