28/07/2012

Inici del camí cap a la independència?

4 min
Inici del camí cap a la independència?

Catalunya és un país relativament ric dins de l'estat espanyol, però també dins de la Unió Europea. Si Catalunya fos un estat independent dins de la UE-15, tindria una població per sobre de la de Dinamarca (uns 5,5 milions d'habitants) i per sota de la de Suècia (més de 9 milions d'habitants), i un PIB per càpita en termes de paritat de poder de compra (PPS) molt semblant al d'aquests dos països. En concret, Catalunya té un PIB per càpita en PPS de 28.200 euros, que se situa un 9% per sobre la mitjana de la UE-15, pràcticament igual que el de Suècia (28.270 euros) i molt lleugerament per sota del de Dinamarca (28.921). En canvi, Espanya està un 6% per sota de la mitjana, i sense Catalunya estaria un 9% per sota.

Catalunya també s'assembla a aquests dos països pel grau d'obertura de la seva economia. Tant a Catalunya com a Suècia i Dinamarca les exportacions superen el 52% del PIB, comptabilitzant com a exportacions, en el cas de Catalunya, les vendes que fa a la resta de l'estat espanyol. Les seves exportacions, sense Catalunya, només representen al voltant del 27% del PIB.

Dit això, hi ha actualment prou estudis que avalen que Catalunya és econòmicament viable com a estat independent. Per exemple, es pot demostrar que amb els recursos impositius que es generen a Catalunya i mantenint el mateix sistema fiscal i la mateixa pressió fiscal actuals hi hauria prou recursos per finançar les competències que hauria d'assumir com a estat, ja sigui perquè ara estan en mans de l'estat espanyol, com la Seguretat Social, o perquè com a estat se n'hauria d'encarregar de bell nou, com la política exterior. Amb tot, encara sobrarien recursos més que notables per poder incrementar el nivell i la qualitat d'alguns serveis públics.

Ara bé, malgrat tot el que he dit fins ara, la Generalitat de Catalunya està a dia d'avui en una situació financera molt delicada. Una de les causes és la crisi econòmica que afecta molts països. Però les altres causes provenen de les relacions fiscals, institucionals i polítiques que manté amb l'estat espanyol. El dèficit fiscal que té Catalunya amb l'administració central espanyola ofega la nostra economia. La contribució neta que fa Catalunya a l'estat espanyol són més de 16.000 milions d'euros anuals. Com diu el nostre president, si aquesta contribució es reduís tan sols a la meitat la Generalitat tindria els comptes equilibrats. Un altra causa és l'actual model de finançament de la Generalitat, que implica una completa dependència financera de l'Estat. Els ingressos de la Generalitat de Catalunya provenen molt majoritàriament de l'Estat. Encara que una part del impostos que paguem els catalans, com l'IRPF i l'IVA, reverteixen a la Generalitat, qui els recapta és l'Estat i, per tant, depenem del fet que ens transfereixi aquests recursos.

És important que quedi clar que quan la Generalitat demana recursos o ajut financer a l'Estat l'única cosa que està reclamant és part dels impostos que paguem els catalans. L'Estat no ens dóna res. En canvi, segons el govern central espanyol sembla que actualment la Generalitat subsisteixi gràcies a les ajudes estatals.

En aquest context, dimecres el Parlament de Catalunya, per una ampla majoria, va acordar sol·licitar al govern central una nova relació fiscal, un nou pacte fiscal, que permeti a la Generalitat tenir la seva pròpia Hisenda, semblant al sistema del País Basc i Navarra, i que òbviament redueixi el dèficit fiscal i elimini la dependència financera de l'Estat.

La majoria de catalans creiem que el govern central espanyol no acceptarà aquest nou pacte amb Catalunya. Per tant, alguns creuen que tot aquest procés es fa en va. No obstant, malgrat que no s'obtingui el pacte, el procés no haurà estat inútil. En primer lloc, perquè hauria de servir per internacionalitzar l'espoli fiscal que pateix Catalunya. És molt important que la comunitat internacional i, principalment, la Unió Europea coneguin el mal tractament fiscal que l'estat espanyol atorga a Catalunya. En segon lloc, perquè haurà servit per conscienciar molts catalans sobre l'espoli que sofrim per part de l'Estat, i això tindrà com a conseqüència que res ja no tornarà a ser igual. Quan Madrid ens tanqui la porta del pacte fiscal, els catalans haurem de decidir què fem i cap on anem, i estic convençuda que decidirem no fer marxa enrere, sinó seguir fent camí endavant. Cap on? Cap a un estat independent de l'estat espanyol? En aquests moments sembla l'únic camí raonable a seguir, i cada vegada hi ha més catalans conscienciats en aquest sentit.

Òbviament, a més de les raons econòmiques n'hi ha d'altres per anar cap a la independència: el reiterat mal tractament d'Espanya envers Catalunya en aspectes no econòmics, com la llengua, la cultura o en la sentència de l'Estatut. Per tant, en un escenari en què el pacte fiscal fos possible, hi seguiria havent altres motius no econòmics per caminar cap a la independència. Aquests altres conflictes també s'han de donar a conèixer davant la comunitat internacional, no només s'ha de denunciar l'espoli fiscal.

Voldria creure que després de l'acord del pacte fiscal de dimecres al Parlament de Catalunya res tornarà a ser com abans, que aquest acord suposarà l'inici d'un procés imparable cap a la independència del nostre país.

stats