Tanqueu Madrid, però no Barcelona

És evident que de la primera onada de contagis de coronavirus que vam patir durant la primavera d'enguany pràcticament no n'hem après res. Fins que no tinguem vacuna, sembla difícil que el problema pugui desaparèixer com per art de màgia, però acceptar això no implica deixar d'aplicar mesures per evitar-ne la propagació quan sigui necessari, com ho és ara. La crítica situació a Barcelona, com a Lleida, demana —o demanava, perquè potser ja no hi som a temps—, de mesures que impedissin la propagació del virus a altres indrets de Catalunya. La sortida de més de 400.000 vehicles durant el proppassat cap de setmana és una demostració fefaent que no s'ha fet absolutament res.

La situació sanitària a l'Alt Pirineu i Aran dels darrers dies és bona: és l'únic lloc de Catalunya on els contagis han disminuït respecte dies anteriors. Això vol dir que les coses s'estan fent bé, i que la manca de densitat de població causada pel despoblament té, en aquest cas, una cara positiva. Però tota aquesta feina se'n pot anar en orris si des dels llocs on la situació és crítica s'importa novament el virus cap a indrets com el Pirineu i s'hi produeix un rebrot.

Durant la primera onada, el president Torra i el seu govern es van queixar sistemàticament de dues coses: el no tancament de Madrid quan la situació a la capital estatal estava desbordada, i la retirada de competències per part del govern espanyol que impedia a la Generalitat de gestionar la crisi. La finalització de l'estat d'alarma ha donat al govern Torra la possibilitat de mostrar la seva vàlua i ha acabat demostrant la seva total incompetència. La manca d'aplicació de mesures per limitar la mobilitat de Barcelona cap a la resta de Catalunya quan tenien les competències per fer-ho com ho han fet a Lleida demostra que no són capaços de prendre les decisions que toquen.

I per acabar de reblar el clau, les poques restriccions que s'han aplicat han estat en detriment de la cultura. S'han limitat actes i s'han tancat novament espais que garantien estrictament les mesures de seguretat, fonamentalment la distància i la higiene. Per contra, les platges segueixen sent un bullici de gent agrupada, sense distància i on l'ús de mascareta no és obligatori. És incomprensible, i és el moment de començar a demanar responsabilitats polítiques de la gestió d'aquesta crisi, perquè hi ha coses que no es poden controlar i n'hi ha que sí, i la Generalitat ha demostrat una manca de capacitat d'actuació en aquelles que del nostre govern depenien.