Misc 28/11/2013

Una oportunitat per a la transició

i
Nicola Padovan
2 min

Empresari italiàUna paraula molt bonica treta del dret italià ha protagonitzat els titulars dels últims mesos: decadenza (pèrdua d'un dret). Una paraula que ens ha perseguit a tots nosaltres quan, adolescents enamorats, llegíem els poetes decadents, Verlaine, Rimbaud, Baudelaire. O quan escoltàvem The Velvet Underground. Res no hauria pogut descriure millor aquest acte del personatge Berlusconi. Un acte que s'ha anat consumint anys i anys com en una pel·li en blanc i negre de Fellini, inexorablement, fins a la cúspide d'ahir, quan, a les 17.43 h, el Senat expulsava el Cavaliere.

Ens trobem ara amb un Parlament ferit, i els dos principals protagonistes de la política, Matteo Renzi, alcalde de Florència, del Partit Demòcrata, i Beppe Grillo, líder del Moviment 5 Estrelles, fora de la institució. Amb Berlusconi expulsat, seran tres. No és estrany que el 73,2% dels italians considerin que han perdut la confiança en les institucions públiques. Es tracta ara de tornar a construir una opinió pública desconcertada i avorrida i d'ajudar-la amb opcions de vot concretes, d'esquerra o de dreta, perquè no tots el que votaven Berlusconi anaven amb prostitutes menors, no tots eren evasors fiscals. I no tots els d'esquerra eren comunistes obsessionats per matar-lo políticament i nacionalitzar les seves empreses. Els que han votat Berlusconi segueixen existint (podrien guanyar unes eleccions ara mateix), de la mateixa manera que els que l'han odiat durant anys, i tots ells esperen líders capaços que els ajudin a superar una situació difícil.

Pot ser, doncs, que la seva traumàtica sortida de la política activa sigui un bé per a tota la societat, que es pot alliberar, en una espècie de catarsi, d'aquest pes. No, amb Berlusconi no hi hauria possibilitat d'una mena de transició. Els italians, repassem la història, sempre han necessitat destruir els seus líders per girar full.

stats