Aquests dies sovintegen els homenatges a la República i als republicans. També es fa memòria de la repressió que patiren a partir del 1936. És una passa important cap a la restitució d’un dels períodes més progressius i esperançadors de la història. I, de passada, posa en relleu la idea de República, que va molt més enllà del que succeí entre el 1931 i el 1936.
El republicanisme, històricament, s’ha articulat en tres grans principis ideològics. Per una banda, un ideal de 'res publica', entesa com una associació d’homes regits per principis de justícia i de dret, en què els interessos individuals són concurrents amb els de la comunitat. En segon terme, es considera que la veritable llibertat consisteix a no dependre d’un o alguns homes, tampoc del propi Estat. És un principi de no dominació, desenvolupat per Philipp Petit, que es pot traduir com la no dependència de la voluntat arbitrària d’altres individus o institucions que el poden oprimir impunement. La llei, per tant, ha de respectar les normes de la universalitat i mirar pel bé públic. Evidentment, protegeix els ciutadans del perill de constricció, que vol dir que la llibertat restringeix la mateixa llei (principi ja anunciat per Maquiavel), però també impedeix que els interessos individuals dominin la ciutat. És a dir, ara la llibertat no consisteix a tenir un amo –o rei– just, sinó a no tenir-ne cap. Finalment, Maurizio Viroli destaca que tot el republicanisme descansa sobre la idea que és necessària la virtut civil dels ciutadans com a base del sistema polític. Així, les persones entendran que el propi interès forma part del bé comú.
A la pràctica, el republicanisme, durant el segle XIX, es va traduir en una lluita en favor de la democràcia liberal que anava més enllà dels aspectes formals, fins i tot de les llibertats individuals i del sufragi universal. Considerava que el sistema no podia estar corromput per elements no democràtics, com la mateixa monarquia, tot i que fos constitucional. Lògicament, aquest plantejament deriva de la ferma convicció que tots els homes són radicalment iguals i bons. Llavors, les seves diferències només poden provenir de la manca d’educació i de riquesa, dèficits que utilitzen a favor seu els grups dominants.
Per aconseguir els seus objectius, els republicans no reclamen una revolució de classes per abolir el capitalisme o el mateix estat, sinó la creació d’una societat d’homes virtuosos, en el sentit apuntat per Viroli, que pugui regenerar-la des de dalt i des de baix i superar la potencial arbitrarietat de la llei en mans dels poderosos, que es converteix en injustícia. Per això, l’Estat no pot conformar-se amb la igualtat jurídica dels individus, com simplement pretén el liberalisme, ha d’influir en la societat per apaivagar les desigualtats socials i fomentar l’educació racional i virtuosa dels homes i les dones, sense interferències d’institucions que no segueixin aquests principis, com pugui ser l’Església.
El més interessant és que davant la negativa d’assumir aquestes fites per part de les institucions públiques de la Restauració borbònica, els primers republicans de la contemporaneïtat es posaren mans a l’obra per aconseguir-les ells mateixos. És el que feren els institucionistes encapçalats per Francisco Giner de los Ríos i Nicolás Salmerón a Madrid a partir del 1875, quan s’adonaren que havia desaparegut la llibertat de càtedra en favor dels interessos polítics i religiosos. A Mallorca, republicans de la talla de Guillem Cifre de Colonya o d’Alexandre Rosselló (en la seva primera etapa), també fundaren escoles privades i associacions d’ajuda mútua per suplir la inacció estatal, amb l’objectiu de crear una veritable ciutadania, és a dir, una societat d’homes lliures. Per això mateix, quan finalment arribà la Segona República, la reforma del sistema educatiu i la creació de noves escoles foren unes de les prioritats dels governants del moment.
Tot plegat és el que eliminà el franquisme i que l’anomenada Transició democràtica o segona restauració borbònica encara està lluny de recuperar, com ha demostrat l’embranzida estatal contra les llibertats que estam patint. Recordem-ho aquest més d’abril de República.
