Escric aquest article abans que es puguin saber els resultats de les eleccions europees del 25 de maig. No obstant, crec que es pot fer una reflexió sobre la seva utilitat. Òbviament, les eleccions d’ahir han servit perquè els ciutadans puguin influir en les decisions que pren la Unió Europea, que cada vegada són més i ens afecten més. Ara bé, també ens podem preguntar de què han servit des d’una perspectiva catalanista i sobiranista.
Un èxit d’aquestes eleccions ha estat internacionalitzar el procés, que ha entrat definitivament a l’agenda europea amb tota normalitat al costat del procés escocès. Ho vam veure en el debat dels líders a presidir la Comissió Europea, on se’ls va preguntar el seu posicionament sobre una possible consulta a Catalunya i la constitució d’un estat català independent. Així, el procés que es viu a Catalunya és un tema més de les qüestions que els líders europeus hauran d’afrontar. Pel que sembla, aquesta qüestió no crea cap mena de crispació ni nerviosisme, sinó que es tracta amb plena normalitat.
En canvi, en el debat entre els candidats dels dos grans partits espanyols no es va parlar del procés que s’està vivint a Catalunya. No figura a la seva agenda. Els deu semblar que si l’obvien neguen l’existència del problema o el minimitzen. Una altra interpretació pot ser que no creuen que Catalunya pugui arribar a la independència, que és una quimera. Per tant, no val la pena parlar d’una cosa que no passarà mai.
Aquest últim posicionament no és patrimoni només dels polítics, sinó també de molts ciutadans de la resta de l’Estat. Ho he constatat moltes vegades en parlar amb col·legues meus d’altres universitats espanyoles. En primer lloc, molts encara creuen que el fet de demanar un estat independent per a Catalunya ha sorgit d’uns quants líders polítics, i no veuen que és la demanda d’una majoria de la societat catalana. En segon lloc, també creuen que la independència és una qüestió complicadíssima i que no tindrem cap suport internacional per aconseguir-la, començant per la mateixa Unió Europea. En conseqüència, tampoc veuen la utilitat de celebrar la consulta, perquè si el resultat és favorable a la independència, aquesta tampoc es podrà fer realitat i, per tant, no cal gastar energies celebrant-la. Però el més lamentable és que cap d’ells proposa una alternativa que pugui resultar mínimament atractiva per als catalans.
Davant d’aquesta actitud, per al votant sobiranista mirar cap a Europa serveix per omplir-se d’esperança. El votant sobiranista en aquestes eleccions ha tingut un estímul més que en votacions europees anteriors. Ja no es veuen com aquelles eleccions en què els candidats dels diferents partits eren aquells que havien fracassat com a polítics al seu país o aquells que ja es volien mig retirar de la política.
Aquesta vegada el votant sobiranista ha tingut un altre estímul a l’hora de participar en aquestes eleccions. Espera que Europa, institucionalitzada en la Unió Europea, entengui millor que Espanya les reivindicacions catalanes. Europa representa la idea de democràcia, pau, llibertat, respecte als drets humans, igualtat, tolerància a la diversitat, obertura de mires, més benestar. Aquests valors sempre s’han admirat d’Europa, però en aquesta ocasió s’admiren d’una manera especial, ja que s’espera que siguin la clau perquè es respecti i s’accepti el procés català.
El polítics elegits dels partits favorables al dret a decidir porten el mandat d’acabar d’internacionalitzar el procés, de fer entendre per què una gran majoria de catalans vol celebrar una consulta i per què també molts catalans aspiren a poder disposar d’un estat independent. S’ha d’explicar als europeus com són els catalans, la seva història, que el procés que es viu a Catalunya és pacífic i democràtic, i precisament per això els catalans volen votar. S’haurà de demostrar que no estan crispats i que tot es fa pacíficament, ja que cada vegada més hi haurà gent interessada a fer veure que això no és així. També s’ha de dir que els catalans han pactat moltes vegades amb l’estat espanyol, però que mai s’ha pogut assolir per a Catalunya una situació satisfactòria. Davant d’aquests successius fracassos, la ciutadania catalana ha pres la iniciativa i vol que el món l’escolti, i l’única manera de poder-ho fer és preguntant-li què vol en un referèndum.
Explicar tot això a Europa és el repte que tenen els eurodiputats catalans que defensen el dret a decidir. Els catalans que els han votat hi confien i també confien que Europa entengui el que no ha entès fins ara Espanya: que la voluntat dels pobles s’expressa democràticament acudint a les urnes i que aquesta voluntat s’ha de respectar.
