04/01/2015

Noves polítiques públiques: l’economia del crim

4 min

Per sort vivim en un país amb unes taxes de criminalitat moderades o baixes en comparació amb d’altres. Tot i això, encara són freqüents, per exemple, les notícies d’assassinats i homicidis per violència de gènere, les de robatoris i, cada vegada més en els últims temps, les de corrupció política.

Les causes i els incentius que fan que els individus cometin crims són diverses, i la criminologia, la sociologia o el dret els analitzen. Però potser molts ciutadans desconeixen que les accions criminals també són objecte d’estudi des de la ciència econòmica. És la denominada economia del crim.

L’economia del crim es basa en la idea que els individus decideixen cometre un crim comparant els beneficis i els costos associats a aquest crim. Els beneficis poden ser monetaris i no monetaris. Per exemple, en el cas dels robatoris, estafes o corrupció, el benefici monetari és la seva quantia, i el no monetari el benestar psicològic de tenir més diners i poder. Els costos, a banda que també n’hi ha de psicològics, principalment depenen de la pena i la probabilitat de ser enxampats. Per tant, és molt rellevant per incrementar els costos de cometre un crim l’efectivitat policial i el sistema judicial. Per això, en aquests moments que pot semblar que vivim envoltats de corrupció política, és rellevant l’exemplaritat de les penes per als corruptes.

La utilitat d’aquest enfocament econòmic és que fa servir les eines de la ciència econòmica, tant des del vessant teòric com des de l’empíric, per analitzar els incentius que fan que els individus cometin crims, per examinar-ne les conseqüències i per fer prediccions futures sobre comportaments criminals. Es relaciona moltes vegades la criminalitat amb immigració, altes taxes d’atur i crisi econòmica. No obstant això, una anàlisi rigorosa pot determinar altres causes de la criminalitat, com ara una mala formació educativa i que les persones deixin l’escolaritat sense unes habilitats específiques.

Aquesta anàlisi econòmica també pot ser útil per estudiar la pena òptima per reduir els crims o per a la imposició i el compliment d’una altra legislació diferent de l’estrictament penal, ja sigui relativa a la protecció del medi ambient o a les obligacions tributàries.

L’economia del crim està molt estesa als països anglosaxons, on hi ha experts de primer nivell en la matèria i on es publiquen els seus estudis en revistes d’economia d’excel·lència. El nord-americà Gary Becker, que va ser premi Nobel d’economia el 1992 i que va morir el maig del 2014, és considerat el pare de l’economia del crim. En canvi, a l’estat espanyol aquesta branca de l’economia es caracteritza per la seva escassa vigència. De fet, es pot dir que només la podem trobar a la Universitat de Barcelona. En concret, a l’Institut d’Economia de Barcelona, un centre de recerca d’aquesta universitat, encapçalat pel professor Daniel Montolio.

La rellevància de l’economia del crim també es posa de manifest pels recursos que hi dediquen institucions com el Banc Mundial i el Banc InterAmericà de Desenvolupament. Els estudis d’aquestes institucions se centren principalment en els països on hi ha altes taxes de criminalitat i on la millora de la seguretat és vital per aconseguir incentivar el desenvolupament i el creixement econòmic. Però també cal destacar que la mateixa Unió Europea ha dedicat una part del seu programa d’innovació i recerca Horizon 2020 a l’estudi de la seguretat, amb l’objectiu d’analitzar, entre d’altres, el terrorisme i el cibercrim.

El crim i la inseguretat que pot provocar és una de les preocupacions importants dels nostres ciutadans, a més que té costos econòmics i socials. Els primers són els provinents dels recursos sostrets de múltiples maneres (robatoris, estafes, corrupció, etc.) o de les pèrdues de vides humanes en assassinats o homicidis, així com els provinents dels recursos públics i privats que es dediquen per a la seva prevenció, control i tractament. Els costos socials es deriven de la pèrdua de benestar que genera en la societat la criminalitat en general i que pot alterar les decisions que prenen els individus i el bon funcionament social i econòmic de la societat. Per exemple, en un país com el nostre, on el turisme és un sector econòmic molt important, la millora de la seguretat ciutadana pot ser un factor clau per assolir un desenvolupament adequat.

Per tant, es pot considerar com una política pública estratègica de futur el fet que es dediquin recursos al desenvolupament de l’economia del crim en les seves múltiples formes, ja que els incentius de cometre un furt estàndard no són els mateixos que els de la corrupció política o els del crim comès a través de les xarxes socials. Ara que el nostre país té el repte d’establir estructures i polítiques d’estat, també cal tenir en compte que l’economia del crim és una de les noves polítiques públiques que cal emprendre si volem que el nou estat estigui al capdavant dels que tenen més benestar i qualitat de vida.

stats