La vergonya de la fibra òptica

Queda molt camí perquè tots els catalans ens puguem connectar en igualtat de condicions a internet

El Pirineu és un dels territoris de Catalunya amb pitjor connexió a internet, ja sigui per la deficient qualitat de la xarxa, ja sigui per les incidències en el seu funcionament. Sens dubte, hi ha una bretxa digital respecte la resta del Principat, i és evident que en ple segle XXI, en què l'accés a internet és un bé essencial i necessari per a la majoria d'aspectes de la nostra vida diària, aquesta mancança és un greuge brutal per a les nostres comarques.

D'uns mesos ençà, s'ha parlat a bastament de l'arribada de la fibra òptica a totes les capitals de comarca de Catalunya. Fins i tot, algun il·luminat s'ha atrevit a dir que la implantació de la fibra al Pirineu podria ser el remei al despoblament endèmic que patim, com si xuclant el cable d'internet com uns autòmats sense bateria ja solucionéssim tots els nostres mals seculars. Ruqueries a part, hem de veure el bosc més enllà de l'arbre i ser conscients que l'arribada de la fibra òptica no implica per se un desplegament d'aquesta tecnologia a totes les llars pirinenques que ho vulguin: queda molt camí perquè tots els catalans ens puguem connectar en igualtat de condicions a internet, per més medalles que es vulguin posar alguns.

Però el pitjor de tot plegat és el balanç global: fa més d'una dècada que es va plantejar l'objectiu que s'assolirà parcialment aquest 2020. De fet, des del 2007 que la Generalitat va posar en marxa aquest projecte i tretze anys després només han estat capaços d'arribar a totes les capitals de comarca. Si algú vol considerar això un mèrit doncs endavant, però per mi és la representació del fracàs d'una administració que és incapaç d'oferir per igual els mateixos serveis a tota la ciutadania per a la qual treballa.

Ja em perdonaran l'escepticisme, però tenint en compte això, com podem aspirar a fer una república si no som capaços de fer arribar un internet de qualitat a tothom en un temps acceptable? I més quan la primera intenció era justament fer una «república digital»... Jo li recomanaria al conseller Puigneró que el pròxim cop que vingui al Pirineu, més que posar-se medalles i donar solucions de basar a problemes estructurals, el primer que hauria de fer és demanar perdó per l'abandonament sistemàtic al qual ens tenen acostumats.