El virus sí que en sap de fronteres
El president Sánchez va dir diverses vegades durant el confinament que el coronavirus "no hi entén de fronteres, de gèneres o de classes socials". La realitat el desmenteix. Ja s'ha parlat bastant del fet que el gènere i la classe estan relacionats amb una exposició superior al contagi, però poc de les fronteres. Sobretot de les interiors. Les fronteres no tan sols demarquen els límits de l'estat espanyol, també estan inscrites en l'organització social, en les lleis laborals, i són les que possibiliten que els i les migrants facin avui moltes de les feines amb més perill de contagi.
L'anunci d'un nou confinament a la comarca del Segrià ha sacsejat les xarxes i fins i tot els mitjans amb missatges racistes que culpabilitzen del rebrot els temporers de la fruita. Els Mossos d'Esquadra han augmentat la pressió sobre els migrants, segons denuncien les organitzacions de drets humans, activant aquestes fronteres interiors, com si la vigilància policial pogués impedir la propagació del virus. Però el contagi, com ha explicat Fernando Simón, està relacionat amb les condicions de vida dels temporers. A Lleida sol haver-hi en aquestes dates una població d'uns 200 temporers dormint al carrer, encara que ara s'ha habilitat un pavelló per allotjar-ne uns 250 i el Govern acaba d'anunciar 428.000 euros per a nous allotjaments. La por al contagi de la població ha fet que de sobte importi com viuen. A Ponent Destriem ha denunciat que fa més de deu anys que la Generalitat no activa les ajudes per construir albergs i que molts dels empresaris agrícoles es desentenen dels allotjaments dels seus treballadors. El model de l'agroindústria continua creixent, però no les estructures necessàries per donar condicions de vida dignes als treballadors, i que són escandalosament insuficients. Només Lleida utilitza entre 22.000 i 28.000 jornalers temporers anuals.
No és un problema exclusiu d'aquesta regió: la cadena d'explotació es connecta amb el sud. Centenars de temporers s'han desplaçat a Lleida des d'Andalusia, on, només als camps de Huelva, unes 3.500 persones d'origen migrant vivien amuntegades en barraques sense les mínimes condicions higièniques. Moltes no tenien ni aigua per rentar-se les mans. Espanya també ha estat denunciada davant l'ONU per violar els drets humans de les temporeres marroquines que no poden tornar al seu país i que no tenen aigua potable o subministrament continu d'energia als seus allotjaments. Tant a Huelva com a Lleida, les denúncies sobre les condicions de treball s'han multiplicat. És explotació laboral, però també incompliment de les mesures de seguretat per als treballadors enfront del covid-19. A Catalunya, la Generalitat recomanava distàncies, higiene de mans i mascaretes, però la normativa era optativa i, sobretot, no hi ha inspeccions. En aquest sector gairebé no n'hi ha mai. A Andalusia, on la campanya comença abans, enguany hi ha hagut més denúncies sobre les condicions de vida i treball dels temporers perquè, a causa de les restriccions de moviment, hi havia més treballadors espanyols que de costum. A aquests treballadors la situació els ha semblat intolerable.
El racisme que assenyala els migrants com a culpables del contagi és el mecanisme pel qual es mira el dit i no la lluna. Així s'evita parlar de les condicions d'explotació, amuntegament i insalubritat que pateixen els temporers i temporeres. Temporers, recordem, d'un treball essencial: la fruita no neix als prestatges dels supermercats. ¿Com seria la nostra agricultura sense aquesta mà d'obra baratíssima? ¿I sense la complicitat dels diferents governs amb aquestes patronals hiperexplotadores? ¿Si no fos possible aquest model agroindustrial tindríem un model agrícola i laboral més just?
El racisme és un desviament per no parlar de la lluna, però també una cosa essencial: la legitimació ideològica d'aquestes condicions d'explotació i de les normes que les fan possibles. Les lleis d'estrangeria reinscriuen les fronteres exteriors en el nostre ordre social. Però també són un perill. Quan les esquerdes socials que emergeixen en les crisis es deixen massa temps obertes, amb el marc dels discursos d'extrema dreta, en pot emergir el líquid inflamable del racisme. L'única cosa que pot evitar l'incendi és acabar amb els "altres". És a dir, donar drets laborals i residència legal als i les migrants, que deixin de ser diferents materialment, que deixin d'existir les fronteres que els converteixen en una cosa aliena a "nosaltres" i que permeten que continuïn sent els més explotats.
