Publicitat
Publicitat

Tots els dies són 25 de novembre

Encara hi ha aquesta tendència perversa a culpabilitzar les dones d’una de les xacres més malignes de la nostra societat: el masclisme

Aquesta és la setmana del 25 de novembre. És el Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones. A mi no m’agraden aquests dies. Naturalment. Em fan pensar que dedicar un dia o una setmana a parlar d’un problema ens fa oblidar el problema la resta de dies. Certament, no podem estar capficats en totes les desgràcies del món tots els dies de l’any. De trist com és que n’hi hagi tantes. Però anem arrossegant aquests dies com si no quedés més remei, amb el compromís que hi tornarem a pensar l’any vinent. Que no ens n’oblidem del tot. Però, mentrestant, les pràctiques execrables contra els drets humans es continuen perpetrant i s’alimenten insaciables al nostre entorn. Tots els dies són 25 de novembre.

Un baròmetre de la Comissió Europea revela que el 44% dels europeus creuen que la dona ha de ser mestressa de casa. El 43%, que el paper més important dels homes és guanyar diners. I si tenim en compte que les dones dediquen 21 hores setmanals a les tasques domèstiques i la cura dels fills enfront de les 9 que hi destinen els homes, ells es deuen estar forrant. Tranquil·les. Ara ve quan protesta un home per dir que ell també neteja i porta la canalla a l’escola, però no protesta davant el 16,3% menys que cobren les dones i que es coneix com a bretxa salarial injusta i persistent. Tots els dies són 25 de novembre. Divendres passat van detenir Víctor Duque, líder del sindicat Unión Federal de Policía, per violència masclista contra la seva exparella, que l’acusa d’haver posat el seu telèfon en diferents webs de prostitució. Aquest home també és el responsable d’un tuit il·lustrat amb antidisturbis armats i amb la cara tapada dirigit als independentistes que deia: “ Contra los golpistas... ¿Hablamos?” Tots els dies són 25 de novembre.

El masclisme. Aquest trastorn social que permet vexar les dones perquè és el que s’ha fet tota la vida

La setmana passada el ministeri de Sanitat va haver de retirar una campanya pensada per prevenir el consum d’alcohol entre els joves. Als nois els advertien dels conflictes familiars que provoca, i a les noies, en canvi, que poden ser violades. No haguessis begut! La culpa és teva, i de la teva mare, que t’ha deixat beure. Què hi té a veure que hi hagi un home amb ganes d’agredir-te? Si no fossis una fresca. Puta, mira que ets puta. Tots els dies són 25 de novembre. Per afegir desgràcia a aquest despropòsit, el ministeri de Sanitat allarga el seu títol amb Serveis Socials i Igualtat. És a dir, el departament que dirigeix la ministra Dolors Montserrat (no faré la broma “que mira que ser ministra de Sanitat i dir-te Dolors”) té la mateixa sensibilitat en temes d’igualtat que García Albiol amb un cistell de roba bruta. Ah, ell. El del seu partit. Un home que parla de “programes de cuina de les senyores” per afegir a la seva bandera unionista la masclista, amb una capacitat inaudita de fer dues coses alhora per a un senyor de la seva alçada. Però l’error en la campanya del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va ser de l’agència que la va fer. Evidentment. I l’Agència Europea de Medicaments no ha vingut a Barcelona per culpa dels independentistes. Si busqueu a internet “la culpa no és meva”, la primera opció que surt és el PP.

Aquest mes de setembre la Fiscalia General de l’Estat va afirmar que en relació a la violència masclista el percentatge de denúncies falses és tan escàs com un 0,18%. Tot i així, encara hi ha aquesta tendència perversa a culpabilitzar les dones d’una de les xacres més malignes de la nostra societat. El masclisme. Aquesta anomalia que patim tots els dies de l’any. Aquest trastorn social que permet vexar les dones perquè és el que s’ha fet tota la vida. Aquest horror de la manada que es vanta de ser-ho, homes brutals, no malalts, amb qui ens toca compartir l’aire. Aquesta noia culpable de refer la seva vida després de l’atrocitat. Com si dels horrors tothom n’hagués de sortir amb les venes tallades. La víctima no és culpable. La víctima no és culpable encara que hagi begut. Tots els dies són 25 de novembre. Tots els dies són els dies contra la violència. Tots els dies us recordarem que les dones som éssers humans.

Riure, malgrat tot

Etiquetes