OPINIÓ
Portada 09/11/2014

Llibres en temps digitals

3 min

Una de les certeses dels nous temps és que el llibre digital ha vingut per quedar-se. No debades, els entesos li vaticinen un futur esplendorós. Per contra, els pitjors auguris emboiren la subsistència de l'invent de Gutenberg. Com li passà al vinil respecte al CD, afirmen els més pessimistes, el llibre en paper està condemnat a desaparèixer.

No puc estar més en desacord amb aquests darrers. Som d'aquells que consideren els llibres impresos i els digitals dos conceptes-objectes-experiències força diferents com per ser excloents un de l'altre. En primer terme perquè la lectura en pantalla no substitueix la impresa, que conserva uns atributs propis impossibles d'assolir per aquella. També a la inversa, evidentment. Però ara no es tracta de lloar els ereaders, perquè ja tenen padrins a bastament.

Un full de paper o un pergamí es pot tenir a les mans i un text digital no. Vet aquí la diferència. Només així s'entén el passatge de Laurent Seksik referit al bagul de llibres del gran Stefan Zweig. Les pàgines enquadernades que l'austríac tenia a les mans guardaven l'olor i el perfum de Thomas Mann o Toscanini, de Freud o de Joseph Roth, entre molts d'altres, pel senzill però no banal motiu d'haver compartit espai amb aquells il·lustres personatges en el saló de casa seva a Salzburg. Les pàgines, ens relata de forma fascinant Seksik, s'havien impregnat, també, de l'aroma dels avets, de la xemeneia, de les fulles de tardor, l'olor de terra després de la tempesta, del fum dels cigars, de l'olor de la poma, de cuir vell, de fragància de dona i catifes perses. Realitats d'altres temps, personatges morts o exiliats, que subsistien únicament i exclusiva gràcies a la presència física dels llibres guardats i portats a l'esquena de l'exiliat. El més important és que la seva evocació era l'únic pont que permetia a Zweig connectar amb un passat anihilat per la barbàrie feixista. Tanmateix, després de treure i olorar el darrer llibre, l'escriptor s'adona del poc que ha pogut salvar i que la buidor de la caixa sembla la seva.

Vistes així les coses, la lectura en digital no només és un canvi formal, sinó l'eliminació d'una experiència vital que reviu una història personal o col·lectiva. Tot llibre porta les empremtes d'on ha passat, en el sentit de Seksik o més mundà. Per això es podria dir que, gràcies a la seva corporeïtat, ens conten moltes històries diferents. Les anotacions del lector, imprescindibles en el meu cas per fer una lectura en profunditat, en són una. Per descomptat també ho és la formació d'una col·lecció, la topografia compartida amb altres títols i autors, obra d'un o altre bibliòfil. L'agermanament en els prestatges no és fortuïta, així com la creació d'una determinada geografia bibliotecària on el mobiliari i la il·luminació juguen un paper fonamental. Gustos i fòbies, presències i exclusions, posicions privilegiades o lloms desgastats influeixen i inspiren el visitant assidu tant com l'ocasional. És el que cap fantasmagòrica biblioteca electrònica, en paraules d'Alberto Manguel, mai no podrà assolir.

Evidentment, les col·leccions deixen una petjada inesborrable que ens diu molt sobre els seus factòtums. La nostra biblioteca ens defineix com la d'Alexandria marcà per a sempre més tota una ciutat. Timbuctú ara seria una població desconeguda si no fos per la conservació heroica de la seva impressionant col·lecció de manuscrits andalusins. I, curiosament, fou el perill real que patia el que més cridà l'atenció de la comunitat internacional durant la invasió fonamentalista del 2013.

Timbuctú o els llibres del saló de Salzburg, és a dir el paper imprès i els antics manuscrits, també ens presenten una altra realitat: són susceptibles de romandre en el temps en contra del poder establert. Ni la Gestapo ni els integristes de Mali eliminaren els llibres, tot i la seva voluntat de fer-ho i la destrossa que varen provocar. Ells no pogueren assolir la clau de la saviesa universal, que sí tendrien els amos del núvol cibernètic si tot el coneixement es concentràs ens els seus macroordinadors.

En definitiva, els llibres físics, impresos en paper –preferentment cosits i editats amb intenció de permanència i no de consum immediat–, són creadors d'espais de civilitats que no tenen parangó amb cap altra experiència lectora, per molts d'altres avantatges que aquesta tengui i que no voldria menystenir. Vull dir, però, que si bé viurem en digital, almanco podrem minimitzar la liquiditat de la seva presència gràcies a la solidesa dels llibres de tota la vida.

stats