Que la dreta gestiona millor que l'esquerra és un tòpic que el mateix Partit Popular difon des que Aznar arribà al poder, l'any 2004. Segons aquesta consigna, repetida infinites vegades, la dreta abaixa els imposts, crea llocs de feina, redueix l'administració pública i genera estabilitat (entre d'altres virtuts que s'atribueix); mentre que l'esquerra són uns arreplegats, ‘vaya tropa’! va dir Aznar referint-se al Pacte de Progrés de Balears —ara li podríem respondre ‘vaya banda! y no de música’—; uns arreplegats que engreixen l'administració, que l'endeuten i que són una fàbrica de fer aturats. Però, els fets són així o ben bé passa tot el contrari? Vegem-ho!
Que el PP ha abaixat els imposts és veritat, si es refereixen als dels rics, ja que ha suprimit l'impost de patrimoni i ha permès a les grans empreses tributar molt menys que les petites i mitjanes. Ara bé, les classes baixes i mitjanes han patit la brutal pujada de l'IVA i de l'IRPF. Per tant, primera afirmació falsa.
Pel que fa a la creació de llocs de feina, el desembre de 2011, poques setmanes després que Rajoy arribàs al poder, a Espanya hi havia 17.229.922 cotitzants a la Seguretat Social. Tres anys més tard, el desembre de 2014, els cotitzants eren 16.775.214. Això vol dir que amb el govern del PP s’han destruït més de mig milió de llocs de treball, sense comptar l'enorme precarietat provocada per la reforma laboral i la caiguda vertiginosa dels salaris. Per tant, segona afirmació falsa.
Quant a la reducció de l'administració pública, únicament es refereixen al personal que gestiona els serveis públics essencials: sanitat, educació, serveis socials... però no als alts càrrecs i al personal de confiança. Per cert, parlant d’estabilitat, malgrat tenir majoria absoluta, en els quatre anys de govern de José Ramón Bauzá han dimitit o cessat el vicepresident econòmic, un conseller de Turisme, dos consellers d’Educació, dos consellers de Salut i un conseller d’Administracions Públiques, sense comptar els nombrosos directors generals que han cessat amb el seu conseller. Si tres consellers d’Educació i tres de Sanitat en una sola legislatura és estabilitat..., que els ho demanin als ensenyants, pares, mares i alumnes que han patit una autèntica tortura durant tota la legislatura.
Finalment, pel que fa a l’endeutament, Bauzá es trobà un deute de 4.500 milions d’euros i el deixarà en més de 8.000 milions, quasi l’haurà doblat. I Mariano Rajoy no li ha quedat darrere, si el 2011 el deute de les administracions públiques espanyoles era de 734.961 milions d’euros, l’any 2015 el deute públic ja supera el bilió, concretament 1.033.857 milions d’euros. Per no parlar dels ajuntaments governats pel PP, el de Madrid és el campió amb més de 9.000 milions d’euros de deute, seguit, molt lluny, per l’Ajuntament de Barcelona, que no arriba als 2.000 milions.
És a dir, Rajoy i Bauzá ens deixaran una herència molt pitjor de la que trobaren i no hauran resolt cap dels problemes pels quals deien que tenien solucions: més aturats, més deute, més caos a les administracions, més imposts... En el cas de Balears, cal afegir-hi l’herència de Matas, gràcies a la seva obsessió per les obres faraòniques i els seus compromisos amb les grans empreses madrilenyes. Durant dècades haurem de pagar el velòdrom, les autopistes d’Eivissa, l’hospital de Son Espases –i la seva gestió privada durant trenta anys-, el palau de congressos, les dessaladores que no funcionen...
I no hem parlat de la corrupció. En això sí que ens hem situat a l’avantguarda mundial. Fins i tot, la icona de la bona gestió econòmica, Rodrigo Rato, ha caigut de manera estrepitosa. El mite del miracle econòmic de l’època d’Aznar ha explotat com la bombolla immobiliària que creà, fet que generà la taxa d’atur més elevada de tot Europa i que deixà urbanitzacions i edificis fantasma per tota la geografia espanyola.
Sí, ara tastam la “bona” gestió del PP. Centenars d’imputats a Madrid, País Valencià, Illes Balears... Exministres, consellers, directors generals, gerents d’empreses públiques a la presó o pendents de judici són la imatge de la dilapidació dels recursos públics i de la perversió del sistema de mercat gràcies al “capitalisme d’amiguets” que han practicat. Mentre les tarifes elèctriques es disparen i el Govern penalitza l’energia solar, no fos que els espatllàssim el negoci, bona mostra de per a qui gestionen els partits de torn.
És veritat que Zapatero els donà bons arguments, amb el xec nadó i altres ocurrències, però Rajoy l’haurà fet bo. I a Balears, no hi ha color. Pitjor no hi pot anar, a no ser que continuï el mal somni.
