Un bon pacte de govern

Crec que es pot afirmar que l'acord de govern signat per CiU i ERC és un bon pacte. En primer lloc, perquè respon fidelment a la voluntat dels ciutadans de Catalunya expressada en les eleccions del 25 de novembre. En segon lloc, perquè dins de l'ofec econòmic que la crisi i el govern central imposen a la Generalitat, intenta preservar al màxim les polítiques de benestar social de les retallades i afavorir la recuperació econòmica.

Així doncs, tenint en compte aquest pacte, la nova legislatura que comença hauria de tenir dos grans objectius: celebrar una consulta per preguntar als catalans si volen un estat propi o no i posar tots els instruments a l'abast del govern de la Generalitat per lluitar contra la crisi econòmica, preservant en tot el possible l'estat del benestar. Per tant, el pacte hauria d'omplir d'esperança els catalans, i està ben trobada la qualificació de "pacte per la llibertat".

No obstant això, a part dels obertament contraris al pacte de govern, es respira un cert pessimisme entre una part d'aquells que després de l'Onze de Setembre es mostraven il·lusionats pel procés que Catalunya acabava d'encetar. És cert que hem de ser realistes i hem de saber que les dificultats de la legislatura seran grans: per la falta d'ingressos de la Generalitat, per les possibles dificultats d'encaix dels dos partits signants de l'acord i per les polítiques que fa el govern central, recentralitzadores, de deslleialtat institucional, i de mostrar-se obertament contrari a la consulta, la qual cosa farà que posi totes les eines que té a l'abast per impedir que se celebri.

Ara bé, una cosa és ser realista, i l'altra ser pessimista i pensar que el pacte de govern fracassarà. No ens hem de deixar vèncer pels que realment volen que fracassi. Aquests faran tot el possible per confondre la població i per sembrar dubtes i pors. Una part del discurs actual dels contraris al procés sobiranista se centra a fer creure als ciutadans que la consulta és un objectiu polític que impedeix i dificulta dur a terme polítiques contra la crisi econòmica de manera eficient. No hi ha res tan fals com això.

Els ciutadans catalans han de saber que no podem tenir una economia pròspera i no podem sortir de la recessió econòmica si no tenim instruments d'estat, i aquests instruments només els tindrem amb l'estat propi, amb la independència. Actualment les eines que té el govern de Catalunya per aconseguir la recuperació econòmica són limitades, perquè estan controlades per l'estat espanyol.

Per tant, si el govern català no ens hi pot portar, els que diuen que la prioritat ha de ser la lluita contra la crisi ¿creuen realment que l'estat espanyol ens hi portarà? No ho farà per tres raons. La primera, perquè la política econòmica del govern central espanyol fa anys que és errònia. Ho era amb el govern de Zapatero i ho segueix sent amb el de Rajoy. La segona, perquè Catalunya pateix una sagnia anual per part de l'estat espanyol de més de 16.000 milions d'euros, el denominat dèficit fiscal, perquè les polítiques espanyoles castiguen reiteradament Catalunya. I la tercera, perquè l'actual govern espanyol no té respecte per les autonomies, i està fent una política clarament recentralitzadora.

També n'hi ha que critiquen el nou pacte de govern per la introducció d'alguns impostos o la recuperació d'altres, com el de successions. S'ha d'explicar als ciutadans que els impostos no s'estableixen per gust, sinó per evitar que les retallades siguin més grans. Algunes enquestes ens diuen que quan es pregunta als ciutadans què prefereixen, si disminuir les prestacions socials o incrementar els impostos, es decanten per augments impositius, principalment si la disminució de la despesa afecta serveis com l'educació i la sanitat. I s'ha d'explicar als ciutadans que l'actual ofec de les finances de la Generalitat està causat per la crisi econòmica i també per la política del govern espanyol que hem explicat abans. Madrid vol fer-nos creure que ens ajuda prestant-nos diners a través del fons de liquiditat. Però aquesta és una gran trampa: després de fer una aportació anual de més de 16.000 milions d'euros a l'estat espanyol a fons perdut i que el govern central degui diners a la Generalitat, aquesta n'hi ha de demanar de prestats amb el pagament del corresponent interès.

Tot això, doncs, s'ha d'explicar bé als ciutadans de Catalunya i també a Europa. No ens hem de deixar vèncer per les pors i els dubtes ni pels que lluitaran contra el dret a decidir que han de tenir tots els pobles. Així mateix, en lloc de mostrar-nos escèptics o desconfiar del pacte de govern assolit, hem de donar suport a l'actual govern perquè pugui celebrar la consulta amb èxit. No podem fer el ridícul. No podem donar aquest gust als unionistes.