Som prescindibles mentre d'altres puguin esquiar

Ens agradi o no, és una evidència que reduint la interacció social el risc de propagació del virus disminueix. Ens agradi o no, també és una evidència que la reducció de la mobilitat ajuda a limitar-ne la disseminació, ja que per molt grup bombolla que siguem, quan ens traslladem en un altre espai no deixem d'interactuar amb persones alienes a la nostra realitat quotidiana. Per ambdues raons, sembla una evidència palmària que caldria limitar qualsevol celebració durant les festes nadalenques que depassi la trobada de més d'un nucli familiar i que caldria evitar també la mobilitat fora de la residència habitual. Només així evitarem, o contribuirem a evitar, la mort de centenars i de milers de persones a Catalunya.

Tot i això, la Generalitat ha decidit mantenir un pla pels dies vinents digne de ser qualificat, com a mínim, de temeritat històrica. El Govern català no només no ha estat prou valent per dir a la gent que el coi de dia de Nadal es quedi a casa tant sí com no, sinó que a més facilitarà la mobilitat de milers de persones perquè es trobin, ja sigui visitant familiars aliens al nucli habitual, ja sigui instal·lant-se durant uns quants dies a la segona residència. Sembla evident que a Palau han perdut l'oremus i que tenen unes espatlles ben amples per carregar-s'hi els morts que faci falta només perquè uns quants puguin anar a esquiar.

Prendre decisions avui dia no és fàcil, i pocs es voldrien trobar en posicions de responsabilitat. Però prendre decisions encertades és més complicat si el principal mèrit del teu currículum és el d'haver militat des de fa anys en un partit polític. I és que el gran problema de la classe política actual és haver convertit el servei públic en un ofici enfocat exclusivament al lucre personal, amb poca o nul·la vocació de servei i, sobretot, amb manca de coneixement suficient per prendre decisions. Quan centenars d'especialistes ben formats i amb un currículum excels t'estan dient que t'equivoques, cal ser humil i fer-los cas.

Tant de bo m'equivoqui jo i hagi de menjar-me les meves paraules, senyal que el pla nadalenc de la Generalitat no haurà contribuït ni a l'empitjorament de la situació, ni a la propagació del virus, ni en fer d'aquest l'últim Nadal d'alguns dels nostres conciutadans. Em temo, però, que no serà així i que en una setmana les xifres del covid-19 seran ja pitjors que les d'avui. I si acaba succeint això, haurem de preguntar-nos com a societat si en les properes eleccions podem permetre que segueixin governant aquells que creuen que una part de nosaltres som prescindibles perquè d'altres puguin anar a esquiar i pujar a la segona residència. Cadascú que en tregui les seves pròpies conclusions.