Confiança en el transport públic?

En quin transport públic? Ens preguntem molts dels que vivim pel Pirineu.

Fa pocs dies coneixíem la notícia que l'Ajuntament de Barcelona havia decidit eliminar la gran majoria de les zones d'aparcament gratuït dels barris perifèrics de Barcelona, on centenars de persones d'arreu de Catalunya aparcaven per després desplaçar-se amb transport públic per la ciutat. I aquesta setmana, han entrat en vigor les limitacions d'entrar a Barcelona amb els vehicles més contaminants.

Davant les crítiques per aquestes mesures, Ada Colau demanava als ciutadans tenir confiança en el transport públic. En quin transport públic? Ens preguntem molts dels que vivim pel Pirineu. Podria ser que no conegués que per anar amb tren de Puigcerdà a Barcelona calen quatre hores de viatge, sempre que no hi hagi cap retard. També podria ser que no sabés que de Sort a Barcelona hi ha gairebé 5 hores de viatge amb autobús. Inclús és possible que Ada Colau tampoc conegués que molts divendres i diumenges, quan més persones utilitzen l'autobús de la Seu d'Urgell a Barcelona (i a l'inrevés), els horaris no es compleixen i hi ha gent que es queda a terra per manca de places. I això que estem parlant de tres capitals de comarques pirinenques.

No hi ha dubte que l'ús excessiu del transport privat és un greu problema pel medi ambient i la seva limitació es fa necessària i urgent. Ara bé, fer-la sense una necessària millora del transport públic arreu del país és portar a terme una mesura de caire centralista que aboca —encara més — a la marginalitat a molts pirinencs que, això sí, els caps de setmana hem d'aguantar un volum de trànsit infernal a les nostres carreteres.

I ull, que no tot és culpa de Colau. Perquè darrere de moltes crítiques partidistes a la seva política hi ha militants d'altres partits que porten anys governant la Generalitat i son responsables directes de la precària situació del transport públic a comarques. Tampoc ho oblidem.