Misc 24/12/2013

El deute de la Catalunya estat

i
Núria Bosch
3 min
El deute de la Catalunya estat

Catalunya és una de les autonomies més endeutades. El deute de la Generalitat representa el 27,2% del PIB. Amb un endeutament relatiu per sobre de Catalunya hi ha la Comunitat Valenciana (29,8% del PIB) i Castella-la Manxa (28,7% del PIB). En vista d'això, molta gent es pregunta quin seria el deute total de Catalunya si esdevingués un estat independent i negociés amb Espanya l'assumpció d'una part del deute de l'administració estatal, que ara per ara està al voltant del 74% del PIB. ¿Seria assumible una part d'aquest deute?

A curt termini no sembla que el deute de la Generalitat pugui disminuir, ja que les seves finances no podran beneficiar-se d'increments d'ingressos substancials. Fa pocs dies que s'ha sabut que l'Estat, de moment, no compensarà la Generalitat pel perjudici que li va infligir en no deixar-li aplicar l'impost sobre dipòsits bancaris aprovat a principis d'aquest any. Tampoc és plausible que l'Estat transfereixi a la Generalitat els diners que li deu per incompliments, és a dir, per falta de lleialtat institucional. I tampoc es poden posar gaires esperances en la futura reforma del finançament autonòmic.

Per altra banda, els pressupostos del 2014 s'aprovaran amb retard perquè el PP els ha portat al Consell de Garanties Estatutàries, la qual cosa també suposarà una pèrdua de recursos, ja que les noves figures tributàries no es podran aplicar des de principis d'any. Només faltava això, quan els pressupostos del 2014 ja implicaven un bon exercici d'imaginació per trobar els ingressos necessaris per equilibrar el pressupost.

Amb tot, s'ha de reconèixer que el govern català ha fet un gran esforç de contenció del dèficit i del deute públics, malgrat el mal finançament de la Generalitat i la crisi econòmica.

Durant els primers anys d'aquest segle, fins al 2007, l'endeutament de la Generalitat havia oscil·lat al voltant del 8% del PIB. És a partir d'aquest any que es dispara -com també a la resta d'administracions públiques de l'estat espanyol-. Així, del 2007 al 2010 el deute de la Generalitat creix a una taxa mitjana anual del 30%, per sobre de la mitjana del conjunt de les comunitats autònomes (25,5%). Això va suposar que es tanqués l'exercici de l'any 2010 amb un dèficit públic del 4,2% del PIB i amb un endeutament del 17,8% del PIB. A partir de l'any 2010, malgrat que el deute ha seguit creixent (pel seu propi efecte bola de neu i per l'existència, encara, de dèficit públic), ho ha fet a una taxa anual de creixement molt més reduïda, del 17,2%, per sota de la del conjunt de les autonomies (19,5%). Cal afegir que el 2012 es va tancar amb un dèficit de l'1,96% del PIB, i és previsible que aquest any se situï al voltant de l'objectiu establert, de l'1,58% del PIB.

Si al deute de la Generalitat hi sumem el dels governs locals catalans, l'administració pública catalana té actualment un endeutament de poc més del 30% del PIB. Per tant, ¿una Catalunya independent naixeria molt endeutada si hagués d'assumir part del deute estatal?

En primer lloc, cal dir que s'ha de distingir entre deute estatal territorialitzable i deute estatal no territorialitzable. El primer és aquell que ha contret l'Estat per fer obres i inversions en un territori concret. Així, el deute originat per obres i inversions fora de Catalunya no seria atribuïble al nou estat català. A més, entre les obres fetes a Catalunya n'hi haurà que són en benefici de tot l'Estat, com per exemple les grans infraestructures, per la qual cosa el deute que van originar no seria atribuïble a Catalunya en la seva totalitat. El deute estatal no territorialitzable és aquell que no és atribuïble a un territori concret, ja que s'ha contret per finançar uns serveis que s'han donat a tots els ciutadans de l'Estat (per exemple, el deute en defensa). En aquest cas se n'hauria d'atribuir a Catalunya una part proporcional, que es podria calcular d'acord amb el seu pes poblacional (16%) o econòmic (20%).

En segon lloc, s'ha de dir que l'Estat també hauria de transferir a Catalunya una part dels seus béns i actius, territorialitzables i no territorialitzables. Per tant, sense una anàlisi detallada es fa difícil dir quin seria el deute amb què naixeria Catalunya com a nou estat. Amb tot, sí que es pot afirmar que es podria situar en les xifres del deute actual de països com Alemanya, al voltant del 80% del PIB, i França i el Regne Unit, al voltant del 90% del PIB. A partir d'aquests exemples es pot veure que la solvència d'un país no es mesura tant pel volum del seu deute sinó per la capacitat que té de tornar-lo. I Catalunya la tindria per la seva capacitat fiscal i econòmica.

stats