01/04/2013

Costos i beneficis d'una gran ciutat

3 min

És molt freqüent sentir a dir que les ciutats amb costos de centralitat i capitalitat mereixerien tenir un sistema de finançament diferenciat de la resta de municipis que els compensés aquests costos. A l'estat espanyol, tots els municipis amb una població superior a 75.000 habitants tenen el mateix sistema de finançament, però entre aquest grup trobem municipis amb una grandària de població i unes característiques molt diferents, com per exemple Girona, l'Hospitalet de Llobregat o Barcelona, encara que aquest últim té un tret diferencial respecte als altres pel que fa a la manera de participar en els ingressos estatals.

En un estudi recent que he fet conjuntament amb la professora Marta Espasa i el professor Daniel Montolio, de la Universitat de Barcelona, hem pogut comprovar que no existeix una relació positiva entre la despesa i la grandària de la població. En canvi, sí que s'evidencien importants diferències entre municipis amb la mateixa població, la qual cosa fa pensar que hi ha altres factors que determinen les seves necessitats de despesa. Una possible explicació pot ser, doncs, l'existència de costos vinculats a les característiques de centralitat i capitalitat que alguns d'aquests municipis presenten.

Els costos de centralitat estan relacionats amb les despeses generades pels problemes específics de les ciutats situades al centre d'una aglomeració urbana. El principal cost que es reconeix és el relacionat amb el flux de no residents que absorbeixen diàriament aquestes ciutats per motius de treball, estudi, utilització de serveis públics (sanitaris, educatius, etc.), compres, activitats administratives o oci. Aquests visitants utilitzen els serveis proporcionats per la ciutat als seus habitants, que són els que realment paguen els impostos municipals.

Un altre tipus de no residents, amb unes característiques molt peculiars, són els turistes. Els costos derivats de l'activitat turística poden estar vinculats a la promoció turística del municipi i, sobretot, als derivats d'una intensitat superior en la utilització de serveis públics com el transport, la neteja o la seguretat ciutadana. Aquests costos, a més, són de caràcter estacional, la qual cosa té més impacte pressupostari.

Altres costos de centralitat poden derivar-se de la concentració de problemes socials, de les economies o deseconomies d'escala, la densitat i la congestió.

Els costos de capitalitat estan relacionats amb la presència al municipi d'institucions del govern autonòmic i estatal. Aquests costos es poden agrupar en dues categories. D'una banda, els que s'originen per la pèrdua d'ingressos per substitució d'activitats. Si el municipi, a causa de la seva capitalitat, s'especialitza en activitats de tipus administratiu en lloc d'altres activitats econòmiques (comercials i de serveis) o residencials i aquestes activitats governamentals estan exemptes del pagament d'impostos i taxes municipals, pateix una pèrdua d'ingressos rellevant. De l'altra, és possible, a més, que aquesta substitució d'activitats generi un increment de la despesa municipal en serveis relacionats, com la seguretat i la protecció civil.

Ara bé, ¿les grans ciutats només pateixen aquests costos específics esmentats o les seves característiques també els proporcionen beneficis? En l'estudi analitzem si les característiques de capitalitat i centralitat dels grans municipis poden generar ingressos addicionals. Així, per exemple, factors com l'existència d'economies d'aglomeració o el fet de disposar d'un elevat nivell d'infraestructures poden fer atractiva la localització d'individus i empreses en aquests municipis, la qual cosa pot afectar positivament la seva capacitat fiscal. Un altre factor determinant de la capacitat fiscal d'un municipi és el turisme. Els municipis turístics atreuen un volum important de visitants que poden afectar la demanda d'habitatges en aquell municipi. Com a conseqüència d'aquesta pressió en la demanda es pot produir un increment del preu dels habitatges i, per tant, del valor de la base imposable de l'IBI.

Doncs bé, la principal conclusió de l'estudi és que les característiques de centralitat dels grans municipis incrementen les necessitats de despesa, però també afecten la seva capacitat fiscal de forma positiva. En canvi, les característiques de capitalitat generen només costos, és a dir, incrementen les necessitats de despesa. En conseqüència, el sistema de finançament local hauria de tenir en compte els costos lligats a la capitalitat per compensar-los, atès que els factors lligats a la centralitat ja semblen compensats amb una capacitat fiscal més gran.

stats