El temps és relatiu

Gràcies al Guardia Civil TIP T 431660 constatem que el temps real no existeix

El Guardia Civil TIP T 431660 respon a una pregunta concreta de l’advocat de la defensa amb un “Crec que sí” i una altra amb un “Pot ser”. Això després que el número 2 de Montoro hagi demostrat tenir una memòria extremadament selectiva o un oblit considerable. El Guardia Civil TIP T 431660 i el número 2 de Montoro són persones. Homes, concretament. S’entén que el número 2 tingui mala memòria i per això sigui el número 2 i no el número 1. S’entén que el Guardia Civil TIP T 431660 tingui més ganes de demanar el carnet d’identitat que de lliurar-lo ell mateix. En aquest malson cadascú hi juga el seu paper. Per això quan el Guardia Civil TIP T 431660 diu que “el temps és relatiu” no es pressuposa que el Guardia Civil TIP T 431660 hagi desenvolupat aquesta frase com una teoria sinó com una expressió molt més terrenal. Que la frase hagi sonat arrogant és perquè el Guardia Civil TIP T 431660 s’ha excedit en la seva funció de testimoni. De la mateixa manera que anomenar el número 2 de Montoro i el Guardia Civil TIP T 431660 és un excés numèric.

A aquestes altures jo no sé si veig coses o me les imagino. Ja m’ho dirà un jutge, suposo

En un altre context, la resposta del Guardia Civil TIP T 431660 sobre la relativitat del temps, la podríem discutir. Sobre com ocupem el temps, com el vivim, el gaudim, o el patim. I sobre la mesura dels anys i de les hores. I com se’ns fa de llarg haver de transcórrer sempre per la mateixa línia recta. I com esdevé de curt l’esbarjo amb amistats amb qui podem compartir pensaments i vi sense mesura. El Guardia Civil TIP T 431660 dedica un temps a fer la seva feina de guàrdia civil. A mi, un segon de la seva feina se’m faria etern. Com tantes altres feines que no són la meva. Però pot ser que ell frisi esperant el moment de llevar-se per començar el dia i posar-se l’uniforme. En qualsevol cas, el temps passa menys relativament del que voldríem. Perquè, ens agradi o no, ja som a la primavera. I no plou des de fa molt de temps. Al llarg de la nostra vida, que dura també relativament, acumulem una quantitat d’experiències que ens fan millors o pitjors segons els paràmetres socials establerts. A vegades segons un judici propi que no s’entén dins les convencions socials. Però per això existeixen els extraradis. Ens recordem de les desgràcies que hem viscut i també dels dies feliços i ho fem a través de records de temps variables, mai en l’exactitud del temps real en què es van viure. Però és que gràcies al Guardia Civil TIP T 431660 constatem que el temps real no existeix. Només la guàrdia civil, les porres i la memòria. Encara que a aquestes altures jo no sé si veig coses o me les imagino. Ja m’ho dirà un jutge, suposo.

Fa uns dies, dins el temps relatiu, el jutjat de Lleó va absoldre uns guàrdies civils que suposadament van entrar en un bar de Carrizo de la Ribera, van obligar els clients a ficar-se bales a la boca, a aixecar el braç i cantar el 'Cara al sol' i també van intentar tocar la mestressa. Com que no s’han pogut provar els fets i com que, segons la sentència, existeixen dades objectives que hi pot haver un tema relacionat amb la venjança, es tanca el cas. Als guàrdies civils és possible que una estona de judici que durés exactament el mateix que l’estona que van passar (presumptament) al bar se’ls fes molt més llarga. La situació els era favorable però no els era còmoda. És a dir, una hora de bar no dura el mateix que una hora de judici. Per això jo sempre estic a favor de passar molta més estona als bars que en un judici. Però si es pogués triar, en un bar sense guàrdies civils. I consti que no soc gaire de bars.