OPINIÓ

No ploreu per Hillary Clinton

“El Partit Demòcrata necessita desvincular-se dels neoliberals favorables a les corporacions o mereix ser abandonat”. Naomi Klein.

En un article ben clarificador, l’autora de 'La doctrina del xoc' identifica Hillary Clinton com l’encarnació de la responsabilitat del malson que viuen milions de persones: el neoliberalisme. “Hi ha un infern ple de gent que està sofrint... Han perdut la feina. Han perdut les pensions. Han perdut gran part de la xarxa de protecció... Al mateix temps han presenciat l’ascens de la classe de Davos, una xarxa hiperconnectada de milionaris procedents del sector bancari i tecnològic... Gent com Bill i Hillary Clinton són el brindis de la festa de Davos. En realitat, ells organitzaven la festa”.

Molt més dur, encara, és Julian Assange en una entrevista de John Pilger. Els trenta mil correus electrònics de Hillary Clinton que Wikileaks ha publicat demostren que Clinton coneixia que l'Aràbia Saudita i Qatar financen l’Estat Islàmic. I, encara pitjor, la Fundació Clinton hauria rebut fons, mentre ella era secretària d’Estat, dels mateixos finançadors de l’Estat Islàmic. Durant el seu mandat es va produir la major venda d’armes a l'Aràbia Saudita per valor de més de vuitanta mil milions de dòlars. Segons Julian Assange, “Hillary Clinton representa una xarxa de persones, és el centralitzador d’una sèrie d’engranatges en els quals hi ha grans bancs, com Goldman Sachs, els elements principals de Wall Street, el Serveis d’Intel·ligència, l'Aràbia Saudita... Ella és el centralitzador que interconnecta aquesta gent. És la màxima representant de l’'establishment', del Consens de Washington”.

Entre tots els correus publicats per Wikileaks, en destaquen 1.700 que demostren com Clinton va jugar un paper central en la destrucció de l’Estat libi, amb més de 40.000 víctimes mortals. Segons Assange, “la guerra de Líbia era una guerra de Hillary Clinton més que de qualsevol altra persona. De fet, Obama s’oposava a aquesta guerra. Un document intern, anomenat 'el tic tac de Líbia', estableix la cronologia de la destrucció del país, seguint els interessos de Hillary Clinton”.
El mateix Gadaffi va advertir del que passaria si es destruïa l’Estat libi. El país era un tap que absorbia el flux d’emigrants africans i controlava el Mediterrani. Desaparegut el tap, l’emigració a Europa s’ha desbordat. Es pot dir que Hillary Clinton és la primera responsable de la terrible crisi humanitària que ha provocat la destrucció de l'Iraq, Líbia, Síria...; de l’èxode de centenars de milers de persones; de la mort a la Mediterrània i de la implantació del terrorisme de l’Estat Islàmic a aquests països i, de rebot, a Europa.

Ens demanam com és possible que un personatge tan odiós com Donald Trump hagi pogut arribar a la presidència dels Estats Units. Perquè això hagi pogut passar s’han hagut de donar molts de factors, però el principal és Hillary Clinton, per molt que la gran majoria de mitjans de comunicació l’hagin volguda presentar com una dona progressista. No debades, alguns activistes, com l’actriu Susan Sarandon, van dir que votarien un candidat alternatiu. Efectivament, Trump ha guanyat perquè ha sabut canalitzar la desesperació dels americans que han perdut la feina o l’empresa, i per haver sabut exaltar la ràbia de l’home blanc que es veu amenaçat; però, també, Trump ha guanyat perquè milions d’americans progressistes s’han negat a votar la cara més visible del neoliberalisme, la representant més genuïna dels generals falcons americans que han provocat la guerra, la devastació i la mort de milions de persones.

És possible que els nord-americans surtin perdent amb Trump: més racisme, la retirada de prestacions socials... i la resta del món? Com ens afectarà als súbdits de l’imperi? Per una part, la negació de Trump de l’existència del canvi climàtic i la posada d’un negacionista al capdavant de l’Agència del Medi Ambient, ens fa tremolar. D’altra banda, l’anunci de la distensió amb Rússia és una gran bona notícia. Curiosament, tots els mitjans de comunicació han criticat Trump per proposar la distensió amb Rússia –fins i tot, ha suggerit la possibilitat de desmantellar l’OTAN. Hillary Clinton, al contrari, després de provocar el cop d’estat a Ucraïna, que va propiciar l’ascens al poder del partit nazi, era partidària d’empaitar, encara més, Rússia i de continuar desplegant míssils nuclears. Alguns analistes ja apuntaven la possibilitat d’anar cap a una tercera guerra mundial. Les darreres setmanes, el govern rus havia ordenat el replegament de tots els familiars del personal diplomàtic de bona part de les ambaixades russes.

És possible que Trump sigui encara pitjor que Bush, però, com a mínim, veurem la vertadera cara de l’imperi i ens hi podrem rebel·lar.