15/03/2015

La plaga de la corrupció

3 min

Lamentablement, les notícies de corrupció són freqüents als mitjans de comunicació del nostre país i poden tenir un fort ressò social, sobretot quan els seus protagonistes són persones que ocupen o han ocupat càrrecs públics rellevants, ja siguin polítics o funcionaris.

La corrupció es pot analitzar des de molts vessants. Des de l’econòmic, val la pena destacar tres qüestions. En primer lloc, es poden trobar força estudis que constaten empíricament que els països caracteritzats per alts nivells de corrupció també posseeixen un nivell més alt d’economia submergida, i viceversa. Són dos fets que es reforcen mútuament. Segurament, això és degut al fet que tenen arrels comunes: totes dues són activitats il·legals, estan profundament arrelades en actituds socials i culturals i són conseqüència de tenir governs ineficients i de baixa qualitat.

En segon lloc, altres estudis demostren que la relació positiva entre corrupció i economia submergida és més alta en països centralitzats que en descentralitzats, és a dir, la descentralització s’associa amb nivells més baixos de corrupció i economia submergida. Una explicació és que en els països centralitzats, una manera que tenen els ciutadans d’evitar regulacions econòmiques ineficients i impostos és o bé sortint de l’economia oficial i anant cap a la submergida, o bé subornant els treballadors públics o els polítics. En canvi, la descentralització pot provocar tres efectes: primer, competència entre les diferents administracions públiques, la qual cosa pot generar una millora de les polítiques que portin directament a una reducció de la corrupció i de l’economia submergida; segon, mobilitat dels ciutadans cap a altres governs subcentrals més eficients o amb impostos més baixos; tercer, més control dels ciutadans sobre polítics i funcionaris per l’aproximació de l’administració als ciutadans que comporta la descentralització.

En tercer lloc, es conclou que la corrupció i l’economia submergida són un dels màxims obstacles per al desenvolupament econòmic i social dels països.

L’estat espanyol pateix un alt nivell d’economia submergida. La seva estimació no és senzilla, però es calcula que se situa entre el 24% i 26% del PIB, la qual cosa representa uns 260.000 milions d’euros. També s’estima que Catalunya està lleugerament per sota de la mitjana estatal. Aquestes xifres contrasten amb les dels països nòrdics, que tenen uns percentatges d’entre el 10% i el 15% del PIB.

Si mesurar el nivell d’economia submergida no és una tasca senzilla, encara és més complicat mesurar el nivell de corrupció d’un país. Amb tot, internacionalment hi ha diversos índexs que calculen el nivell de corrupció percebuda en els països. Per exemple, són molt coneguts els índexs calculats per Transparency International, una organització internacional de caràcter no governamental dedicada a combatre la corrupció. Aquesta organització calcula un índex de corrupció per països a partir de la corrupció percebuda en el sector públic per empresaris i analistes del país. Un índex d’un valor igual a 100 vol dir que no es percep corrupció i un índex d’un valor igual a zero indicaria la percepció de molta corrupció.

L’any 2014 Espanya tenia un índex de corrupció de 60 i ocupava la posició 37 d’un rànquing de 174 països. Llevat d’Itàlia, amb un índex de 43, els països tradicionals de la UE presentaven uns índexs amb valors més alts i destacaven els països nòrdics en les primeres posicions. Dinamarca ocupava la primera posició, amb un índex de 92. També, com s’ha dit, són països amb baixos nivells d’economia submergida, cosa que permet constatar la correlació positiva entre aquesta i la corrupció. Alhora, cal dir que els països nòrdics tenen uns sectors públics altament descentralitzats.

Les puntuacions obtingudes per Espanya els últims dos anys (el 2013 l’índex va ser de 59) són les més baixes dels últims quinze anys. Per tant, es percep més corrupció, segurament a causa de l’explosió dels escàndols, de la sensació d’impunitat per la lentitud de les sancions penals i la seva baixa intensitat, i de les contínues denúncies dels mitjans de comunicació.

Per comunitats autònomes, Transparency International no ofereix índexs de corrupció, però sí, en canvi, índexs de transparència, que tracten de mesurar el grau en què els responsables dels governs autonòmics posen informació a disposició de la societat. En un rànquing de 100 (màxima transparència) a zero (transparència molt defectuosa), el 2014 Catalunya va obtenir un índex de 100 i l’última comunitat en el rànquing va ser Madrid amb un índex de 65.

Per acabar, cal indicar que l’aflorament continu de casos de corrupció crea alarma social i indignació ciutadana, però també demostra que els sistemes de control són més eficaços i que el nivell d’exigència social de comportaments ètics i de transparència cada vegada és més alt. Aquest és el camí a seguir: més control, més transparència, més eficàcia en la justícia i més exigència social.

stats