La broma pesada de Romney

THE NEW YORK TIMES"Número 1", va afirmar Mitt Romney en el debat de dimecres, "el meu pla cobreix les malalties preexistents". No, no les cobreix, tal com han reconegut en el passat els assessors de Romney i tal com han tornat a reconèixer després del debat.

Romney va mentir? Doncs si no mentia, va fer una broma de mal gust. En qualsevol cas, aquest intent d'enganyar els votants sobre aquesta qüestió va ser la més greu de les moltes afirmacions enganyoses i/o deshonestes que va proferir en el transcurs d'una hora i mitja. Sí, el president Barack Obama ho va fer molt malament a l'hora de respondre. Però deixaré per a uns altres la crítica teatral i parlaré del tema en què s'haurien de centrar aquestes eleccions.

Així doncs, parlem de la broma de mal gust: el que de debò proposa Romney és la possibilitat que els nord-americans amb malalties preexistents i amb cobertura sanitària puguin seguir beneficiant-se d'aquesta cobertura si es queden sense feina, però sempre amb la condició que segueixin pagant les primes. Com sol passar, això ja ho diuen les lleis del país. Però en la vida real això no és un pla de salut que cobreixi malalties preexistents, perquè només s'aplica als que troben un lloc de treball amb assegurança mèdica (i són capaços de continuar pagant l'assegurança si perden la feina). ¿He dit ja que el nombre de llocs de treball amb assegurança mèdica ha anat baixant al llarg de l'última dècada?

En altres paraules, el que va fer Romney en el debat va ser, en el millor dels casos, jugar amb les paraules i fer veure als votants que ofereix alguna cosa substancial als no assegurats, quan en realitat no els ofereix res. A tots els efectes pràctics, va mentir sobre les seves propostes.

¿Quants nord-americans es quedarien sense cobertura si s'apliqués el pla de Romney? Segons una de les respostes, serien 89 milions. La Commonwealth Foundation, una institució no partidista, afirma que aquest és el nombre de ciutadans que no tenen la "cobertura permanent" que els faria aptes per acollir-se a l'assegurança mèdica de què parlen les falses promeses de Romney. Per cert, aquest nombre equival a més d'un terç de la població nord-americana de menys de 65 anys.

Una altra resposta és que és de 45 milions el nombre estimat de persones que tindran assegurança mèdica si Obama surt reelegit i que la perdran si guanya Romney.

Aquest càlcul reflecteix dos factors. En primer lloc, Romney proposa la derogació de l'Affordable Care Act (la llei d'assistència mèdica assequible), cosa que destruiria totes les possibilitats d'ajudar desenes de milions de nord-americans que tenen malalties preexistents o que, per altres motius, no poden pagar una assegurança mèdica. En segon lloc, Romney proposa retallar dràsticament el Medicaid (el programa d'assistència mèdica per a persones de baixos ingressos) amb l'objectiu, principalment, d'estalviar uns diners que podria fer servir per rebaixar els impostos dels rics, cosa que privaria milions de ciutadans d'uns serveis d'assistència essencials. (I, digui el que digui Romney, no n'hi ha prou anant a urgències per obtenir l'atenció mèdica necessària.)

Espereu, però, perquè encara és pitjor. El veritable nombre de víctimes de les propostes sanitàries de Romney seria molt més elevat que qualsevol d'aquestes dues xifres, per dos motius.

D'una banda, el Medicaid no sols ofereix atenció mèdica als ciutadans que són massa joves per al Medicare (destinat als més grans de 65 anys), sinó que també sufraga les despeses d'assistència i altres necessitats de nombrosos nord-americans d'edat avançada.

I, d'altra banda, molts ciutadans tenen assegurança mèdica però viuen sota el perill constant de perdre-la. L'Obamacare eradicaria aquest perill, però amb Romney aquest perill tornaria i la situació empitjoraria. Les xarxes de protecció social no es limiten a ajudar les persones que tenen problemes, sinó que també fan més segura la vida de totes les que en podrien tenir. Però Romney eliminaria aquesta seguretat en tots els àmbits, no només en el de la salut.

¿I què podem dir de l'afirmació feta per un assessor de Romney després del debat, quan va dir que els estats podrien intervenir per garantir la cobertura de les malalties preexistents? Això és absurd des de molts punts de vista. D'una banda, Romney vol suprimir les restriccions imposades a les vendes interestatals d'assegurances, amb la qual cosa trauria als estats la potestat reguladora. D'altra banda, si l'únic que es fa és exigir a les empreses d'assegurances que cobreixin a tothom, les persones sanes s'esperaran a caure malaltes per subscriure una assegurança, cosa que provocarà una fortíssima pujada de les primes. Per tant, les regulacions per a les asseguradores han d'anar acompanyades de l'obligació que tothom tingui una assegurança. I, perquè això esdevingui factible, cal subvencionar les assegurances dels ciutadans de baixos ingressos, i aquestes subvencions les ha de pagar el govern federal.

I això és el que fa, precisament, la reforma sanitària promulgada per Obama.

M'hauria agradat que Obama ho hagués expressat amb més energia en el debat. Tenia tot el dret a saltar i dir: "Ja hi som altra vegada!" L'afirmació de Romney no només era absolutament falsa, sinó que ha estat ja àmpliament rebatuda, i els mateixos organitzadors de la campanya republicana han reconegut que no és certa.

Pel motiu que sigui, el president no ho va fer, ni parlant de salut ni de cap altre tema. Però, com he dit, deixem de banda la crítica teatral. El fet és que Romney ha volgut enganyar el públic, i no li hem de permetre que se surti amb la seva.