Pobles abandonats

El projecte neix per tal de posar a disposició de tothom una radiografia del nostre país avui en dia

Des de fa més d'un segle i mig, del 1850 en endavant si fa no fa, el Pirineu pateix un procés de despoblament que sembla no tenir aturador. Es tracta d'un procés multifactorial, amb un pes clar de les motivacions econòmiques: des de la crisi de les fargues tradicionals a la segona meitat del segle XIX, a la de les activitats agropecuàries cent anys després, passant per problemàtiques motivades per la manca de planificació territorial, d'oferta de serveis, d'inversió en infraestructures, així com els conflictes bèl·lics, l'atracció de la ciutat com espai on guanyar-se millor la vida, i un llarg etcètera que mereixeria molt d'espai per a ser detallat a fons.

Aquesta tendència demogràfica ha tingut una conseqüència lògica: que el país es buidi i que alguns nuclis de poblament, especialment pobles, s'hagin abandonat, juntament amb tots aquells elements vinculats a la vida en els espais en qüestió: els prats, les bordes, les esglésies, els cementiris, els camins... Només el manteniment de certes activitats agrícoles i ramaderes i el turisme, especialment el de segona residència, ha permès a alguns pobles d'evitar el total abandonament. És cert que aquesta situació no és generalitzada: hi ha pobles arreu del Pirineu que mantenen vivia la seva flama gràcies a la gent que hi viu, però la situació de molts nuclis és de risc de despoblament, de despoblament total o, com dèiem, d'abandonament.

Qualsevol que hagi xafat mínimament el Pirineu tindrà present alguns d'aquests nuclis despoblats o abandonats, però difícilment trobarà enlloc tota la informació sobre els despoblats pirinencs o de tots els territoris de parla catalana. Amb l'objectiu de posar remei a aquesta mancança, de documentar el procés de despoblament, d'enumerar i assenyalar en un mapa els nuclis abandonats o que corren el risc de ser-ho en els pròxims anys, neix el projecte «Pobles abandonats» per tal de posar a disposició de tothom una radiografia del nostre país avui en dia.

Es tracta d'un projecte amb múltiples enfocaments i interessos. En primer lloc, té la voluntat d'historiar i documentar un procés que ens explica la nostra realitat territorial present i que, per tant, és important de conèixer com a part intrínseca del nostre passat recent. Això implica, d'altra banda, la conservació d'una memòria —escrita, oral, gràfica o audiovisual—, que corre el risc de desaparèixer, com la fisonomia de molts pobles enrunats, colgats sota la vegetació o al fons d'algun embassament. En tercer lloc, la necessitat de topografiar el despoblament rural, un procés propi i comú de la pràctica totalitat de les societats occidentals, quelcom que pot ajudar a entendre els motius i l'evolució del procés per planificar, en el futur, una millor gestió del territori i de l'espai no urbà, que és quelcom que l'administració central fins ara mai s'ha plantejat. I, finalment, per bé que les línies a seguir a partir d'aquest projecte inicial són inacabables, hi ha la voluntat de posar sobre la taula la importància històrica, patrimonial i arqueològica d'aquest jaciment a cel obert que tenim a casa nostra i que viu oblidat entre el boscam, on hi menen viaranys gairebé perduts i que va ser la llar, avui abandonada, dels nostres avantpassats.

Esperem que aquest projecte ja en marxa — liderat per l'Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i la Universitat Autònoma de Barcelona—, el qual ha comptat amb diversos suports d'ens públics, doni aviat els primers resultats visibles. A casa nostra, en terres pirinenques, diverses persones ja hi estan treballant i intentant que tot aquest patrimoni no caigui en l'oblit.