31/01/2018

‘Save the children’

3 min
‘Save the children’

Periodista i escriptoraUna nena de 12 anys fa una reverència al seu pare, que és rei, i somriu. Després, també la fa als seus avis. Continua somrient. No diu res. Li acaben de penjar una condecoració de gust molt dubtós al pit. No ha anat a classe, aquest matí. La seva germana tampoc. Estan envoltades de vells xacrosos a qui han de saludar sense perdre el somriure. Fins i tot han de fer-los petons a les galtes. Els seus pares han seguit la tradició de viure en el passat amb totes les comoditats del segle XXI. Segur que són tots molt feliços i mengen sopa. Però el conte no s’acaba aquí.

Cayetana Álvarez de Toledo, exdiputada del PP i membre de la FAES, té dues filles. Es va fer molt famosa, fa un parell d’anys, gràcies a una frase memorable. “No te lo perdonaré jamás, Manuela Carmena. Jamás”. Per culpa de la Cavalcada de Reis (Mags) que havia triat l’Ajuntament de Madrid, una de les seves filles va descobrir que el vestit del rei Gaspar no era de veritat. Anys abans, un excompany seu de partit, Alberto Ruiz-Gallardón, va fer de rei negre. Però suposo que estava tan ben pintat que tota la família Álvarez de Toledo va pensar que era el veritable rei Baltasar. En qualsevol cas, imagino que Manuela Carmena encara no ha superat el sentiment de culpa. Espero que no. És molt fort fer-li això a una criatura i quedar-te tan tranquil. La mare, però, potser per superar el tràngol, ha triat desviar tots els seus pensaments cap a una altra il·lusió col·lectiva de vestuari heterogeni: la independència de Catalunya. Per això actualment és portaveu de l’associació Libres e Iguales, apadrinada per homes com Vargas Llosa i Albert Boadella, i que es defineix com un “moviment cívic transversal obert a tots els ciutadans compromesos amb els valors de la moderna Espanya constitucional”. És evident que “moderna Espanya constitucional” és un oxímoron, però no seré jo qui corregeixi Vargas Llosa. Aquesta agrupació de persones modernes té com a finalitat “la deslegitimació intel·lectual i moral del nacionalisme català”. D’aquí el nom que s’han posat: Libres e Iguales. Queda clar que els independentistes catalans no som igual que ells i, encara menys, lliures. Així que els catalans i les catalanes independentistes tenim la sort que gent moderna s’ha organitzat per salvar-nos. “Quin descans”, que diria qualsevol premi Nobel de literatura sense associació.

No acaba aquí el conte. Ja ho he dit abans. El pare que rep la genuflexió de la seva filla de 12 anys, pocs dies abans de penjar medalles a la nena, va anar a Suïssa, un país on viuen la seva germana i el seu cunyat, condemnat a presó, i que passa les vacances nadalenques a Roma. Tot normal i modern. El rei, potser per no haver de parlar del seu cunyat ni de Roma, va parlar del nostre país, que es veu que per a molts espanyols és un tema gairebé tan agraït com el temps per a nosaltres, els catalans. “A Catalunya s’han intentat minar les regles bàsiques de la democràcia”, va dir en no sé quin idioma. El rei Felip és un home que respecta tant les regles democràtiques que és rei per la gràcia de Franco (de rebot directe). Així, és com si Donald Trump parlés de la bondat de la immigració. També va dir alguna cosa de l’“imperi de la llei”, però jo aquí ja m’havia posat una pel·li de Sergio Leone amb Clint Eastwood fumant-se un caliquenyo.

Aquesta setmana la Cayetana Noteloperdonarejamás va tornar a confiar en Twitter per opinar sobre l’ajornament del ple. “Ni Puigdemont ha vingut, ni Torrent ha desobeït. Es confirma el valor pedagògic de la presó”. Llàstima que el cunyat del rei o Rodrigo Rato no puguin gaudir de tot l’aprenentatge que s’hi pot fer a dins. I que els fills dels homes que estan injustament tancats no trobin res de pedagògic a no poder estar amb els seus pares. Però això ho dic jo, que no soc ni espanyola ni moderna.

El conte no s’ha acabat. Mentre dura, veiem de què estan fets tots els vestits i com encaixen. No em sento enganyada, que ja soc grandeta. Però aquest cinisme i aquest imperi de llei a mida, parafrasejant la Cayetana, no els hi perdonaré mai.

stats